“La informació continguda als correus electrònics ja era coneguda per altres persones amb anterioritat que el fiscal general de l’Estat adquirís coneixement de la mateixa i prèviament que es difongués la nota informativa de la Fiscalia”. És el principal argument que esgrimeix la Fiscalia en l’escrit que ha presentat al Tribunal Suprem, al qual ha tingut accés ElNacional.cat, demanant l’absolució d’Álvaro García Ortiz al judici que tindrà lloc en les pròximes setmanes. “Els fets descrits no són constitutius de cap delicte. Com que els fets no són constitutius de delicte, no hi ha cap responsabilitat”, al·lega l’escrit, signat per la tinenta fiscal del Suprem i número dos de la Fiscalia, María Ángeles Sánchez Conde. El fiscal general de l’Estat s’afronta a penes d’entre quatre i sis anys de presó per un presumpte delicte de revelació de secrets per haver filtrat suposadament el correu en el qual Alberto González Amador, la parella d’Isabel Díaz Ayuso, reconeixia dos delictes fiscals. “No pot atribuir-se cap intervenció al fiscal general de l’Estat en la divulgació dels correus electrònics intercanviats entre el fiscal Julián Salto i el lletrat Carlos Neira”, conclou la Fiscalia.
📝 El jutge envia a judici el fiscal general de l’Estat i rebutja apartar-lo del càrrec
D’altra banda, la fiscal també lleva importància a les dades que van aparèixer a la nota de premsa que va difondre la Fiscalia de la Comunitat de Madrid amb capçalera de la Fiscalia Provincial de Madrid el 14 de març, hores després que es produís la suposada filtració del correu. “Aquesta nota contenia fets certs i acreditats, que desmentien les informacions inveraces publicades per alguns mitjans de comunicació i responsables públics, eren de públic coneixement anteriorment a la seva difusió i demostraven que el fiscal responsable de l’assumpte s’havia atingut escrupolosament als seus deures professionals”, argumenta l’escrit.
La cronologia del 13 de març del 2024
Al document, de set pàgines, la Fiscalia repassa els fets que van desembocar en la causa judicial contra Álvaro García Ortiz al Tribunal Suprem. Recorda que tot va esclatar quan el 13 de març del 2024 el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, “va transmetre a múltiples periodistes que la Fiscalia havia ofert un acord a González Amador i que, abans que pogués respondre, la mateixa Fiscalia havia rebut ordres ‘de dalt’ per impedir l’acord”. A les 21:29 hores, El Mundo va publicar la notícia i el redactor que la firmava “confirmava haver tingut accés al correu electrònic i a la proposta del fiscal de l’assumpte i incloïa dades que no constaven en aquesta comunicació remesa pel fiscal al lletrat”.
Posteriorment, “a conseqüència de les publicacions”, que “suposaven atribuir al Ministeri Fiscal un comportament que s’allunyava de l’adoptat en supòsits idèntics, que mancaria de suport legal i que li ocasionava un evident perjudici”, la fiscal superior de Madrid va contactar telefònicament amb el fiscal general de l’Estat. Després, Álvaro García Ortiz, seguint el procediment previst a l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal, va demanar que “se l’informés sobre l’activitat duta a terme per la Fiscalia Provincial de Madrid en relació amb les dades publicades”. I això “va permetre constatar que no hi havia hagut cap oferiment d’acord per la Fiscalia ni, per això, una ulterior retirada del mateix”, postil·la la Fiscalia. Finalment, “a instàncies” del fiscal general de l’Estat, es va difondre la nota informativa.
Dos decrets signats per Álvaro García Ortiz per “no intervenir” en el paper de la Fiscalia
Fa mesos que Álvaro García Ortiz es va apartar de les causes vinculades amb la parella d’Isabel Díaz Ayuso per evitar intercedir-hi. Va signar dos decrets (l’1 d’abril del 2024 i el 30 d’octubre del 2024) en els quals, “davant de la conveniència de preservar la imatge d’imparcialitat” del Ministeri Fiscal, decidia “no intervenir en dació de compte, seguiment i/o qualssevol altres tràmits que hagin de tenir lloc” i acordava abstenir-se en totes les qüestions relatives a Alberto González Amador: primer del cas de frau fiscal i, posteriorment, de la causa contra ell al Suprem. És la manera que ni la tinenta fiscal del Suprem ni la Fiscalia de Madrid hagin d’informar-lo sobre les seves accions o puguin demanar-li quin criteri cal seguir.
De fet, l’Associació Professional i Independent de Fiscals, que és una de les acusacions populars, ha demanat en dues ocasions que se suspengui temporalment Álvaro García Ortiz per “garantir el correcte desenvolupament del procés” escudant-se en la relació que hi ha entre ell i la número dos de la Fiscalia. “Si continués sent fiscal general de l’estat en l’acte del judici oral, ell seria el superior jeràrquic del fiscal designat per intervenir-hi i, en qualitat de tal, podria impartir-li ordres”, va assenyalar en un escrit a finals de juliol. “Això provocaria una distorsió inacceptable: el fiscal designat, en comptes de ‘promoure l’acció de la justícia en defensa de la legalitat’, actuaria al servei del mateix acusat”, afegia. “Aquesta insòlita situació dinamitaria els principis constitucionals que regeixen el funcionament del Ministeri Fiscal”, reblava. Tanmateix, el jutge va tancar-hi la porta quan el va enviar a judici.