La llei d’amnistia és constitucional. Poc més d’un any després que entrés en vigor, el TC ha emès el veredicte i ha conclòs que la norma de l’oblit penal és compatible amb la Carta Magna i respecta tant la separació de poders com el dret a la igualtat davant la llei. A partir d’aquest primer pronunciament, l’amnistia ha de continuar el seu camí, que ha de desembocar, en els pròxims mesos, en noves sentències. És un punt i a part, però no és el punt final. Una causa necessària, però no suficient. I és que la sentència del TC rebutjant el gruix del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel PP no ha entrat a valorar a fons la malversació, que és la via que fa servir el Tribunal Suprem per torpedinar la llei i evitar aplicar-la, entre altres, a Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. La via perquè els líders del procés aconsegueixin l’amnistia plena i total que va aprovar el legislador són els recursos d’empara que també haurà de resoldre el TC. Això serà a partir del setembre.
📝 El TC avala l’amnistia: és constitucional i respecta la separació de poders i la igualtat davant la llei
🔴 El Tribunal Constitucional avala la llei d’amnistia, DIRECTE | Reaccions i última hora
La sentència sobre el recurs del PP servirà de guia per resoldre la resta de carpetes que té i que tindrà sobre la taula. El recurs del PP és el de capçalera perquè és el més complet i aborda la globalitat de la llei. Després de l’estiu, a la tardor, el TC haurà de pronunciar-se sobre totes les altres impugnacions que s’han registrat i sobre les peticions dels líders del procés. D’una banda, tindrà els quinze recursos de les comunitats autònomes (onze de governs del PP, tres de parlaments i el del socialista Emiliano García-Page), les qüestions d’inconstitucionalitat (del Suprem i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) i els recursos d’empara. El primer a estudiar serà el que van presentar les Corts d’Aragó.
Com queda la situació de Carles Puigdemont després de la sentència?
La sentència no permet que Carles Puigdemont pugui tornar amb llibertat a Catalunya automàticament. Fonts coneixedores del Tribunal Suprem van confirmar fa un mes a ElNacional.cat que el magistrat Pablo Llarena no se sent concernit ni interpel·lat per la decisió relativa a la constitucionalitat de la llei, donat que la seva interpretació és que el cas del líder de Junts queda fora del seu perímetre. Per tant, no prendrà cap nova decisió sobre la seva situació judicial i continuarà en vigor l’ordre espanyola de detenció. El primer cop que va negar-se a aplicar l’amnistia, Llarena va argumentar que Puigdemont “va endossar” les despeses d’un “afany personal” a la Generalitat “sense que la iniciativa respongués a la satisfacció de cap interès públic” per “no haver d’atendre ells el cost inherent a les seves iniciatives personals”. “Va decidir carregar als fons públics aportats pels contribuents el cost d’unes iniciatives o apetències personals [per] eludir sufragar els seus desitjos o afanys amb detriment de la seva fortuna personal”, va reblar.
El Constitucional adoptarà mesures cautelars?
El llarg i tempestuós camí del líder de Junts per aconseguir l’amnistia va superar ahir un nou capítol. La Sala Penal del Suprem va rebutjar l’incident de nul·litat que havia presentat Gonzalo Boye i li va donar via lliure per anar al Constitucional. Quan presenti el recurs d’empara, demanarà una mesura cautelar que aixequi l’ordre de detenció del líder de Junts que el Suprem manté en vigor a l’Estat espanyol. Aquest serà el primer camí que podria permetre a Puigdemont tornar en llibertat a Catalunya fins a aconseguir una amnistia completa, que arribarà quan l’òrgan de garanties dicti sentència sobre el seu cas i es pronunciï sobre si la malversació que se li imputa és amnistiable. Aquest matí, en una entrevista a Catalunya Ràdio, Boye ha assenyalat que Puigdemont “tornarà quan s’aixequin les mesures cautelars”. Des de l’exili, Lluís Puig també va demanar mesures cautelars: va presentar el recurs d’empara fa un mes, però el TC encara no l’ha admès a tràmit i, per tant, no ha hagut d’estudiar la seva petició.
Els que també van sol·licitar mesures cautelars són els quatre condemnats per malversació al judici del procés. Quan el TC va admetre a tràmit els recursos de Junqueras, Romeva i Bassa, va decidir crear una peça separada per analitzar la mesura cautelar. Ara bé, tindrà bastons a les rodes. La Fiscalia va mostrar-se contrària a aixecar la inhabilitació abans de resoldre el recurs al·legant que, ara com ara, “no està convocat, ni pròxim a convocar-se” cap procés electoral i que, per tant, no es produeix “cap perjudici o dany irreparable” en el seu dret de representació i participació política. “Res exclou que [el Constitucional] es pugui pronunciar sobre el fons del recurs d’empara de manera prèvia a l’existència d’un procés electoral”, subratllava l’escrit. Més tard, el TC va acceptar el recurs de Jordi Turull i no va apreciar una “urgència excepcional” per suspendre cautelarment la resolució del Suprem.
Què farà el Tribunal Suprem si el TC ordena amnistiar la malversació?
L’esperança dels líders del procés és que quan el Tribunal Constitucional resolgui els seus recursos d’empara, ordeni al Tribunal Suprem que, per respectar els seus drets fonamentals i en consonància amb la llei d’amnistia, ha de perdonar el delicte de malversació. Ara bé, l’Alt Tribunal va avisar fa nou mesos que no ho posaria tan fàcil: va amenaçar d’anar a Europa, cosa que allargaria i dificultaria encara més la resolució d’aquesta qüestió. “Una interpretació que estimés que el delicte de malversació és amnistiable ens obligaria en el futur a suscitar la qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, va advertir la Sala Penal del Suprem quan va denegar per segon cop l’amnistia als condemnats al judici del procés.
El TJUE es pronunciarà sobre la malversació?
Sí. D’una banda, ho farà arran de la qüestió prejudicial que li va plantejar fa un any el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. El TSJC va suspendre el judici a Josep Maria Jové, Lluís Salvadó i Natàlia Garriga per preguntar si amnistiar la malversació de l’1-O xoca amb la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la UE a través del Dret Penal. El TSJC va argumentar que la maniobra estava justificada perquè els interessos financers de la UE “poden veure’s exposats o en perill quan un Estat incompleixi el mandat d’adoptar les mesures necessàries per garantir que no quedi impune cap malversació intencionada de fons públics” i va al·legar que a la UE “no ha de ser-li indiferent que s’atorgui la impunitat a aquesta conducta, encara que recaigui només sobre fons nacionals de l’estat membre”.
D’altra banda, i abans d’això, a l’horitzó hi ha una data: el dimarts 15 de juliol. És quan el TJUE farà dues vistes per analitzar si la llei d’amnistia vulnera o no el dret europeu. Al matí, estudiarà les qüestions prejudicials que va plantejar el Tribunal de Comptes en el procediment comptable que té obert contra Artur Mas, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i una trentena d’ex alts càrrecs acusats de fer una despesa irregular de 3,4 milions d’euros per a l’organització de l’1-O i per a la promoció de Catalunya a l’exterior. En el seu escrit, La Comissió Europea va descartar que s’hagin afectat fons de la UE amb l’1-O i la Fiscalia va demanar que s’inadmetés la consulta, esgrimint que la causa no afecta el dret de la UE. A la tarda, el TJUE analitzarà la prejudicial presentada per l’Audiència Nacional sobre si es pot aplicar l’amnistia als dotze CDR de l’operació Judes acusats de terrorisme.