La bola negra és la pel·lícula espanyola que anirà a la cursa per l'Oscar, ha anunciat aquest dimecres l'Acadèmia de Cinema. El film dirigit per Javier Calvo i Javier Ambrossi, coneguts com els Javis, era el preferit per representar Espanya en la categoria de millor pel·lícula internacional en la 99a edició dels premis de Hollywood, per davant d'El ser querido, de Rodrigo Sorogoyen; i Los domingos, d'Alauda Ruiz de Azúa, que ja va guanyar el Goya a millor pel·lícula. L'encarregat de llegir la decisió dels acadèmics ha estat el cineasta Alejandro Amenábar, que l'any 2005 va guanyar l'Oscar a millor pel·lícula internacional per Mar adentro.
Així, La bola negra inicia el seu camí cap a l'Oscar, esperant a conèixer si entra en el primer tall de l'Acadèmia de Hollywood, la famosa shortlist de deu títols. L'any passat, la candidatura espanyola va recaure en la catalana Sirat, d'Oliver Laxe, que va aconseguir la nominació a millor pel·lícula internacional i millor so, però no va guanyar cap estatueta. En aquest sentit, els Javis van ser guardonats amb la Palma d'Or a millor direcció en el Festival de Canes, que no s'estrenarà a les sales de cinema fins al 25 de setembre. La pel·lícula és un drama d'època inspirat en una obra inacabada de Federico García Lorca, i mostra la vida entrellaçada de tres homes homosexuals en tres moments històrics: 1932, 1937 i 2017. Un dels protagonistes és el cantautor benicassut Guitarricadelafuente (Álvaro Lafuente), que forma part d'un repartiment en el qual també hi ha ni més ni menys que Penélope Cruz i Glenn Close.
🔴 La bola negra, de Javier Calvo y Javier Ambrossi, representará a España en los Oscar. pic.twitter.com/9z8TtTDfzu
— Academia de Cine (@Academiadecine) September 16, 2026
Lorca tan sols va escriure quatre pàgines de La bola negra abans de ser assassinat. El poeta i dramaturg andalús volia adoptar un to realista i biogràfic per abordar l'homosexualitat i l'homofòbia, amb una història que havia de girar al voltant d'un jove granadí rebutjat com a membre de la germandat del casino de la ciutat pels rumors sobre la seva orientació sexual. La decisió dels socis es representava amb una votació simbòlica, en la qual cada membre dipositava una bola blanca si hi estava a favor o una de negra si hi estava en contra. Finalment, la majoria de les boles eren negres. Ara, els Javis han pres l'obra de Lorca per construir una història sobre tres homes homosexuals en tres èpoques diferents: Carlos (Milo Quesada), el 1932; Sebastián (Guitarricadelafuente), el 1937; i Alberto (Carlos González), el 2017.
Després de conèixer la notícia, Javier Calvo i Javier Ambrossi han atès els mitjans en una videotrucada des de Toronto, on han presentat la pel·lícula en el festival de la ciutat canadenca. "Últimament estic pensant molt en els meus avis. Al final, La bola negra és la seva història i la nostra recent. És increïble que la història d'Espanya i tota la nostra cultura interessi tant", ha celebrat Calvo, que ha afegit que el film aborda "una ferida que encara és molt recent". "Ens deixarem la pell per arribar el més lluny possible. Moltíssimes gràcies per la confiança. Som-hi", ha assenyalat, mentre que Ambrossi ha reconegut que estaven en "xoc" i "tremolant". "És molt emocionant per a nosaltres, de veritat que significa moltíssim", ha admès.
Calvo ha explicat que espera que el llargmetratge provoqui en l'espectador una sensació similar a la qual ell experimentava quan anava al cinema: "Quan jo anava al cinema i sortia de les sales sentia que era una persona nova i que el carrer estava diferent. Espero que els espectadors sentin que alguna cosa a dins ha canviat, tot i que sigui una mica". També ha celebrat la rebuda que ha tingut la pel·lícula a Toronto: "Ahir va ser una nit màgica, el que va passar en el teatre va ser increïble, l'ovació, com ens mirava la gent. Estaven plorant, es va sentir una cosa molt màgica. Una cosa similar a Canes". Els dos cineastes han confessat que és un "somni" representar el cinema espanyol, sobretot en un any tan bo. "Quin any per al cinema espanyol", ha dit Calvo, que ha enviat "una abraçada forta a les altres pel·lícules nominades" perquè "també se'l mereixen". I ha conclòs: "Sabem que viurem en una maleta durant diversos mesos. Serà dur, poc descans, però tot és per a què la pel·lícula arribi el més lluny possible, a la major quantitat de gent, que tot el que hem treballat i ens hem deixat la pell sigui de la gent. Crec que aquest és l'objectiu".
Per la seva banda, Ambrossi ha apel·lat al suport estatal per a què la pel·lícula viatge arreu del món i es posicioni en els Oscars. "Amb el suport del meu país li donaré moltíssim més foc al tema. A partir d'avui em permetré el luxe de pensar que és possible", ha dit. També ha destacat la rebuda de la pel·lícula entre públics diferents: "La pel·lícula agrada a gent de tota mena. El millor avantatge d'aquesta cinta, segons ens han dit els de Netflix, és que representem el futur. Netflix està apostat per una pel·lícula que parla del passat però que representa una generació del futur". Pel que fa a la rebuda internacional, ha destacat que la pel·lícula combina "una mirada contemporània al cinema clàssic": "Visualment, els agrada moltíssim, però l'emoció ho és tot, surten destruïts". "Cada dia que la vegis descobriràs coses diferents. Qualsevol generació o manera de pensar es trobarà amb una pel·lícula que li parlarà", ha afegit Ambrossi, destacant que fora d'Espanya la gent veu la pel·lícula igual: "És impressionant com fan seva la història". Finalment, ha confessat que no és un film "fàcil", ja que és "exigent amb l'espectador". "Tot l'esperit que té la pel·lícula agrada molt, s'apropen a ella com una cosa que mai no han vist. És una història universal i això ho entén qualsevol persona, però vivim en un món que necessita que entenguem més a l'altre", ha tancat.