La Comissió Europa (CE) descarta que el referèndum d'autodeterminació de Catalunya hagi afectat els interessos financers de la Unió. Així ho afirma l'òrgan executiu de la UE davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), ja que és part en la causa que analitza les prejudicials presentades pel Tribunal de Comptes (TCu) espanyol, segons l’informe que va presentar el maig passat i al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns. La consellera del Tribunal de Comptes va fer aquesta consulta al TJUE en considerar que no podia aplicar la norma de l’oblit penal als presidents Artur Mas i Carles Puigdemont, així com a una vintena d’ex alts càrrecs del Govern, als quals es reclama 3,4 milions d’euros gastats entre els anys 2011 i el 2017, per l'acció exterior i l'1-O. El TJUE ha acceptat celebrar una vista el 15 de juliol per escoltar totes les parts, tal com li van sol·licitar les defenses d'ERC i de Junts. Serà la primera vista en què s'analitzarà l'amnistia del procés.
Amb tot, segons ha avançat El Español, la Comissió Europea sosté que la llei d'amnistia no respon "a un objectiu d'interès general", sinó més aviat "sembla ser una autoamnistia" per formar part d'un acord polític per a aconseguir la investidura del govern d'Espanya (PSOE) i perquè els beneficiaris (Junts i ERC) han estat clau per a aprovar-la. Amb tot, sosté que són els tribunals espanyols, en aquest cas el Tribunal Constitucional, els qui han de validar la llei d'amnistia, que precisament analitzarà la setmana de Sant Joan. La Comissió de Venècia, l’òrgan consultiu del Consell d’Europa, va avalar la llei d’amnistia del procés, tot i que va qüestionar la seva aprovació per la tramitació d’urgència i altres elements, i així l'hi retreu la Comissió Europea al govern espanyol de Pedro Sánchez, en el seu escrit dirigit al tribunal de Luxemburg.
Ni amb la independència és un incompliment
En concret, la Comissió Europea hi exposa que "encara que no ho expliqui detalladament, el Tribunal de Comptes sembla considerar que aquestes il·legalitats haurien pogut contribuir a la secessió de Catalunya, la qual cosa hauria reduït la renda nacional bruta (RNB) d'Espanya". Això no obstant, la CE manifesta que "l'argumentació del Tribunal de Comptes no mostra un vincle prou directe entre les il·legalitats en qüestió i els recursos propis de la Unió, en particular la contribució basada en la RNB (renda nacional bàsica)". Abans, l'òrgan europeu defensa que el Tribunal de Comptes és un organisme "independent", i que pot presentar consultes al TJUE, fet qüestionat pels advocats de Junts i ERC perquè "no és un organisme jurisdiccional".
Pel que fa als fons, l'organisme europeu raona: "No sembla que les il·legalitats en qüestió estiguin directament relacionades amb el sistema de posada a la disposició de recursos propis. En efecte, els demandats en l'assumpte principal no tenen autoritat per recaptar i posar a disposició recursos propis de la Unió. A més, els fons desviats no es tenen en compte directament per generar ingressos posats a la disposició de la Unió en virtut de la decisió sobre recursos propis".
Fins i tot, la Comissió Europea sosté que la independència d'un territori no implica automàticament un incompliment a la seva normativa. "No totes les situacions en les quals els ingressos de la Unió podrien veure's afectats per decisions polítiques suposen necessàriament un perjudici per a la protecció dels interessos financers de la Unió", declara l'organisme en el seu escrit al tribunal de Luxemburg. I hi afegeix: "En el cas que un estat membre decideixi, en virtut de l'article 50 TUE, retirar-se de la Unió o en el cas que una regió d'un estat membre proclami la seva independència de conformitat amb les disposicions constitucionals aplicables, tal situació comporta indubtablement una pèrdua d'ingressos per al pressupost de la Unió. No obstant això, tal pèrdua és la conseqüència lògica de la retirada/independència (atès que el territori en qüestió ja no està subjecte als tractats i no contribueix financerament a la seva aplicació), i no un incompliment de l'obligació que incumbeix els estats membres de protegir els interessos financers de la Unió mitjançant la posada a la disposició de recursos propis".
I conclou: "Tampoc sembla que pugui considerar-se que la disminució de l'RNB d'un estat membre provocada per la secessió il·legal i unilateral d'una part del seu territori constitueixi un perjudici prou directe per a la protecció dels interessos financers de la Unió".
Contra l'aixecament de mesures cautelars
D'altra banda, la Comissió Europea també critica "l'obligació imposada per la legislació nacional als òrgans jurisdiccionals nacionals d'alçar totes les mesures cautelars abans d'haver decidit si l'aplicació de l'amnistia està justificada en un cas concret, fins i tot quan els òrgans jurisdiccionals nacionals considerin necessari sol·licitar una decisió prejudicial, és incompatible amb els principis de primacia del dret de la Unió, de separació de poders, en restringir indegudament el diàleg entre els tribunals nacionals i el TJUE".
Aquesta mesura havia de beneficiar el president Puigdemont i els exconsellers que continuen a l'exili, Lluís Puig i Toni Comín, perquè poguessin tornar a Catalunya. El Tribunal Suprem, però, no els aplica l'amnistia en assegurar que el delicte de malversació que se'ls imputa no es pot amnistiar perquè van obtenir guanys personals i polítiques.
L'acusació de Societat Civil Catalana
En la causa davant el tribunal de Luxemburg, també estan personades la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, que en aquest cas no comparteixen el criteri de la consellera del Tribunal de Comptes, Elena Hernáez, a qui demanen que apliqui l'amnistia. L'entitat Societat Civil Catalana és qui exerceix d'acusació popular i qui comparteix la posició del tribunal comptable de no aplicar-los l'amnistia. La seva reclamació és que Puigdemont i Mas i els seus equips retornin a la Generalitat 5,3 milions d'euros (la Fiscalia en reclamava 3,4) per les despeses de l'1-O i de la promoció de Catalunya a l'exterior entre els anys 2011 i 2017.