"Estem molt a prop d'un acord". La frase podria semblar una declaració puntual, però en boca de Donald Trump s'ha convertit en una mena de mantra. Des que el president dels Estats Units va anunciar l'abril passat un alto el foc amb l'Iran i va assegurar que les dues parts es trobaven a les portes d'un acord definitiu, la promesa s'ha repetit una vegada i una altra. Concretament, almenys 37 vegades.
Fa més de dos mesos, Trump afirmava que Washington i Teheran estaven "molt avançats" en les negociacions i que només calien dues setmanes perquè l'acord quedés tancat. "És un honor tenir aquest problema de llarga durada tan a prop d'una resolució", va escriure a les xarxes socials el 7 d'abril. Aquella resolució, però, mai no va arribar.
Trump no fa ni un pas enrere
Lluny de matisar les seves previsions, el president nord-americà ha continuat insistint durant tot aquest temps que el pacte és imminent. Ho ha fet en rodes de premsa, entrevistes, actes públics, missatges a les xarxes socials i converses amb periodistes. El patró es repeteix gairebé sempre amb les mateixes expressions: "estem molt a prop", "l'acord arribarà aviat", "l'Iran vol pactar desesperadament" o "ja ho tenen pràcticament acceptat tot".
La cronologia és especialment reveladora. A finals de març, quan el conflicte encara es trobava en una fase inicial, Trump ja assegurava que existien "gairebé tots els punts d'acord". Poc després afirmava que l'Iran volia signar "desesperadament". El 17 d'abril fins i tot va arribar a declarar que Teheran havia "acceptat tot" el que proposava Washington i que el pacte podria arribar "en un o dos dies". Els dies, però, es van convertir en setmanes. Les setmanes, en mesos. I l'acord continua sense materialitzar-se.
Malgrat això, Trump no ha modificat el discurs. A finals d'abril insistia que l'Iran estava "desitjant arribar a un acord". Al maig assegurava que les negociacions estaven "pràcticament tancades" i que només faltaven alguns detalls finals. Fins i tot va justificar l'ajornament de determinades decisions militars argumentant que els països de la regió creien que el pacte era imminent.
El més significatiu és que ni tan sols els reiterats fracassos de les seves prediccions han alterat el relat. En una compareixença pública, el mateix Trump va admetre que en altres ocasions havien pensat que l'acord era a prop i finalment no havia prosperat. Tot seguit, però, va afegir que aquesta vegada era diferent. Tampoc no ho va ser.
Què expliquen les declaracions de Trump?
La insistència del president ha obert el debat sobre les raons que expliquen aquestes declaracions. Alguns analistes consideren que Trump intenta transmetre una imatge de control sobre la situació i reforçar la idea que la seva estratègia diplomàtica està donant fruits. Altres apunten a la voluntat de tranquil·litzar els mercats internacionals enmig d'un escenari d'inestabilitat a l'Orient Mitjà. També hi ha qui interpreta les seves paraules com un intent de pressionar públicament l'Iran perquè accepti les condicions nord-americanes.
Sigui quina sigui la motivació, els fets mostren una realitat menys optimista que la que descriu la Casa Blanca. Les negociacions continuen sense una resolució clara i les diferències entre les parts continuen sent importants. Mentrestant, Trump manté intacta la seva confiança. Aquesta mateixa setmana ha tornat a afirmar que l'acord és molt a prop i que l'Iran està disposat a concedir pràcticament tot el que Washington reclama. És la trenta-setena vegada que ho diu. De moment, però, l'acord continua sent una promesa més que una realitat.