L’Associació Professional i Independent de Fiscals, que és una de les set acusacions populars en la causa del fiscal general de l’Estat al Tribunal Suprem, mou fitxa per intentar impedir que Álvaro García Ortiz arribi com a màxim responsable del Ministeri Fiscal al futur judici per revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. L’endemà que la Sala d’Apel·lació del Suprem en confirmés el processament, l’APIF ha presentat un escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, reclamant al jutge d’instrucció, Ángel Hurtado, que suspengui cautelarment el fiscal general de l’Estat quan dicti la interlocutòria d’obertura de judici oral, que és l’últim tràmit que falta. De fet, ja ho van sol·licitar en l’escrit d’acusació, en el qual demanaven sis anys de presó per a ell. En aquella ocasió, reclamaven que es dirigís un ofici a la Fiscalia General de l’Estat perquè se’l suspengués de sou i feina, però ara apel·len directament al jutge. El novembre, en els primers passos de la causa, l’instructor ja s’hi va oposar després d’una petició de la mateixa APIF i de Manos Limpias.
📝 El Suprem deixa a un pas de judici el fiscal de l’Estat per revelació de secrets de la parella d’Ayuso
Ara, l’APIF torna a recordar que l’Estatut del Ministeri Fiscal estipula que el fiscal general de l’Estat “podrà acordar motivadament” la suspensió cautelar de qualsevol membre del Ministeri Fiscal contra qui se segueixi un procediment penal i fixa que l’esmentada suspensió “s’acordarà, en tot cas, quan es dicti acte d’obertura de judici oral per delicte comès en l’exercici de les seves funcions”. “No hi ha cap dubte que el fiscal general de l’Estat s’integra dins del concepte qualsevol membre del Ministeri Fiscal”, subratlla. Aquest precepte és la base de l’argumentació de l’APIF. A més, l’escrit esgrimeix que la Llei d’Enjudiciament Criminal conté un “catàleg no taxat de mesures cautelars que es poden sol·licitar”, entre les quals es podria incloure la suspensió de feina. “Resultaria summament paradoxal que el jutge d’instrucció estigués legitimat per adoptar mesures cautelars tan contundents com la presó provisional o un embargament de milions d’euros, però no per suspendre provisionalment de feina a un funcionari ja acusat”, argumenta.
La justificació de l’APIF és que, davant de la “inoperància dels mecanismes previstos reglamentàriament”, correspon al jutge d’instrucció adoptar mesures cautelars que “resultin necessàries per preservar el bon desenvolupament del procés”. Quina és la “inoperància” a la qual al·ludeixen? Al·leguen que l’adopció de la suspensió cautelar “no pot delegar-se en els membres del Ministeri Fiscal a qui al·ludeix el Reglament” perquè Álvaro García Ortiz “no pot decidir si correspon o no la seva pròpia suspensió cautelar” i perquè els dos membres que han de substituir el fiscal general de l’Estat en casos d’absència, impossibilitat o vacant “no són imparcials”. Concretament, argüeixen que la tinenta fiscal és la fiscal que està intervenint en l’assumpte i el fiscal en cap inspector ha aportat documents a la causa i està proposat per declarar com a testimoni.
📝 El Tribunal Suprem rebutja suspendre cautelarment el fiscal general de l’Estat mentre l’investiga
📝 L’associació de fiscals que acusa el fiscal general de l’Estat demana sis anys de presó per a ell
La relació entre Álvaro García Ortiz i la fiscal del cas
D’altra banda, l’APIF sosté que la suspensió d’Álvaro García Ortiz és “imprescindible per garantir el correcte desenvolupament del procés”. “Si continués sent fiscal general de l’estat en l’acte del judici oral, ell seria el superior jeràrquic del fiscal designat per intervenir i, en qualitat de tal, podria impartir-li ordres”, assenyala. “Això provocaria una distorsió inacceptable: el fiscal designat, en comptes de ‘promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat’, actuaria al servei del mateix acusat”, afegeix. “Aquesta insòlita situació dinamitaria els principis constitucionals que regeixen el funcionament del Ministeri Fiscal”, postil·la.
Ara bé, com va recordar el jutge en la interlocutòria del novembre, Álvaro García Ortiz va signar dos decrets (l’1 d’abril del 2024 i el 30 d’octubre del 2024) en els quals, “davant de la conveniència de preservar la imatge d’imparcialitat del Ministeri Fiscal”, decidia no intervenir en dació de compte, seguiment i/o qualssevol altres tràmits que hagin de tenir lloc i acordava abstenir-se en totes les qüestions relatives a la parella d’Isabel Díaz Ayuso (primer del cas de frau fiscal i, posteriorment, de la causa contra ell al Suprem).
El jutge va denegar la mateixa petició després d’obrir la causa
Aquesta resposta del jutge va ser fa vuit mesos, poques setmanes després que s’obrís la causa penal, quan l’APIF i Manos Limpias van sol·licitar al jutge la suspensió cautelar davant del “risc clar d’afectació a la integritat del procés” per la “impossibilitat material” que el Ministeri Fiscal participi amb “imparcialitat”. Tanmateix, Ángel Hurtado va tancar-hi la porta: “No puc compartir el plantejament, sinó que cal partir de la base que no s’hauria d’obviar que l’actuació hauria de comptar que la consentís el fiscal encarregat del cas”, va relatar. Es tracta de María Ángeles Sánchez Conde, tinent fiscal del Suprem i número dos de la Fiscalia. “Fins i tot, si així fos i suposés una extralimitació, denunciant la situació”, afegia el magistrat. “Les consideracions anteriors i aquest compromís d’abstenció que ve de la Fiscalia, com a Institució, que és alguna cosa que no és necessari obviar, m’inclinen a no accedir a la suspensió provisional”, va concloure.
Tres mesos més tard, el mateix instructor va confirmar la seva decisió: “La peculiaritat del cas rau que en el nostre procediment qui es troba encausat és el fiscal general de l’Estat i, certament, no pot ser ell la persona que resolgui sobre la seva pròpia suspensió cautelar. Ara bé, que així sigui, no ha de servir per fer el salt de desviar la suspensió del tràmit establert i, funcionalment, derivar la competència per dir sobre ella al jutge”, va reblar.