Divendres d'amor amb The Cure per fer les paus (a mitges) amb el Primavera Sound

Divendres d'amor amb The Cure per fer les paus amb el Primavera Sound, després d'un dijous caòtic marcat pel temporal i la manca d'informació. Això sí, a mitges, amb un toc d'atenció a l'organització del festival per part d'un dels plats forts de la nit, la britànica PinkPantheress. En qualsevol cas, gran segona jornada al Parc del Fòrum, amb un temps infinitament més agradable que el dia anterior i una comunió perfecta del públic amb la banda liderada per Robert Smith.

Poc abans de les vuit del vespre, els fans de The Cure han tingut l'oportunitat d'escalfar motors als escenaris principals, Estrella Damm i Revolut, amb els concerts de les americanes Ethel Cain i Addison Rae. Ara bé, és veritat que, venint d'un dia com el que veníem, el country gòtic de la primera d'elles tal vegada no era la millor proposta per començar el dia. Tanmateix, milers de persones s'han congregat davant de la cantautora de Tallahassee (Florida) per acompanyar-la al seu descens a les profunditats i, de pas, prende posicions per al que vindria. La segona actuació, la de l'estrella del pop de Louisiana, sí que ha estat molt més animada, però el cúmul de turistes que no dubtaven d'empentar ha fet que una bona part del públic local preferís assistir al que passava a l'escenari Cupra.

Primavera Sound, dia 2: The Cure

Allà, on les grades, l'anglès ambiental dels escenaris principals desapareixia per donar la benvinguda a Ralphie Choo, un dels artistes de moda a Madrid. Ja s'ha pogut sentir molt més català entre el públic, i gairebé l'únic anglès que se sentia era el d'un senyor de negre, amb ulleres de sol i el pentinat d'un calamar que passejava entre la gent i anava preguntant: "Do you want pills?". Vols pastilles? No ho sé, tal vegada volia vendre ibuprofens, qui sap. A banda d'això, ha estat una hora memorable de mescla de gèneres musicals, sobretot quan ha pujat a l'escenari el seu bon amic Rusowsky —que actuarà aquest dissabte— i han interpretat "BBY Romeo", "Dolores" i "Gata". Una bona "Màquina culona" ha ajudat a acabar d'apujar els ànims perduts durant el dia anterior.

Cap a les deu, de nou cap a l'Estrella Damm, ha tingut lloc un efecte curiós. A mesura que t'anaves apropant esquivant els bassiots que encara quedaven de dijous, veies com la mitjana d'edat augmentava progressivament, i com els looks tan colorits dels assistents al festival s'anaven enfosquint fins al negre absolut. Sabies que eres on havies de ser, al concert de The Cure. El seu líder, Robert Smith (de 67 anys), ha estat gairebé tres hores amb el micròfon a la boca, amb pràcticament la mateixa veu de fa cinquanta anys, fent ballar els milers i milers i milers de persones que s'havien ajuntat a l'esplanada del Fòrum, sense gairebé adreçar-s'hi. Però no ha calgut que digués res més del que deien les seves cançons, amb una primera comunió amb la gent quan a l'equador del concert ha sonat la icònica "Just like heaven", i la confirmació al final de l'espectacle amb un trio inigualable: "Friday I'm in love", "Close to you" i "Boys don't cry" —tot i que més d'un boy sí que ha plorat. "Ha estat com una experiència religiosa", comentava algú en sortir. Com a curiositat final, dir-vos que hi havia un assistent d'honor a la zona VIP: l'exentrenador del Barça Pep Guardiola.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Primavera Sound (@primavera_sound)

A l'escenari adjacent, el Revolut, començava a la una el punxadiscos Skrillex, però tota l'atenció s'ha centrat en una altra banda: el Cupra, on a tres quarts de dues actuava PinkPantheress. Aquesta noia de 25 anys ha fet un boom increïble en els últims temps, per l'èxit de la seva cançó "Illegal" com a trend de TikTok i per l'or olímpic de patinatge d'Alyssa Liu en els últims Jocs Olímpics d'hivern, que va fer servir el tema "Stateside" per al seu exercici. Així doncs, era d'esperar que passés el que ha passat: l'escenari ha quedat petit i molta gent ha quedat fora. I així ho ha fet notar la mateixa artista, fent un toc d'atenció als organitzadors en un moment del concert. En aquesta línia, alguns assistents al festival ja havien lamentat, per exemple, que els Geese no actuessin en un escenari més gran, de la mateixa manera que la francesa Oklou va criticar una mena d'abandonament per part de l'organització.

Malgrat això, gran concert. Breu, massa breu —ha acabat quinze minuts abans del previst—, però gran concert. Han estat tres quarts d'hora d'un espectacle pontetíssim ple de pop i electrònica dels 2000, amb uns punxadiscos i unes coreografies que han fet que fos impossible deixar de ballar i de saltar. Tot un exercici de càrdio per preparar-se per a la tercera i última jornada, amb Gorillaz a l'horitzó i l'aquelarre nacionalista dels irlandesos Kneecap.