Els andalusos estan cridats aquest diumenge a les urnes. Seran les quartes i últimes eleccions d’un cicle d’autonòmiques que va arrencar el passat mes de desembre. El popular Juanma Moreno busca reeditar la seva majoria absoluta mentre el PSOE aspira a no dessagnar-se i resistir en el territori que havia sigut el seu gran feu. La tendència d’aquests tres comicis anteriors i la dels sondejos de cara a les eleccions andaluses és que el PP és l’incontestable partit favorit dels espanyols i que el PSOE es troba en hores baixes. En les dues primeres —les extremenyes i aragoneses— Vox estava en auge. Les victòries de la formació d’Alberto Núñez Feijóo van ser agredolces, perquè el partit de Santiago Abascal va arrasar i es va consolidar com la tercera força política de l’Estat. Els populars van passar a dependre més que mai dels ultres, i María Guardiola i Jorge Azcón han aconseguit ser investits novament com a presidents després d’haver d’incorporar en els seus pactes el principi de “prioritat nacional”, un “primer els de casa” de manual imposat per l’extrema dreta. Però a Castella i Lleó, Vox va perdre pistonada i només va aconseguir sumar un diputat més que en la legislatura anterior.
El PSOE, per la seva banda, es troba en plena desfeta electoral. Ja va patir molt en les eleccions autonòmiques del 2023, i en aquest cicle li ha passat el mateix. A Extremadura, un feu històricament socialista, es van estavellar perdent deu diputats amb un candidat que va dimitir l’endemà mateix: era Miguel Ángel Gallardo, el socialista imputat en el cas de David Sánchez, el germà del president del govern espanyol. A les aragoneses, el partit no va tenir millor sort presentant una candidata de la màxima confiança de Pedro Sánchez. Pilar Alegría, que havia exercit com a portaveu de l’executiu espanyol i ministra d’Educació, no va evitar la pèrdua de cinc diputats. L’única autonomia en la qual el PSOE va salvar el tipus va ser a Castella i Lleó, amb el candidat menys sanchista dels quatre, on va aconseguir guanyar dos diputats.
Pel que fa a l’espai situat a l’esquerra del PSOE, ha obtingut uns resultats molt irregulars, fonamentats en la manera com s’hi ha presentat: la unitat ha sortit premiada i la fragmentació ha estat castigada. A Extremadura, la suma de Podemos i Izquierda Unida va aconseguir augmentar el nombre de representants de quatre a set. A l’Aragó es van presentar per separat i va ser un fracàs; essent la Chunta Aragonesista l’única formació que en va sortir ben parada. A Castella i Lleó, també per separat, desastre absolut: ni Podemos ni Izquierda Unida van aconseguir representació. Ara, aquest diumenge, aquestes dues formacions es presenten del bracet sota la candidatura Por Andalucía. Però l’espai, al cap i a la fi, s’hi torna a presentar per separat. Perquè hi ha una segona candidatura amb ideari similar, anomenada Adelante Andalucía, que també es presenta als comicis.
Qui més corre el risc de patir una patacada històrica és el PSOE. I Pedro Sánchez. Perquè el president del govern espanyol ha decidit sacrificar la seva fidel escudera i enviar a morir a Andalusia María Jesús Montero. La candidata més sanchista possible ha acompanyat el president espanyol des de la seva entrada a la Moncloa l’any 2018 ocupant-se del Ministeri d’Hisenda. Va ser portaveu de l’executiu i amb el temps va anar guanyant poder fins a ocupar també el càrrec de vicepresidenta primera. En aquesta campanya, com a candidata, ha pagat el preu d’haver negociat amb l’independentisme, malgrat que no ha complert els principals acords als quals s’havia compromès; sobretot els assolits amb Esquerra Republicana: un finançament singular per a Catalunya i cessió del 100% de l’IRPF.
Aquesta —els pactes (incomplerts) amb l’independentisme— ha sigut l’arma amb la qual Juanma Moreno més ha burxat la candidata socialista. Ha fet gala de tota mena de mantres catalanòfobs en els debats electorals. A ell, els adversaris l’han colpejat amb la crisi dels cribratges de càncer de mama que va patir fa mig any. La seva intenció és revalidar la seva majoria absoluta en un territori que durant anys va ser un autèntic bastió socialista. Si ho aconsegueix, serà el seu tercer mandat com a president de la Junta d’Andalusia. Moreno és un dels homes més forts del PP; el baró més important de la formació juntament amb Isabel Díaz Ayuso. Caracteritzat per un to moderat i afable, és el popular més temut per al PSOE a nivell estatal si mai pretén fer aquest salt. Fonts del govern espanyol han reconegut sempre que seria un adversari més complicat per a Pedro Sánchez.
Què diuen les enquestes?
Les enquestes tendeixen a predir el mateix, amb algunes diferències. Juanma Moreno podria revalidar la seva majoria en una cambra que s’assoleix a partir dels 55 diputats. Actualment en té 58. I les projeccions demoscòpiques el situen en aquest ajustat llindar dels 55 representants. En cas que no l’aconseguís, dependria d’un Vox que no es dispararia gaire. Els ultradretans tenen actualment 14 escons i les enquestes pronostiquen un augment de dos o tres membres més a la cambra. La suma de Por Andalucía i Adelante Andalucía augmentaria en aproximadament dos diputats la seva representació a l’hemicicle. La patacada se l’emportaria el PSOE. Actualment, té 30 diputats, que ja és el mínim històric dels socialistes en aquest feu que havia sigut seu. I les enquestes pronostiquen que, com a màxim, es quedarà igual. Podria retrocedir encara més, fins als 27 o 26 diputats. I ho faria amb una recent vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda com a candidata; la candidata més sanchista possible.
Catalanofòbia, hantavirus, cribratges, Adamuz i mort de dos guàrdies civils
L’element més important pel que fa a la política interna de l’autonomia en aquesta campanya electoral ha sigut la crisi dels cribratges de càncer de mama. Malgrat que la Junta ho nega, l’associació Amama calcula que aquesta negligència ha provocat que 360 dones es trobin amb un càncer de mama avançat i amb metàstasi i que n’hagin mort almenys tres. Les esquerres han atacat aquest flanc durant tota la cursa electoral. Moreno ha contraatacat retraient a Montero que no s’ha bolcat prou en l’accident ferroviari d’Adamuz que va causar 45 morts. La campanya també s’ha vist afectada per la mort de dos guàrdies civils a Huelva quan perseguien una narcollanxa, amb denúncies de manca de mitjans per part de la dreta i una polèmica provocada per la candidata del PSOE quan va titllar aquest fet "d’accident laboral".
Un altre element que ha desgastat el PP han sigut els acords de govern assolits amb Vox en altres autonomies, que incloïen el punt de la “prioritat nacional”. Mentre que el candidat de Vox, Manuel Gavira, ho ha situat com a condició indispensable per investir Moreno, el líder popular ha instat els andalusos a votar massivament la seva candidatura i revalidar així la majoria absoluta per no dependre de cap suport extern. Paral·lelament, la primera setmana de campanya s’ha vist eclipsada per la crisi de l’hantavirus i el xoc polític entre el govern espanyol i el canari per l’acollida del creuer amb passatgers infectats. Pel que fa a la presència de líders estatals, Pedro Sánchez i l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero han donat suport a Montero en múltiples actes, mentre que Alberto Núñez Feijóo ha fet la major part de la campanya per separat de Moreno.
A banda, Catalunya —i la catalanofòbia— s’ha convertit en un dels elements principals dels dos debats electorals. Moreno ha centrat els seus atacs a Montero denunciant els suposats “privilegis” que la socialista ha concedit a l'independentisme per mantenir Pedro Sánchez a la Moncloa, malgrat no haver-ne complert cap en matèria econòmica i d’hisenda. Ha arribat a acusar-la de “trair i hipotecar Andalusia” perquè “un andalús rep menys diners que un català”. En el segon debat, Montero va respondre a les acusacions de Moreno qualificant-lo de "més genovès que andalús" i recordant que l’únic model de finançament que el PP havia aprovat anteriorment va ser pactat entre José María Aznar i Jordi Pujol.