El president turc, Recep Tayyip Erdogan, està tenint un paper important a l'hora de gestionar els vaixells que surten d'Ucraïna i que es dirigeixen ben carregats cap al seu destí. Però, Erdogan no es conforma amb poca cosa. Aquests dies també vol agafar el rol de protagonista en la crisi energètica que pateix Europa a conseqüència de la guerra d'Ucraïna i els talls de gas rus. Un fet que ha comportat també que es reprengui el debat sobre activar o no Midcat, aturat des de fa uns anys.

En aquest context, el líder turc ha visitat la província de Mersin per posar en marxa el vaixell de perforació d'hidrocarburs més nou i gran del seu país. El líder de la República Turca del Nord de Xipre va donar la benvinguda a la missió, mentre que els estats membres de la UE, Grècia i Xipre, que durant anys han afirmat que l'exploració d'hidrocarburs de Turquia a les seves aigües territorials és il·legal, han dit que Turquia buscava tornar a les tensions amb Xipre. El fet és que, tal com recull un article al The National News, les troballes que s'han fet de gas a Egipte, Israel, i al voltant de Xipre han portat a molts observadors a pensar que les aigües del Mediterrani oriental són riques en recursos. Fet que ha provocat una cursa entre aquests estats per explotar-les. Després de trobar 540 mil milions de metres cúbics de gas a la Mar Negra, Ankara voldria fer un altre descobriment d'aquest tipus i començar a dependre menys de les importacions d'energia. Sobretot, del petroli i gas rus. El portal constata en un article que l'explotació en aquesta àrea es pot fer gràcies a un acord marítim amb Líbia. En aquest context, s'ha creat un espai d'exploració de gas que travessa les fronteres marítimes de Grècia i Xipre. 

Grècia protesta per les maniobres turques

Les maniobres d'Erdogan, però, no han agradat a tothom. Grècia s'ha queixat davant dels seus aliats, els Estats Units i la mateixa Unió Europea, sobre les infraccions turques. Però, al seu torn, Turquia s'ha esforçat a dir que es tracta d'un problema bilateral. "Grècia no només s'està perjudicant a si mateixa enemistant-se amb Turquia amb càlculs insignificants", destacava el director de comunicació d'Erdogan, Fahrettin Altun, en una entrevista de la qual també es fa ressò el digital. 

Ara bé, tot és més complex del que sembla. Turquia i Grècia són membres de l'OTAN, i, per tant, tal com ressalta, han de mantenir les aigües segures i discutir assumptes rellevants amb els aliats de l'OTAN. El diari destaca que els vaixells de perforació turcs van acompanyats per vaixells de guerra. La por és que es repeteixin les tensions i la guerra que es va produir entre Turquia i Grècia a Xipre, constata el rotatiu. Si Turquia continua pressionant a Atenes i Nicosia a posicions defensives o fins i tot a un conflicte obert, és possible que els EUA i la UE no es quedin de braços plegats i intervinguin. I molt probablement ho farien a favor de la part grega. 

Turquia, la solució dels problemes?

Els diferents estats de la UE s'han esforçat per trobar noves fonts d'energia després de prometre posar fi a la dependència del petroli i gas rus. Les fonts més probables podrien ser l'Àsia Central, Mediterrani oriental i el Golf, segons destaca el mateix The National News. Alemanya està maniobrant per establir terminals flotants i rebre gas natural liquat (GNL) i assegurar un subministrament constant de Qatar.  I és que Turquia vol convertir-se en la solució de tots els problemes, i de pas, en un centre energètic. Ankara està alineada amb Qatar, un dels principals productors de GNL del món, i probablement podria ajudar a assegurar un acord favorable per a Alemanya i la UE en general. 

Turquia també s'ha espavilat a l'hora de construir gasoductes i ja hauria parlat amb Israel per la construcció d'un per transportar gas d'Israel a Europa a través del territori turc. Aquest, podria passar per Xipre i també entregar-ne allà. Per altra banda, Turquia ja està ajudant a portar gas que no sigui rus. Ja que disposa d'un gasoducte que transporta gas d'altres punts de l'Àsia Central. I és que l'estratègia és clau. Turquia va voler donar suport a l'Azerbaidjan a la guerra de finals del 2020 amb Alt-Karabaj, per obtenir accés al gas de l'Azerbaidjan i Turkmenistan.

Així, doncs, tot i que Turquia podria ser una solució, hi ha moltes qüestions sobre la taula que exposa el mateix diari. I és que la situació a Xipre tampoc és fàcil, com tampoc en la resta de conflictes on Turquia té mig peu posat en forma de suports i intercanvis. Caldrà veure com evoluciona la maquinària d'Erdogan per veure si, finalment, Turquia pot tenir un paper important en forma de solucionador de problemes en la crisi energètica. 

 

Imatge principal: el president turc, Recep Tayyip Erdogan, prop del vaixell de perforació  / Efe