"Sabem que molts es poden fer preguntes sobre la nostra aliança. Venim de diferents posicions polítiques i, certament, no estem d'acord en tot. Però estem unides en el nostre desig de protegir Europa". Amb aquest missatge, publicat dilluns passat a les xarxes socials, Mette Frederiksen i Giorgia Meloni escenificaven una aliança que, sobre el paper, semblaria improbable. Les úniques dones que encapçalen un govern dins la Unió Europea provenen de tradicions polítiques pràcticament antagòniques: la primera ministra danesa representa la socialdemocràcia nòrdica, mentre que la seva homòloga italiana s'ha convertit en un dels principals referents de l'extrema dreta a Brussel·les. Tanmateix, totes dues han trobat en l'enduriment de la política migratòria un terreny comú, i la crisi de Ceuta actua com un nou argument a favor d'aquesta entesa.
Les mandatàries van fer una demostració d'unitat dilluns passat al compte d'Instagram de Frederiksen. Juntes, van defensar que, per frenar la immigració irregular, Europa ha de plantejar-se "crear centres de repatriació o altres solucions innovadores fora" del bloc comunitari. Meloni i Frederiksen van insistir que, malgrat les diferències ideològiques, comparteixen la voluntat de "protegir Europa" i els seus "valors cristians". "Totes dues estem orgulloses del patrimoni cultural d'Europa i volem protegir-lo", deien.
El seu missatge és clar: "La immigració il·legal té efectes negatius a les nostres societats". Citaven com a elements que reforcen aquesta idea l'augment de la criminalitat, la pressió sobre els sistemes de benestar i l'erosió de la confiança pública. En aquest marc, sostenen que els immigrants han de "respectar els nostres valors i no intentar imposar-nos formes de vida que no compartim". I no assenyalen només la immigració irregular: "Això s'aplica als migrants il·legals, però també als milions de ciutadans estrangers que viuen legalment als nostres països i a tot Europa".
La sintonia entre Frederiksen i Meloni no ve de noves, però la immigració sempre ha estat el punt de trobada entre totes dues. Des que la líder italiana va arribar al poder el 2022, han mantingut diverses reunions informals amb l'objectiu de teixir una coalició de governs partidaris d'endurir la política migratòria europea. Entre les seves prioritats hi ha la de facilitar la deportació de migrants que delinqueixen i modificar les normes comunitàries per traslladar sol·licitants d'asil a centres de retenció fora de la Unió Europea. Aquesta cooperació s'ha accelerat encara més les últimes setmanes arran de la crisi de Ceuta. Frederiksen i Meloni lideren un front de 22 països que reclama a Brussel·les un reforç de les fronteres exteriors i més duresa a l'hora de combatre la immigració irregular.
Frederiksen i Meloni miren cap a casa
Tot i presentar un problema de dimensió europea, bona part de l'estratègia respon a les necessitats internes de cadascuna. El tàndem amb Meloni dona oxigen a Frederiksen al Folketing —el parlament—, on la primera ministra ha rebut una forta pressió del Partit Popular Danès de Morten Messerschmidt. La formació li exigia obrir un debat d'emergència després dels fets de Ceuta sobre la protecció de les fronteres del país. Fins i tot defensava que Dinamarca abandonés l'espai Schengen, una opció que el govern de Frederiksen va rebutjar advertint que podria convertir el país en un imant per als sol·licitants d'asil. En aquest context, el missatge conjunt amb Meloni permet a la líder socialdemòcrata reforçar el seu perfil de duresa en matèria migratòria i neutralitzar les acusacions de permissivitat que li arriben des de la dreta.
A Itàlia, la premsa ja interpreta aquesta entesa com "la carta de Copenhaguen" de Meloni. Amb les eleccions parlamentàries previstes per al 2027, la primera ministra italiana afronta la irrupció de Roberto Vannacci i del seu nou partit ultranacionalista i euroescèptic, Futuro Nazionale, que ha adoptat posicions encara més extremes en matèria migratòria i un discurs obertament hostil contra diverses minories socials. Aquesta competència situa els Germans d'Itàlia de Meloni en un punt molt incòmode, ja que la seva posició vers la immigració, ja de per si molt dura, queda lluny de la dels ultres de Vannacci. En aquest sentit, l'aliança amb Frederiksen permet a Meloni recordar al seu electorat que lidera la batalla contra la immigració massiva a Europa i, al mateix temps, exhibir que les seves tesis ja no són patrimoni exclusiu de l'extrema dreta.
A banda, "la carta de Copenhaguen" també desvia el focus d'un altre front obert per a Meloni, aquest cop amb Alemanya. Berlín vol reprendre els retorns cap a Itàlia dels sol·licitants d'asil que resideixen en territori alemany, però que van entrar per primera vegada a la Unió Europea a través del país transalpí. Amb Alternativa per Alemanya (AfD) guanyant força a les enquestes, el canceller Friedrich Merz també necessita exhibir mà dura en matèria migratòria i ha decidit reactivar les devolucions. El primer xoc està previst per al 19 d'agost, quan Alemanya vol retornar a Itàlia una jove somali de 22 anys.
Resilients i crítiques amb Trump
Més enllà de la immigració, Frederiksen i Meloni també han trobat altres punts de sintonia. Totes dues han plantat cara a Donald Trump en qüestions crítiques per als seus respectius països. La danesa ho ha fet davant les aspiracions nord-americanes sobre Groenlàndia, mentre que la italiana no ha permès que les bases militars del seu país siguin utilitzades en operacions vinculades a la guerra dels Estats Units amb l'Iran. També comparteixen una notable capacitat de resiliència. El 4 de setembre, Meloni superarà el rècord de Silvio Berlusconi de 1.412 dies consecutius al càrrec i encapçalarà així el govern italià més longeu des de la Segona Guerra Mundial, una fita especialment significativa en un país que ha tingut 68 executius des del 1946. Frederiksen, per la seva banda, és al capdavant de Dinamarca des del 2019 i, després de les eleccions d'aquest any, ha encadenat un tercer mandat.