Units contra la repressió policial de l'1-O. Representants d'Irídia, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) s'han concentrat aquest dimecres al matí davant el Palau de Justícia per expressar el seu explícit suport a Roger Español, que va perdre la visió de l'ull dret després de rebre l'impacte d'una bala de goma disparada per un escopeter de la policia espanyola el dia del referèndum de l'1 d'octubre. La concentració coincideix amb el primer dia del judici als quatre agents de la policia espanyola acusats de la mutilació d'un òrgan principal a l'activista l'Audiència de Barcelona. També hi han participat responsables de les altres entitats impulsores de la campanya #JustíciaPerRoger: Stop Bales de Goma, Alerta Solidària, Novact i CIIVO. Més d'un centenar d'entitats de drets humans i socials i més de 50 personalitats de la cultura i la comunicació s'han adherit a la campanya de suport a Roger Español.
Contra la impunitat
"Hem pogut arribar a aquest judici, hi ha hagut molts canvis a la meva vida i la dificultat ha sigut molt gran. Som aquí amb totes les proves i no entendríem que no hi hagués una sentència de culpabilitat. Som aquí també per acabar una vegada per totes contra la impunitat policial, que persegueix el moviment independentista", ha afirmat Español, que ha arribat a les portes del Palau de Justícia acompanyat de Carles Guillot, portaveu de Stop Bales de Goma i dels responsables de les entitats catalanes.
Per la seva part, la directora d'Irídia, Anaïs Franquesa, ha assegurat que és "un judici històric", després de nou anys de treball i ha assegurat: "En aquest judici no està en joc només que es faci justícia per a Roger Español, sinó també posar els límits de la brutalitat policial de l'1 d'octubre a moltes escoles". Franquesa ha recordat que "és la primera vegada que arribem a un judici d'aquestes característiques on la discussió no és qui va disparar".
El president d'Òmnium, Xavier Antich, també ha manifestat davant l'Audiència de Barcelona que "portem al banc dels acusats un escopeter i tres comandaments de la policia espanyola, però en realitat portem a judici la violència policial de l'1-O i la vulneració de drets humans que van partir milers de persones". Antich ha afegit que "no admetem altra resolució que la culpabilitat i que obligui l'Estat a autoesmenar-se" i ha destacat també que aquest és un judici que "interpel·la tota la societat catalana".
Per la seva banda, el president de l'ANC, Josep Vila, ha considerat que el fet que el cas de Roger Español sigui l'únic que ha prosperat als tribunals evidència, a parer seu, "la falta de democràcia i justícia" de l'Estat espanyol i ha carregat contra la "impunitat exercida contra el poble". "Milers de policies van deixar milers de ferits i només un ha arribat a judici: això és impunitat", ha denunciat en declaracions als mitjans, i ha sentenciat que "la lluita continua ben viva".
Judici rellevant
Les entitats afirmen que és "rellevant" que nou anys després del Referèndum d’Independència de Catalunya, un escopeter, un inspector i dos sotsinspectors de l’espanyola s'asseguin al banc dels acusats pel tret de bala de goma que va mutilar Roger Español, que va perdre la visió de l'ull dret."És l'únic judici que arriba a vista oral per la violència policial d'aquell dia, en què hi va haver 1.066 persones ferides a Catalunya", recorden. El tribunal haurà de determinar si el tret dirigit contra Español va ser un ús legítim de la força o un delicte, i amb quin grau de responsabilitat.
Les acusacions, sense la Fiscalia
Roger Español exerceix l'acusació particular com a víctima del delicte, amb la coordinació jurídica d'Irídia, i hi ha tres acusacions populars: Irídia, Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana. Les tres primeres reclamen per a cada policia processat 13 anys de presó i inhabilitació; l'ANC, 12 anys i la mateixa inhabilitació. Per contra, la Fiscalia de Barcelona sosté que els agents van actuar emparats pel compliment del deure i en demana la lliure absolució.
El judici se celebra després que l'Audiència de Barcelona rebutgés aplicar l'amnistia als quatre agents, en considerar que hi ha indicis suficients de criminalitat i que la pèrdua o inutilització d'un òrgan o d'un sentit figura entre les excepcions previstes per la llei. La secció 2a de l'Audiència de Barcelona ha fixat quatre dies per a la celebració del judici: aquest dimecres, dijous, el 30 de setembre i l'1 d'octubre, quan és previst que declarin els quatre acusats.
"Un precedent important"
El judici també serà seguit de prop per una missió d'observació independent integrada per sis organitzacions internacionals de drets humans: Amnistia Internacional, l'Organització Mundial contra la Tortura (OMCT), la Xarxa Internacional d'Organitzacions de Llibertats Civils (INCLO), REDRESS, ICHRP-Espanya i Defender a Quien Defiende (DqD). Segons ha explicat Daniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional i membre de la missió, el procediment pot establir un "precedent important" en matèria de drets civils i ha apuntat que el seu objectiu és contribuir a la transparència i "escrutini públic" d'un procediment judicial amb implicacions fonamentals als drets humans. També han avisat que prestaran atenció a les garanties d'un judici "just". Els observadors no intervindran en el judici, però n'avaluaran la transparència i l'adequació als estàndards internacionals de drets humans, amb especial atenció a qüestions com l'ús de la força, la intencionalitat del tret, la reparació a les víctimes i la rendició de comptes dels comandaments.
