"Un neci és molt més funest que un malvat. Perquè el malvat descansa algunes vegades; el neci, mai."

Anatole France

Diu un refrany castellà que convé sempre deixar pas als toros i als ximples, i em comenta un magistrat solitari, d'aquests de confiança, que de vegades no se sap si la justícia morirà en mans de la raó d'estat o sacrificada pels ignorants. El que sí que queda clar és que les generacions que vindran podran trobar exemples d'ambdues coses en l'estol de resolucions dictades entorn de l'intent independentista català. No em puc resistir a comentar algun exemple.

Sorprenent és la decisió d'una magistrada —de qui no sabem si és incansable o descansa algun cop— que ha decidit anul·lar una declaració del claustre de la Universitat de Barcelona. Fa molt bé de recórrer davant el TSJC, perquè hi ha moltes possibilitats que la seva petició prosperi, en vista de com van resoldre al seu dia tots els recursos presentats contra les declaracions de múltiples municipis entorn de la independència el 2014. En realitat tenen la raó, perquè la firma de tal manifest no és un acte recurrible davant de la jurisdicció contenciosa administrativa, ja que no és un acte administratiu. La interlocutòria afirma que sí que ho és perquè produeix efectes jurídics, encara que oblida il·lustrar-nos sobre quins podrien ser aquests efectes. La resolució és molt dolenta tècnicament, segons els experts, ja que oblida que existeix una àmplia jurisprudència sobre els anomenats "actes declamatoris" de l'administració sobre els quals no es pronuncia la jurisdicció. La jutgessa no hauria, doncs, d'haver entrat a resoldre. No obstant això, es pronuncia i fa gala de la seva falta d'experiència en la jurisdicció contenciosa administrativa, en la qual amb prou feines fa un any que treballa, i del seu embolic sobre els drets fonamentals i el deure de neutralitat de les administracions.

La famosa neutralitat que alguns fan creure que és sinònim d'absència de discurs polític. Això és més greu si la confusió es produeix en una resolució judicial. La neutralitat administrativa, evidentment, no es refereix a la falta d'expressió política dels seus membres, sinó a la prohibició que les administracions tractin d'una manera o una altra els administrats en funció de l'adscripció política. No ho dic jo, ho diu la Sala III del Tribunal Suprem a la sentència del Cristo de Monterde i altres resolucions: "La infracció del principi de neutralitat ideològica es produeix (...) quan es discrimina en la producció d'actes de contingut jurídic per raons de credo o ideologia, en els exemples tradicionals de la cultura de l'spoil system descrita magníficament per Galdós a La Fontana de Oro".

La neutralitat administrativa no es refereix a la falta d'expressió política dels seus membres, sinó a la prohibició que les administracions tractin d'una manera o una altra els administrats en funció de l'adscripció política

Hem conegut també una altra sentència penal que ha servit per corregir, encara que no per reparar, els excessos comesos a favor de la raó d'estat pels que semblen abraçar sense embuts la raó d'estat per sobre dels llibres de llei. L'absolució de Tamara Carrasco del delicte de desobediència, perquè no es dona cap dels elements del tipus penal, repara tard una campanya repressiva amb un clar interès polític que es va dur a terme amb l'intent de convertir els CDR en una organització terrorista. Aquesta maniobra descarada, que ja vaig assenyalar mentre passava, va convertir aquesta persona, primer, en una sospitosa de terrorisme, després, en una confinada i, finalment, en una persona absolta amb tots els pronunciaments. No era, doncs, terrorista ni rebel ni tampoc desobedient, però entre tot això han passat per ella dos llargs anys. A qui li demana comptes Carrasco, als necis o als malvats? No sembla que l'Audiència Nacional, des del principi, es cregués gaire la seva pròpia construcció jurídica, ja que a Adrià Carrasco, que segueix a Bèlgica, mai no li van redactar ni una mala OEDE.

He deixat per al final el tema del Tribunal Constitucional perquè, al cap i a la fi, no ha passat més que el que ja els explicava la setmana passada a "Així passin deu anys". Parlem del ple d'un òrgan també caducat en un terç dels seus membres i que la dreta no pensa deixar anar fins que no hagin deixat resolt a la seva manera tot el tema aquest de la unitat d'Espanya. Afirmen que no concedeixen les cautelaríssimes perquè "la pena d'inhabilitació s'ha fet ja efectiva", la qual cosa és tant com dir que la pressa per executar ha cegat qualsevol possibilitat que el Constitucional emparés Torra sense fer malbé el seu exercici del càrrec, que, per què ens hem d'enganyar, és el que es pretenia. Amb una caòtica redacció, el tribunal de garanties constitucionals ens explica que ho fa perquè aquest assumpte exigeix "un estudi meditat i contradictori", cosa que sembla molt paradoxal, perquè diuen que la cosa té suc però no paralitzen els fets irreversibles que ja ha provocat.

El cert és que mentre ells continuen jugant amb els temps, com en el cas d'Atutxa, la defensa de Torra està decidida a anar ja directament al Tribunal Europeu de Drets Humans. Poden preguntar-se que com, si la via nacional no està esgotada, i la resposta és que consideren que aquesta necessitat d'esgotament està directament unida a l'existència d'un "recurs efectiu" i, segons l'opinió dels seus lletrats, ha quedat demostrat que això no passa. Aconseguirà Torra demostrar que el Tribunal Constitucional no és una via de recurs efectiva a Espanya si aconsegueix l'admissió a tràmit? Ja en parlarem.

Continuïn observant els jutges. Mirin si dormen o si vetllen o si sembla que descansen. Si són necis o malvats o si simplement fan la seva feina, com ha passat amb el jutjat penal 25 de Barcelona. De casos ens en queden encara i fins i tot pot ser que la setmana que ve estiguem analitzant la sentència de l'Audiència Nacional sobre Trapero i els Mossos.

Mentrestant, no oblidin cedir el pas als ximples, perquè envesteixen. És un bon consell, encara que sigui castellà.