El papa Lleó XIV aterrarà a les 10.30 del matí d’aquest dissabte a l’aeroport Adolfo Suárez de Madrid per iniciar la seva visita apostòlica a Espanya que, entre el 6 i el 12 de juny, el portarà per la capital de l’Estat, Barcelona, Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife en una agenda que combinarà actes religiosos multitudinaris, trobades institucionals i desplaçaments d’alt impacte logístic. Es tracta d’un dels esdeveniments religiosos i polítics més rellevants dels darrers anys, que marca el retorn d’un pontífex a l’Estat espanyol després de 15 anys —la darrera visita va ser la de Benet XVI el 2011—, i serà la primera durant el regnat de Felip VI, que, a més, coincideix amb un moment institucional convuls pels casos de corrupció que assetgen el partit principal del govern espanyol. La visita tindrà, a més, una dimensió institucional inèdita. Lleó XIV es convertirà en el primer pontífex que pronuncia un discurs davant les Corts Generals a l’hemicicle del Congrés dels Diputats. Ho farà no només com a líder de l’Església catòlica, sinó també en qualitat de cap d’estat del Vaticà, en una intervenció adreçada a diputats i senadors que reforça el caràcter polític i diplomàtic del viatge, que viurà un dels moments més simbòlics amb la benedicció de la torre de Jesús a la Sagrada Família, en el centenari de la mort d'Antoni Gaudí, que en els dies previs ha estat envoltat per la polèmica per la quantitat de català que inclourà en el seu discurs. Però la visita del pontífex també té una derivada econòmica, tant pel que fa als costos que implica la visita com a l’impacte econòmic que suposarà per a les ciutats que rebran la seva visita.
Un cost estimat de 25 milions: així es reparteix
Pel que fa a la primera qüestió, les estimacions apunten que la visita del Papa tindrà un cost estimat de 25 milions d’euros, segons va explicar recentment Fernando Giménez Barriocanal, un dels coordinadors nacionals del viatge i vicesecretari per a Afers Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola. El finançament serà mixt. Segons l’organització, un 45% del pressupost sortirà de benefactors privats, empreses i fundacions; un 30% procedirà de recursos propis de les diòcesis i de la Conferència Episcopal, provinents de les aportacions dels fidels; un 5% arribarà de petits donatius, i el 20% restant l’assumiran les administracions públiques. La visita també ha estat declarada esdeveniment d’interès públic, cosa que permetrà als donants beneficiar-se d’una desgravació fiscal més gran. Aquest punt ha estat clau per atreure empreses, fundacions i aportacions privades, que representen gairebé la meitat del pressupost.
Ara bé, aquesta xifra de 25 milions no inclou totes les aportacions “en espècie” que puguin fer les institucions, com la cessió d’espais, dispositius de seguretat, mobilitat, neteja o el trasllat dels papamòbils. La despesa principal es concentra en els actes del programa oficial: Barriocanal va detallar que al voltant del 85% dels 25 milions es destinarà directament a les celebracions i trobades previstes, mentre que la resta cobrirà logística, comunicació i preparació. L’organització assegura que el pressupost està “raonablement cobert”, tot i que s’ha previst una col·lecta extraordinària pel Corpus. Si finalment sobressin diners, es posarien a disposició de la Santa Seu.
Aquests costos públics no es pagaran de la mateixa manera a Madrid i a Catalunya. Giménez Barriocanal va explicar que el model de finançament no serà exactament igual en tots els territoris. Mentre que a Madrid s’ha optat sobretot per la cessió d’espais i serveis públics, a Catalunya i a les Canàries les administracions han preferit fer una aportació econòmica directa. En el cas de Catalunya, són aquestes despeses que cobreixen les institucions les que han originat més polèmica, i una trentena d’entitats socials i alguns parits polítics han rebutjat públicament i obertament que s’emprin diners públics per finançar-la.
El model de Madrid
L'Ajuntament de Madrid ha declarat la visita del Papa com a esdeveniment d’“especial interès” i assumirà sense cost per a l’organització els dispositius municipals de mobilitat, seguretat i neteja. És a dir, la ciutat cobreix directament serveis públics vinculats al desplegament de l’esdeveniment i el model passa sobretot per posar recursos públics a disposició de l’organització. Segons Barriocanal, l’Ajuntament i la Comunitat de Madrid facilitaran infraestructures i serveis com el centre internacional de premsa, el Movistar Arena i una xarxa de suport municipal especialment reforçada. L’organització es va mostrar “molt agraïda” per aquesta aportació institucional. A la pràctica, això implica que Madrid assumirà part del cost indirecte de l’esdeveniment a través de dispositius de mobilitat, seguretat, transport públic, neteja i gestió de grans concentracions. La visita provocarà restriccions importants de trànsit i transport, especialment en punts com la plaça de Lima, Cibeles i l’entorn dels actes multitudinaris. També s’han previst reforços i tancaments puntuals al metro durant els dies centrals de la visita.
El model català i canari
A Barcelona i Catalunya, el plantejament és diferent, com també a les Canàries. La Generalitat ha explicat que la seva aportació al viatge es finançarà amb diners procedents de la taxa turística. El Govern defensa que això fa que la visita “no costi ni un euro als contribuents catalans”, perquè es paga amb un impost propi vinculat a l’activitat turística. Segons els organitzadors, la Generalitat i les administracions catalanes han optat per contribuir “d’una altra manera, d’una manera monetària, i també ens sembla fantàstic”, va afirmar el responsable econòmic de la Conferència Episcopal.
Barcelona també haurà d’assumir un gran desplegament operatiu. L’arribada del Papa a la ciutat comportarà talls de trànsit, restriccions d’accés i dispositius especials al voltant de la Sagrada Família, el centre històric, Montjuïc i altres punts del recorregut. El dia més complex serà el 10 de juny, amb afectacions importants a la mobilitat i al transport públic.
Una visita cara, però amb retorn econòmic
Les estimacions sobre l’impacte econòmic de la visita del papa Lleó XIV varien segons la font, però totes apunten a un retorn molt superior al cost de l’organització. Segons ObservaTUR, l’impacte podria situar-se entre els 90 i els 125 milions d’euros. La Conferència Episcopal Espanyola eleva la previsió per sobre dels 100 milions, mentre que els coordinadors del viatge calculen que el retorn podria superar els 150 milions d’euros, molt superior al seu cost. Barriocanal va calcular que aquest retorn d’almenys 150 milions s’haurà de confirmar amb una auditoria posterior, però que Madrid i Barcelona seran les principals ciutats beneficiades.
En el cas de Madrid, les estimacions apunten a un retorn impulsat sobretot per l’arribada de pelegrins, l’ocupació hotelera, la restauració, el transport i el consum associat als actes. La capital preveu una ocupació hotelera del 81,82% i unes tarifes mitjanes de 281 euros, un 8% per sobre del preu habitual.
Barcelona, per la seva banda, registra l’increment més alt en l’interès turístic de totes les ciutats incloses en el viatge papal: les cerques d’allotjament han crescut un 52%, un indicador que anticipa una forta pressió sobre hotels, apartaments i serveis vinculats al turisme. La visita a la Sagrada Família, a més, afegeix un component simbòlic i mediàtic que pot multiplicar la projecció internacional de la ciutat.