Quan la guerra entre l’Iran i els Estats Units compleix sis mesos, Teheran ha amenaçat Washington amb una resposta contundent després de la nova ofensiva econòmica de la Casa Blanca. L’Iran assegura que està preparat per resistir les sancions i deixa entreveure que podria passar de la defensa a l’atac si la pressió nord-americana continua. "La nostra defensa ja no és tan defensiva; els enemics han d’esperar un atac", ha advertit el ministre d’Economia iranià, Ali Madanizadeh, segons ha informat Reuters.
L’advertència arriba després que Washington ampliés les sancions contra l’Iran i amenacés també els països i empreses que mantinguin relacions comercials amb Teheran. Però, més enllà de les declaracions, les opcions de represàlia iranianes poden tenir conseqüències que superin el conflicte bilateral i afectin l’economia mundial.
Un dels principals instruments de pressió de Teheran és l’estret d’Ormuz, una de les rutes marítimes més importants del planeta per al transport d’energia. Reuters assenyala que l’Iran ja ha reduït considerablement el trànsit pel pas marítim i que qualsevol nova interrupció de les exportacions de petroli del Golf podria provocar una nova escalada dels preus energètics.
Les amenaces de l'Iran
De fet, abans que Washington anunciés les noves mesures, responsables iranians ja havien advertit que podrien reduir encara més les exportacions de petroli com a resposta a les sancions. L’antic comandant de la Guàrdia Revolucionària Mohsen Rezaei ha arribat a plantejar la possibilitat d’aturar completament les exportacions a través de l’estret d’Ormuz i del golf Pèrsic, segons Reuters.
Teheran també podria optar per una resposta militar indirecta. Un portaveu de la Guàrdia Revolucionària, el general Hossein Mohebbi, ha amenaçat amb "cops contundents" contra interessos vitals dels Estats Units i contra punts estratègics de l’energia si les infraestructures iranianes són atacades. Entre els objectius potencials hi hauria instal·lacions nord-americanes a la regió o infraestructures energètiques dels països del Golf aliats de Washington.
La resposta iraniana, però, no es limita a l’amenaça militar. El ministre Madanizadeh ha assegurat que Rússia i la Xina no han acceptat les noves sancions nord-americanes i ha confiat que altres socis comercials també es resisteixin a les pressions de Washington. La capacitat de Teheran per mantenir obertes aquestes vies comercials serà clau per determinar fins a quin punt les noves mesures poden afectar la seva economia.
El conflicte arriba així a una fase especialment delicada. L’Iran i els Estats Units van signar al juny un acord provisional destinat a posar fi a la guerra iniciada pels atacs nord-americans i israelians, però el pacte ha quedat encallat. Al mateix temps, el Pakistan intenta actuar com a mediador i assegura haver aconseguit avenços significatius en les converses amb Teheran, especialment sobre la reducció de l’escalada i la possible reobertura de l’estret d’Ormuz.
La via diplomàtica, però, continua lluny de consolidar-se. Amb el trànsit per Ormuz reduït a mínims i sense un acord estable entre Washington i Teheran, qualsevol moviment militar o econòmic pot tenir efectes immediats sobre els mercats energètics.
La resposta de l’Iran serà, per tant, decisiva. Si Teheran limita la seva reacció a mesures econòmiques i pressió sobre el comerç, encara hi haurà marge per a la mediació. Si, en canvi, compleix les amenaces d’atacar interessos nord-americans o bloquejar encara més Ormuz, el conflicte podria entrar en una fase d’escalada amb conseqüències molt més enllà de l’Iran i els Estats Units.