El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) farà la primera vista per analitzar si la llei d'amnistia vulnera o no el dret comunitari el pròxim 15 de juliol al matí, segons han confirmat fonts jurídiques a ElNacional.cat, aquest divendres. Es tracta del cas de les qüestions prejudicials que li planteja el Tribunal de Comptes (TCu) contra la norma de l'oblit penal que hauria d'aplicar en el procediment comptable que té obert contra els presidents Artur Mas i Carles Puigdemont i una trentena d'ex alt càrrecs, acusats de fer una despesa irregular de 3,4 milions d'euros per a l'organització de l'1-O i per a la promoció de Catalunya a l'exterior. La majoria de les defenses dels investigats de Junts i ERC van demanar una vista al tribunal d'Estrasburg, que, al final, ha acceptat, i després dictarà sentència. A més, el mateix 15 de juliol, però a la tarda, el TJUE farà una segona vista per analitzar les prejudicials presentades per l'Audiència Nacional sobre si es pot aplicar l'amnistia als 12 CDR acusats de terrorisme. Els advocats d'Alerta Solidària, que porten a la majoria dels encausats, van demanar una vista i el tribunal els hi ha donat dia i hora aquest divendres.
El TJUE analitzarà així la llei d'amnistia, setmanes després que el Tribunal Constitucional l'hagi avalada, segons les previsions, a finals de juny. En la primera sentència del TC no es preveu que analitzi el delicte de malversació pel qual el Tribunal Suprem manté la seva negativa a aplicar-li l'amnistia al president a l'exili, Carles Puigdemont, el president d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva. Per la seva part, el TJUE sí que hauria de deixar clar si s'han afectat o no fons de la Unió, extrem que podria torpedinar la previsió del Suprem d'anar al TJUE, després que el TC declari constitucional la norma de l'oblit penal.
La lluita contra el frau
La consellera del Departament 2n de la Secció d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes, Elena Hernáez, va ser la primera a portar la llei d'amnistia al TJUE i va defensar que aquest òrgan té capacitat per presentar consultes al tribunal europeu. Els advocats de Junts i ERC, Gonzalo Boye i Marc Marsal, respectivament, li van retreure que no és un tribunal jurisdiccional, a més de tenir un sistema gens garantista i que seria evidenciat pel tribunal europeu. La Fiscalia va reclamar aplicar l'amnistia en la despesa de l'1-O, mentre l'acusació de Societat Civil Catalana manté el posicionament de la consellera que aquesta despesa no es pot perdonar.
En concret, Hernáez planteja vuit qüestions prejudicials al TJUE, en relació amb una sèrie d'articles de la Llei orgànica 1/2024. I sosté que aquests contradiuen normativa europea en matèria de la lluita contra el frau, així com principis de cooperació lleial, d'igualtat i de no discriminació, de seguretat jurídica i confiança legítima. La consellera va prendre aquesta decisió just després de finalitzar el judici per l'1-O i amb l'entrada en vigor de la llei d'amnistia, i va deixar la sentència pendent de la resposta del TJUE.
Una tercera causa
Una tercera causa en el TJUE és la consulta amb les prejudicials presentades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre el delicte de malversació de fons per l'1-O, atribuïts als dirigents d'ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, als quals va suspendre el judici a l'espera de la resposta. En aquest cas, les defenses no han demanat una vista prèvia, i per ara es desconeix si ho ha fet l'acusació de VOX.