Deia l’entorn de María Jesús Montero que fins que ella no anés a Andalusia a fer campanya electoral, seria impossible que hi hagués cap avenç important en la cessió de l’IRPF a Catalunya. Instava Esquerra Republicana a “rebaixar” la seva posició. Si no, ella no es presentaria a les eleccions andaluses com a candidata del PSOE havent traspassat als catalans aquest importantíssim tribut. Així ha estat. Ningú no ha donat el seu braç a tòrcer i no hi ha hagut acord entre socialistes i republicans sobre com subscriure aquest acord aconseguit en el pacte d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Les eleccions en l’autonomia més poblada de l’Estat se celebraran el diumenge 17 de maig. Però Montero, malgrat que no hagi donat res als catalans, pagarà el preu d’haver negociat amb l’independentisme. 

El PP ja va arrencar la campanya en aquesta línia. Aquest dijous, en un acte a Sevilla, el president i candidat dels populars en aquestes eleccions, Juanma Moreno, va carregar contra el finançament singular pactat entre socialistes i republicans, així com les intencions del partit d’Oriol Junqueras d’aconseguir que el 100% de l’IRPF es recapti, gestioni, liquidi i inspeccioni en terres catalanes. “Alçarem sempre la veu per defensar els interessos d’Andalusia, perquè sabem que després del 17 de maig cediran la recaptació integral dels impostos a Catalunya; davant dels privilegis d’uns, necessitem un govern fort i contundent per defensar els interessos dels andalusos que volem ser iguals a un català o un basc”, va assenyalar. 

Juanma Moreno, actual president de la Junta d’Andalusia, vol revalidar la majoria absoluta aconseguida fa quatre anys. Les enquestes bufen a favor seu. Totes estan d’acord que, com a mínim, acaricia el llindar que li permetria governar amb independència de qualsevol altra formació política. Fins i tot el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) dirigit pel socialista José Félix Tezanos s’inclina per aquest escenari, en el qual Vox perdria només un diputat respecte de l’anterior legislatura, el PSOE en guanyaria un i l’esquerra alternativa guanyaria un bri de força. Si no ho aconsegueix, haurà de pactar després amb el partit d’extrema dreta de Santiago Abascal el que ja seria el seu tercer mandat com a cap de l’executiu d’aquesta autonomia.

Els pactes amb l’independentisme que sobrevolen la campanya andalusa

Quins pactes amb l’independentisme influiran en aquestes eleccions? No ho oblidem: Pedro Sánchez és president del govern espanyol per haver pactat en la legislatura encara vigent una llei d’amnistia amb l’independentisme (que el Tribunal Suprem s’ha negat a aplicar als líders del Procés, motiu pel qual Carles Puigdemont continua a l’exili i Oriol Junqueras es manté inhabilitat). Amb Junts per Catalunya, a banda d’aquesta norma i moltes altres qüestions més, també va pactar l’oficialitat del català a la Unió Europea i la delegació de les competències en immigració. Per un motiu o per un altre, aquests pactes tampoc no s’han complert. Per això els juntaires ja han trencat amb els socialistes. I els acords més importants assolits amb Esquerra Republicana són el finançament singular per a Catalunya, la cessió del 100% de l’IRPF i la creació d’un consorci d’inversions en infraestructures. Tampoc no s’han complert els acords.

Montero ja no ostenta la cartera del Ministeri d’Hisenda. Ara ha caigut en mans del valencià Arcadi España. I el més calent és a l’aigüera. El finançament singular per a Catalunya pactat amb els republicans s’ha reconvertit en una proposta del model del règim comú que respecta, en el cas de Catalunya, el principi d’ordinalitat. Suposararia 21.000 milions d'euros més per a les autonomies; dels quals 4.700 milions serien per a Catalunya. Però les autonomies presidides pel PP —entre elles, l’andalusa— s’hi oposen perquè neix d’un pacte amb una formació independentista. La proposta encara ha de tornar a passar per una nova reunió del Consell de Política Fiscal i Financera i després sotmetre’s al vot dels 350 diputats del Congrés. Està en l’aire el sentit del vot de Junts, que aquesta setmana ja va tombar en aquesta cambra el consorci pactat entre republicans i socialistes.

Fonts del Ministeri d’Hisenda asseguren que no tiren la tovallola. L’entorn del ministre España no assenyala si l’alternativa ha de ser la creació d’una empresa mixta que no hagi de passar per legislar al Congrés, però sí que s’obren a estudiar un Pla B ara que ha caigut aquest consorci. Però la posició respecte de l’IRPF continua sent la mateixa. El govern espanyol manté la idea que cal crear un model de recaptació en xarxa en el qual estiguin presents les dues administracions, la catalana i l’espanyola.

Moreno condemna els pactes de Montero amb l’independentisme

Malgrat que tots aquests acords no s’hagin complert, Montero pagarà ara el preu d’haver negociat amb l’independentisme. Moreno ja ha anat plantant aquesta llavors durant els darrers mesos, especialment sabent que l’exvicepresidenta primera del govern espanyol i exministra d’Hisenda seria la seva rival en aquests comicis. El president andalús s’ha referit al model de finançament com un “engany”, una “tampa”, i un “vestit a mida” per “l’independentisme i el separatisme” imposat de manera “unilateral”. El seu executiu s’ha referit a aquest acord com una “traïció” de Montero que suposa un “maltractament” per a Andalusia. Han denunciat que l’acord s’ha signat amb “un inhabilitat del Procés” i suposa un “greu insult” als andalusos. 

En aquesta campanya, quan Moreno interpel·li Montero en aquesta qüestió, la socialista podrà respondre que en l’acord signat amb Junqueras, Andalusia passaria a ser el territori que més incrementaria el nombre de recursos rebuts respecte del model anterior: 4.846 milions d'euros més. Ella nega que hi hagi cap mena de “privilegi” per als catalans. I ha acusat el PP de dir “mentides i boles” sobre el nou finançament.

La participació d’Illa i Sánchez a la campanya andalusa

També hi ha expectació per quina serà la participació de Salvador Illa en aquesta campanya, sobretot tenint en compte l’elefant a l’habitació: el president de la Generalitat estaria fent campanya per la candidata del PSOE que, ostentant el càrrec de ministra, no va complir els acords amb Catalunya pels quals ell va arribar al poder; cosa que ara li complica la seva relació amb Esquerra Republicana, soci fonamental per continuar a Palau. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va assegurar fa setmanes que Illa s’havia posat a disposició de Montero. Però l’entorn d’Illa no aclareix encara quina serà la seva participació. 

Pedro Sánchez sí que es bolcarà en aquesta cursa electoral per donar suport a Montero. Ja ho ha fet durant la precampanya. El relleu de Montero és el més important i difícil que ha hagut de fer des que presideix el govern espanyol: l’ha acompanyat des de la seva entrada a la Moncloa l’any 2018 ocupant-se del Ministeri d’Hisenda. Va ser portaveu de l’executiu i amb el temps va anar guanyant poder fins a ocupar també el càrrec de vicepresidenta primera. Juan Carlos Cuerpo ha passat a ser vicepresident primer, i Arcadi España ha estat nomenat ministre d'Hisenda. 

Vox i l’espai situat a l’esquerra del PSOE

En aquestes eleccions també caldrà veure si l’auge de Vox a Extremadura i l’Aragó va ser un miratge i si, per tant, a Andalusia s’estanca igual que va passar a Castella i Lleó. Les enquestes creuen que l’extrema dreta no es dispararà. El partit de Santiago Abascal ja ha arribat a pactes a Extremadura i l’Aragó per legislar en favor de l’anomenada “prioritat nacional”, un eufemisme de primer els de casa. Segons el darrer CIS, l’esquerra alternativa es reforçaria. La suma d’Adelante Andalucía (6) i Por Andalucía (4) assoliria els deu diputats, tres més que els set que hi ha actualment a l’hemicicle.