Els electors de Castella i Lleó han donat la sorpresa en les eleccions d’aquest diumenge en aquesta autonomia. Malgrat que de forma més continguda, es pronosticava que s’hi repetís la mateixa pel·lícula que a Extremadura (desembre) i a l’Aragó (febrer): victòria del PP amb més dependència d’un Vox en auge, i una patacada del PSOE. Però només s’ha complert la victòria dels populars, que continuaran lligats a la formació d'extrema dreta. Alfonso Fernández Mañueco —actual president de la Junta castellanolleonesa— ha guanyat passant dels 31 als 33 procuradors. I el PSOE, de forma sorprenent i amb el candidat menys proper a Pedro Sánchez d’aquest nou cicle electoral, ha aconseguit guanyar dos diputats i s’ha situat en els 30 escons, malgrat que els sondejos auguraven que tornés a perdre vots i representació. El PP, a més, ha aconseguit frenar l’auge de Vox, que en els darrers comicis ha estat disparadíssim i havia arribat a doblar diputats a Extremadura. Ara només n’ha sumat un més, i ha passat dels 13 als 14. Els populars, tanmateix, continuaran depenent dels ultradretans per conformar govern.
El PP tampoc no s’ho esperava. Els populars estaven eufòrics aquest diumenge a la nit. Els trackings electorals que ha tingut el partit d’Alberto Núñez Feijóo en les seves mans durant aquests darrers dies anaven errats amb el PSOE: segons les dades de què disposaven, el No a la guerra de Pedro Sánchez no havia aconseguit que el PSOE millorés les seves perspectives electorals. Ara bé, els seus sondejos sí que indicaven que Vox (capitanejat en aquesta autonomia per Carlos Pollán) havia perdut pistonada durant aquesta campanya electoral. Ho emmarquen en la seva negativa a investir María Guardiola com a presidenta de la Junta d’Extremadura, una estratègia per mantenir el pols amb els populars durant la campanya electoral que s’ha interpretat com que “Vox acaba votant igual que l’esquerra”.
Des de la seu estatal del PP descarten demanar al PSOE que s’abstingui perquè deixin governar el PP en solitari, sense la necessitat de pactar una coalició o suport extern a Vox. Argumenten que són els socialistes els primers que no se situen en aquest escenari. “A partir de demà hauran de decidir què fan”, manifesten aquestes mateixes fonts, després que els ultradretans hagin bloquejat la formació de govern a Extremadura i a l’Aragó —eleccions que s’han celebrat el desembre i el febrer— durant la campanya d’aquestes castellanolleoneses. La qüestió és que hi ha unes noves eleccions a l’horitzó, les andaluses, que encara no tenen data però que s’han de celebrar aquest estiu com a tard. Malgrat que el PSOE hagi revifat (13.700 vots més), des del PP destaquen que mantenen el seu feu històric (fa quatre dècades que hi governen) i que ho fan, a més, amb el bloc de la dreta encara més enfortit: 55.000 vots més per als populars i 18.500 per als voxers.
El PSOE revifa amb el candidat menys sanchista del nou cicle electoral
En les primeres eleccions d’aquest nou cicle electoral, les del feu històricament socialista d’Extremadura, el PSOE es va estavellar perdent deu diputats amb un candidat que va dimitir l’endemà mateix: era Miguel Ángel Gallardo, el socialista imputat en el cas de David Sánchez, el germà del president del govern espanyol. A les aragoneses, el partit no va tenir millor sort presentant una candidata de la màxima confiança de Pedro Sánchez: Pilar Alegría, que havia exercit com a portaveu de l’executiu espanyol i ministra d’Educació, no va evitar la pèrdua de cinc diputats.
En aquestes eleccions de Castella i Lleó, el candidat no era sanchista. Carlos Martínez no té una guerra oberta amb el líder del partit com en el cas del manxec Emiliano García Page, però a les primàries del 2014 va donar suport a Eduardo Madina i no a Pedro Sánchez. El 2017 també va apostar per Susana Díaz; i anys abans ho va fer per Carme Chacón, no pas per Alfredo Rubalcaba com sí que va ser el cas de Sánchez. Aquestes darreres setmanes, a més, també es va mostrar crític amb el pacte del president espanyol amb Oriol Junqueras per a un nou model de finançament que respecta el principi d’ordinalitat en el cas de Catalunya. Aquesta nit, Martínez no només ha salvat els mobles del PSOE, sinó que ha millorat resultats respecte de l’anterior legislatura. Els diputats tindran en aquesta autonomia dos procuradors més.
En les pròximes eleccions a les quals es presentarà el PSOE, ho farà amb una candidata d’allò més sanchista. Una de les persones de màxima confiança del màxim líder socialista. La vicepresidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, serà la cap de cartell socialista que haurà d’enfrontar-se al popular Juanma Moreno, actual president de la Junta d'Andalusia. En un altre feu històricament socialista, el PSOE intentarà recuperar un poder que en les darreres dues legislatures ha estat en mans del PP, aquesta última amb majoria absoluta. Els presagis demoscòpics no són bons per als socialistes.
Ciutadans, a la paperera de la història
Aquestes eleccions han certificat, un cop més, la defunció de Ciutadans. El partit taronja ha estat definitivament esborrat del mapa autonòmic. Després d’una campanya en la qual han agitat la mateixa bandera de sempre —la catalanòfoba per blasfemar contra el pacte de finançament autonòmic entre Pedro Sánchez i Oriol Junqueras— el partit amb el qual Albert Rivera pretenia fer-li un sorpasso al PP ha estat esborrat del mapa autonòmic. Castella i Lleó era l’única comunitat on Ciutadans conservava un diputat.
L'espai a l'esquerra del PSOE i les formacions territorials
On s'ha produït una desfeta ha sigut en l'espai situat a l'esquerra del PSOE. Ni Podemos ni Izquierda Unida (sota la marca Sumar) han aconseguit cap representant i han tornat a certificar que la falta d'unitat en aquest espai és nefasta per a qualsevol perspectiva electoral. Pel que fa a les formacions territorials, Unió del Poble Lleonés ha mantingut els seus tres procuradors. I Por Ávila també ha aconseguit mantenir el seu únic representant a l’hemicicle autonòmic. Soria Ya n’ha perdut dos, però continuarà tenint un diputat en aquesta comunitat.