La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dimecres, durant el debat sobre l’estat de la Unió al Parlament Europeu, que vol obrir la porta perquè el Canadà es converteixi en el primer membre associat de la Unió Europea. La proposta, plantejada davant del primer ministre canadenc, Mark Carney, busca aprofundir una relació entre Brussel·les i Ottawa que ja va molt més enllà del comerç.
Però què vol dir exactament ser un "membre associat" de la UE? La primera resposta és que, ara mateix, no existeix aquesta categoria com a estatus jurídic dins dels tractats europeus. Tal com recull Reuters, la fórmula proposada per Von der Leyen no està definida actualment per la legislació de la Unió i s’hauria de concretar.
No seria entrar a la UE
El Canadà no es convertiria en un estat membre de ple dret com Espanya, França o Alemanya. La proposta apunta a crear una fórmula intermèdia, amb una relació molt més estreta que la d’un tercer país, però sense arribar a l’adhesió plena.
Quins drets tindria el Canadà, en quines polítiques podria participar, quin accés tindria al mercat europeu o quines obligacions assumiria són qüestions que encara no s’han concretat. Per tant, de moment i per ara, l’anunci és més una porta oberta que un nou estatus ja definit.
Una relació que ja s’està aprofundint
Ara bé, malgrat no tenir un estatus definit, la proposta tampoc surt del no-res. La UE i el Canadà ja tenen el CETA, l’acord comercial que s’aplica provisionalment des del 2017, i un acord de partenariat estratègic.
Sorgeixen moltes preguntes, com per què ara o què significa exactament. Les respostes no són clares del tot, però la relació ha fet un salt especialment en matèria de seguretat. El 2025, Brussel·les i Ottawa van signar una associació de seguretat i defensa que inclou àmbits com la ciberseguretat, les amenaces híbrides, l’espai, la lluita contra la ingerència estrangera i el suport a Ucraïna. Segons el Consell de la UE, aquest acord busca aprofundir la cooperació entre les dues parts en matèria de seguretat i defensa.
En una mostra més d'aquesta estreta relació entre Brussel·les i Ottawa, aquest 2026 el Canadà s’ha convertit en el primer país no europeu a participar en SAFE, el programa europeu per reforçar la indústria de defensa mitjançant compres conjuntes. Tal com explica el Consell de la UE, l’acord permet a empreses i productes canadencs participar en determinades adquisicions del programa.
Defensa, energia i tecnologia
La nova "aliança per al futur" anunciada per Von der Leyen busca ampliar aquesta cooperació. La presidenta ha citat la indústria, la defensa, l’energia, els minerals crítics i les bateries, però també la intel·ligència artificial, la informàtica quàntica, la ciberseguretat i l’Àrtic.
La cooperació en matèries primeres és especialment rellevant per a Europa, que busca reduir dependències externes en minerals necessaris per a sectors estratègics. En paral·lel, Brussel·les i Ottawa ja treballen en cadenes de subministrament d’energia i tecnologia.
Per què ara?
El context geopolític ajuda a explicar l’anunci. La UE busca reforçar aliances en un moment de tensions comercials, competició amb la Xina i incertesa en la relació transatlàntica. El Canadà, per la seva banda, està aprofundint els vincles amb Europa.
"Europa i el Canadà creuen en la democràcia", ha afirmat Von der Leyen durant el discurs. I ha definit la proposta com una aliança "no contra ningú, sinó per enfortir-nos mútuament".
El que resta ara és concretar què hi ha darrere del concepte de "membre associat". Si la proposta avança, el Canadà no entraria a la UE, però sí que podria convertir-se en el primer exemple d’una nova manera d’estar vinculat al projecte europeu sense formar-ne part plenament. Falta definir, però, aquesta fórmula.