La crisi migratòria de Ceuta ha entrat de ple aquest dimecres en el debat sobre l’estat de la Unió (SOTEU) del 2026, que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha pronunciat davant del Parlament Europeu. Von der Leyen ha anunciat un nou Marc Europeu de Resposta d’Emergència que permetria als estats membres aplicar, en determinades situacions, una flexibilitat "limitada en el temps i estrictament definida" en els procediments habituals per tramitar les peticions d’asil.
La presidenta ha advertit que l’arribada irregular de migrants a les fronteres europees no és només conseqüència de l’activitat dels traficants de persones, sinó que també pot ser instrumentalitzada per tercers. "Els migrants irregulars són portats a les nostres fronteres no només per traficants sense escrúpols, sinó també pels nostres adversaris", ha afirmat.
Von der Leyen ha citat específicament Ceuta per defensar que les eines europees "han d’evolucionar". El nou marc permetria als governs disposar de més marge de maniobra davant de situacions d’emergència, amb una flexibilitat limitada en els procediments d’asil. En aquest sentit, ha remarcat que Ceuta és una frontera europea i que la UE "allà hi serà".
Una Europa "més forta" però també "més precària"
La presidenta de la Comissió ha obert el discurs amb una cita de Charles Dickens: "Era el millor dels temps; era el pitjor dels temps". Segons Von der Leyen, és també una descripció adequada de l’Europa actual. "La nostra Unió està en el seu millor moment. Tanmateix, també pot sentir-se tan precària com sempre", ha afirmat, abans de definir el context internacional com un món "obertament hostil".
Von der Leyen ha reivindicat una Europa capaç de decidir el seu propi destí i ha assenyalat la guerra d’Ucraïna, la competició industrial i tecnològica i l’auge dels extremismes com alguns dels principals reptes. També ha carregat contra els "ultranacionalistes" i els moviments "antieuropeus", així com contra la ingerència russa i la desinformació.
Un "article 4" europeu contra les amenaces híbrides
La seguretat ha estat un dels grans eixos de la intervenció. Von der Leyen ha denunciat l’augment dels ciberatacs, els sabotatges, els incendis provocats i les incursions de drons, i ha advertit que els sistemes europeus actuals estan "dissenyats per a un món diferent". Per això ha proposat un Protocol Europeu de Seguretat d’Emergència, inspirat en l’article 4 de l’OTAN. El mecanisme permetria que un estat membre que rebés una amenaça greu convoqués els altres països de la UE per coordinar una resposta.
La presidenta també ha recuperat la proposta d’un Consell Europeu de Seguretat, amb la participació de països com el Canadà, Ucraïna, Noruega i el Regne Unit. "No hi ha cap mena de dubte: Europa defensarà cada metre quadrat del seu territori", ha assegurat.
Més suport per a Ucraïna
Von der Leyen ha promès a Ucraïna "el suport més gran de la seva història durant l’hivern més dur de la guerra". La UE continuarà ajudant Kíiv a adquirir sistemes de defensa antiaèria i vol impulsar un sistema europeu de defensa antimíssils, així com nous projectes conjunts amb empreses ucraïneses. La presidenta també ha reclamat aplicar amb més contundència les sancions existents contra Rússia i tancar les vies que permeten esquivar-les.
En un dels moments més emotius del discurs, ha explicat la història de Sasha, una nena ucraïnesa que va perdre una cama en un atac rus i que va tornar a entrenar gimnàstica set mesos després. Present a l’hemicicle, Sasha ha rebut una sonora ovació.
Canadà, primer membre associat?
Un dels anuncis més destacats ha estat la proposta d’obrir la porta perquè el Canadà es converteixi en el primer membre associat de la UE. El primer ministre canadenc, Mark Carney, era present a l’hemicicle.
Von der Leyen ha anunciat una nova "Aliança pel Futur" centrada en indústria, defensa, energia, minerals crítics, bateries i tecnologia, amb projectes conjunts també en intel·ligència artificial, informàtica quàntica, ciberseguretat i l’Àrtic. "Europa i el Canadà creuen en la democràcia", ha afirmat. "Aquesta no és una aliança contra ningú, sinó per enfortir-nos mútuament." L’anunci ha provocat, també, una gran ovació.
Una IA amb humans al comandament
La intel·ligència artificial també ha tingut un paper destacat en el discurs. Von der Leyen ha defensat que Europa aprofiti el potencial de la tecnologia per millorar la productivitat i la qualitat de vida, però ha alertat dels riscos associats als models cada vegada més avançats. "Volem una intel·ligència artificial amb intervenció humana. Aquesta és l’essència de l’enfocament europeu", ha afirmat.
La presidenta ha posat com a exemple la sanitat. Ha remarcat que la IA pugui donar als metges accés immediat a totes les dades necessàries per millorar els diagnòstics i els tractaments, però ha rebutjat que la tecnologia substitueixi els professionals. "La IA ha d’empoderar els nostres metges, no reemplaçar-los", ha remarcat.
Von der Leyen també ha insistit en el fet que Europa desenvolupi "les seves pròpies capacitats" i augmenti enormement la seva capacitat informàtica. La UE vol reforçar la cooperació amb socis com el Canadà i el Regne Unit en àmbits com l’avaluació de models, la verificació, l’alerta primerenca i la seguretat de la IA.
Un estiu de foc i calor
El canvi climàtic ha estat un altre dels grans eixos del discurs. Von der Leyen ha definit aquest estiu com "l’estiu de la veritat", després d’uns mesos marcats pels incendis, les onades de calor i les pèrdues agrícoles a bona part del continent.
Segons les dades que ha exposat, els incendis han arrasat 660.000 hectàrees, s’han perdut unes 12 milions de tones de collites i hi ha hagut més de 35.000 morts addicionals. "Aquests han estat els mesos d’estiu més calorosos de la història, però probablement els més frescos dels anys que vindran", ha advertit.
La presidenta ha anunciat un nou paquet europeu sobre resiliència climàtica i un altre específic sobre la preparació davant les onades de calor, amb mesures d’adaptació urbana i refrigeració. També ha alertat de l’escassetat d’aigua i ha recordat que les canonades europees perden gairebé un litre de cada quatre, principalment per fuites.
Von der Leyen ha aprofitat aquest bloc per homenatjar Rune Kyndal, un pilot danès de 46 anys que va morir al juliol en un accident mentre participava en una missió d’emergència contra els incendis forestals a Grècia. "Tota Europa li deu molt", ha afirmat davant de la seva família. L’hemicicle s’ha posat dempeus per ovacionar-lo.
Gaza i la divisió europea
La situació a Gaza també ha entrat en el discurs. Von der Leyen ha qualificat d’"inacceptable" el projecte d’assentament israelià E1 i ha assegurat que "el profund patiment a Gaza i la violència desenfrenada dels colons a Cisjordània han afectat profundament els europeus". La presidenta ha reconegut, però, la divisió entre els estats membres sobre com respondre al conflicte. "Quan Europa està dividida, no pot canviar el curs dels esdeveniments", ha afirmat.
Von der Leyen ha constatat el dret d’Israel a l’autodefensa i, alhora, el dret del poble palestí "a viure amb seguretat i dignitat". "És responsabilitat d’Europa mantenir viva la flama de la solució dels dos estats", ha conclòs.
Drets de les dones i un Parlament amb seients buits
La presidenta de la Comissió també ha advertit contra qualsevol retrocés en els drets de les dones. Així, ha remarcat que als seients del Parlament Europeu, cada vegada n'hi havia més. "Algunes persones volen fer-nos retrocedir a una època en què les dones eren ciutadanes de segona classe", ha afirmat. "Les dones som aquí per quedar-nos. Defensarem els nostres drets i continuarem defensant els nostres valors cada dia", ha afegit.
Com a curiositat, i tot i la seva importància, el discurs s’ha desenvolupat davant d’un hemicicle que no estava ple, amb nombrosos seients buits, especialment entre la dreta radical i alguns sectors de l’esquerra.