La Fiscalia ha demanat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que inadmeti la consulta sobre l’amnistia de la malversació de l’1-O perquè la causa no afecta el dret de la Unió, segons ha avançat El Mundo i ha confirmat ElNacional.cat aquest dijous. Aquesta afirmació ja la va expressar el Ministeri Públic davant el Tribunal de Comptes (TCU) en la causa de l'1-O i l'acció del Govern a l'exterior del 2011 al 2017 perquè desistís fer la consulta al TJUE. I, és el mateix posicionament que mantenen les defenses dels presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i una trentena d'excàrrecs, jutjats al Tribunal de Comptes per les despeses de l’1-O i Exteriors. La consellera Elena Hernáez va negar aplicar-los l’amnistia fins a consultar al TJUE si la llei vulnerava la norma europea, i malgrat que no els va jutjar per un delicte de malversació de fons (que no pot), sinó per una reclamació comptable. El Tribunal Suprem va ser qui va condemnar els presos polítics pel delicte de malversació de fons de l'1-O el 2019, i va derivar al Tribunal de Comptes l'aclariment i recuperació dels diners. La Fiscalia reclamava que tornessin 3,2 milions d'euros a la Generalitat i Societat Civil Catalana 5,3 milions d’euros, a més d’exigir que se’ls negui l’amnistia.
La demanda de Societat Civil Catalana en el Tribunal de Comptes va dirigida contra: els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, el llavors vicepresident Oriol Junqueras, les conselleres Dolors Bassa, Clara Ponsatí i Neus Munté, i els consellers Toni Comín, Jordi Turull, Raül Romeva, Lluis Puig i Francesc Homs. L'entitat espanyolista va excloure l'exconseller Andreu Mas Colell, que inicialment va haver d'avalar amb el seu patrimoni. La Fiscalia ampliava la imputació fins a 35 excàrrecs.
Una vista clau que pot bloquejar el Suprem
El TJUE ha convocat una vista el 15 de juliol, en la qual defenses, la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i SCC expressaran el seu parer. La majoria reclamen al TJUE la “inadmissibilitat” del procediment perquè ni s’han malversat fons de la UE ni es vulnera cap normativa.
Precisament, la Comissió Europea, que és part en el procediment, també ha comunicat al tribunal de Luxemburg que tampoc considera que s'hagin afectat els interessos financers de la Unió amb l'acció de l'1-O. Sosté que "no mostra un vincle prou directe entre les il·legalitats en qüestió i els recursos propis de la Unió". Fins i tot afirma que si un Estat membre es desvinculés de la UE o un territori s'independitzés, hi hauria una pèrdua econòmica lògica, però "no un incompliment dels seus tractats" perquè ja no en formaria part.
La sentència del TJUE serà clau si no eludeix analitzar el fons de la qüestió. I és que el tribunal haurà de dir si s'han malversat fons de la UE amb l'1-O. I si ho nega, bloquejarà les intencions del Tribunal Suprem de fer-li una consulta (prejudicials) quan el Tribunal Constitucional li respongui que la llei d'amnistia és legal i no vulnera cap principi. No es pot preguntar per una qüestió ja resolta, i així li respondria.
Amb tot, el jutge Pablo Llarena i la sala penal, fins ara dirigida per Manuel Marchena, insisteixen que no poden amnistiar ni Puigdemont, ni els exconsellers a l'exili, ni els condemnats per malversació perquè reiteren que "es van enriquir", i aquest supòsit està exclòs de la llei.