Les infeccions de transmissió sexual continuen creixent entre la població adolescent i els especialistes alerten que el problema no és només sanitari, sinó també informatiu. A la consulta específica per a joves d’entre 13 i 17 anys del Vall d’Hebron, més de la meitat dels adolescents atesos el 2025 van ser diagnosticats d’alguna ITS: 22 positius entre 41 primeres visites. La dada és especialment rellevant perquè el percentatge de positius és molt superior al que s’observa entre la població adulta. Segons els professionals, això indica que molts adolescents no es fan proves de manera preventiva i només consulten quan tenen símptomes, quan han tingut una relació de risc o quan una altra persona els comunica que té una infecció.

“Hi ha persones que no s’estan cribrant perquè no saben on anar”, afirma Maria Espiau, pediatra de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de l’Hospital Vall d’Hebron i responsable de la consulta per a adolescents. Aquest desconeixement dels circuits assistencials dificulta el diagnòstic precoç, pot afavorir complicacions i contribueix a mantenir les cadenes de transmissió. Per això, els especialistes recomanen que la població adolescent faci almenys una consulta mèdica anual relacionada amb salut sexual. “Un objectiu que està molt lluny de complir-se”, reconeix Espiau.

La consulta específica d’ITS per a adolescents del Vall d’Hebron es va posar en marxa el 2019 al Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d’Hebron, al barri del Raval de Barcelona. Des d’aleshores ha atès més de 300 joves. Les xifres varien segons les fonts facilitades: algunes dades situen el total en 335 primeres visites i altres en prop de 345 o 350 adolescents atesos des de la creació del servei. El perfil més habitual és el d’un adolescent d’uns 16 anys. El 2025, els principals motius de consulta van ser el cribratge en persones asimptomàtiques, amb 16 casos; la presència de símptomes compatibles amb una ITS, amb 9 casos; el contacte amb una persona infectada, i situacions de violència sexual.

Entre els 22 diagnòstics positius del 2025, es van detectar sis infeccions per gonorrea, dotze per clamídia, dues per escabiosi, dues de sífilis, un cas de Trichomonas vaginalis i un de mol·lusc contagiós. També es va iniciar profilaxi preexposició, la PrEP, en un pacient per prevenir la infecció pel VIH. Les ITS més freqüents entre els adolescents atesos són la clamídia i la gonorrea. La doctora Espiau subratlla que l’edat no determina tant el tipus d’infecció com les pràctiques sexuals. En dones, la clamídia és la més habitual, mentre que en homes que tenen relacions sexuals amb homes és més freqüent la gonorrea.

"Si no es detecten a temps poden provocar greus seqüeles"

“Encara no hi ha consciència que si han tingut relacions sexuals no protegides està indicat fer proves de forma periòdica encara que no hi hagi símptomes”, explica Espiau. “En els adults aquesta informació està més interioritzada i per això hi ha una proporció més gran que es fan proves sense símptomes”, afegeix. La manca de símptomes és, precisament, una de les claus del problema. Moltes ITS poden passar desapercebudes durant setmanes o mesos, però continuar transmetent-se. “Jo penso que el problema sovint és que no es coneixen les altres ETS, els adolescents no han sentit a parlar de la gonorrea o de la clamídia. Els hi queda com que no saben de què estem parlant”, apunta Espiau. “Són dues ETS bacterianes que sovint són asimptomàtiques, i per això, si no es fa un cribratge, no les podem detectar, però quan donen símptomes poden anar des de símptomes més o menys lleus, i que es resolen fàcilment amb tractaments, a afeccions més greus que poden acabar donant seqüeles importants”, adverteix. Aquestes seqüeles poden incloure problemes de fertilitat, dolor pèlvic crònic, un augment del risc d’adquirir altres ITS i, en el cas de dones embarassades, més risc de transmissió vertical al fetus. D’aquí la importància de detectar les infeccions al més aviat possible i iniciar el tractament.

Per què han pujat els casos positius entre adolescents?

La responsable de la consulta recorda que l’augment de diagnòstics té una doble lectura. “És un augment real d’incidència d’aquestes infeccions, però també s’està fent més cribratge”, afirma. En la mateixa línia, remarca: “Pensem que l’augment de casos és també el resultat de l’augment dels cribratges, amb els que podem detectar més, i aquest és un tema que s’ha de valorar positivament”.

Els professionals assenyalen diversos factors que poden explicar la tendència. Un d’ells és l’avançament de l’edat d’inici de les relacions sexuals. “Hi ha múltiples causes. Una d’elles, evident, és que sí que a poc a poc sembla que s’avança l’edat d’inici de relacions sexuals, i, evidentment, en el moment en què s’inicien les relacions sexuals, hi ha aquest risc de patir una infecció de transmissió sexual”, explica Espiau.

També hi pesa el descens de l’ús del preservatiu i una baixa percepció del risc. “És possible, també, com s’ha anat descrivint, que el preservatiu estigui tenint menys pes o s’utilitzi menys del que es feia prèviament”, apunta. “Es fa servir menys perquè, suposo, hi ha la percepció de baix risc, no tenen la percepció de risc entre els joves. Això és cert que l’adolescència per se ja va associada a aquesta falta de percepció de risc en general, però sí és veritat que pensem que falta encara formació i informació”.

Un sistema pioner i dels únics al món

En els casos asimptomàtics, una de les eines principals és el programa Drassanes Exprés. Aquest circuit, que funcionava per a adults, es va ampliar el novembre passat als joves de 16 i 17 anys. El sistema permet registrar-se a través d’una plataforma, respondre un qüestionari en línia i obtenir cita per fer-se les proves en una consulta d’infermeria. El diagnòstic pot estar disponible en unes tres hores des de l’extracció de la mostra i, si el resultat és positiu, el tractament s’inicia de mitjana en 48 hores. “Ara fa un any que vam posar en marxa el programa Drassanes Exprés també per a persones adolescents, fins aquell moment era un programa per a persones a partir de 18 anys i des de fa un any vam decidir ampliar-lo a menors a partir dels 16 anys, que és la majoria d’edat sanitària”, explica Espiau. “Des de llavors sí que hem tingut persones que l’han utilitzat, però és cert que creiem que potser encara no hem aconseguit donar-lo a conèixer prou, perquè probablement hi hauria més persones que es podrien beneficiar d’aquest programa. I les infeccions que hem detectat amb més freqüència són sobretot clamídia i la infecció per gonococ”, afegeix.

El 2025, 23 adolescents de 16 i 17 anys van participar en aquest programa. Vuit van donar positiu en alguna ITS, principalment clamídia i gonorrea. En el conjunt del programa Drassanes Exprés per a adults, aquell mateix any es van fer 6.057 cribratges i 726 van ser positius, la major part per clamídia i gonorrea. Espiau recorda, però, que les proves també tenen els seus temps. En el cas de la clamídia i el gonococ, poden passar fins a dues setmanes des de la infecció fins que les proves donin positiu. En la sífilis, pot passar aproximadament un mes.

La prevenció continua sent el missatge central. “El preservatiu continua sent una de les mesures principals per evitar la transmissió d’infeccions de transmissió sexual, a més d’evitar embarassos no desitjats”, assenyala Espiau. “Però és veritat que existeixen altres mesures preventives com són algunes vacunes, el mateix fet de fer-se cribratges de forma periòdica o, per exemple, la PrEP, que és aquesta medicació oral que es dona de forma diària per prevenir la infecció pel VIH”.

També insisteix en el paper de les vacunes, especialment la del virus del papil·loma humà, que s’administra a nois i noies. “Els mètodes de barrera són els pilars de la prevenció i cal seguir promovent-los, així com altres mesures com les vacunes contra el virus del papil·loma humà que s’administren a nens i nenes, i fer-se les proves periòdicament encara que no tinguis símptomes”, defensa. Per a Espiau, la clau és que els adolescents tinguin informació clara abans i durant l’inici de la seva vida sexual. “El més important és que en el moment en què inicien la seva vida sexual les persones tinguin tota la informació i tot el que comporta, no amb por sinó per decidir quina és la millor manera de protegir-se. I saber on pots anar a fer-te proves sense vergonya, sense estigma”.

L’accés a la consulta es pot fer a través de derivació des de l’atenció primària, per telèfon, per correu electrònic o presencialment al mateix centre Drassanes-Vall d’Hebron. Tot i que és un recurs per a menors, molts adolescents hi acudeixen sols. A partir dels 16 anys ja es considera majoria d’edat sanitària. En els menors de 16, els professionals valoren el que es coneix com a menor madur. “La professional sanitària determina si aquesta persona té la maduresa suficient per a aquesta consulta, diagnòstic i tractament concret”, conclou Espiau.