“Segurs en temps incerts”. Aquest és el missatge amb què la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, afronta unes eleccions clau en un moment en què la política internacional i la vida quotidiana dels ciutadans tornen a xocar de ple. La líder socialdemòcrata ha decidit jugar fort i avançar comicis en un context delicat però també ple d’oportunitats. La seva gestió del nou xoc amb l’administració de Donald Trump —especialment per les tensions al voltant de Groenlàndia— li ha donat un impuls inesperat després d’uns mesos complicats. Fa poc més d’un any, el seu partit tocava fons en enquestes; avui, remunta gràcies a un efecte clàssic: el tancament de files en moments de crisi.
Però aquesta embranzida té límits. Perquè, mentre el focus internacional apunta cap a l’Àrtic i les relacions transatlàntiques, a Dinamarca la conversa real va per una altra banda. El dia a dia pesa. I molt. Els votants tenen el cap en el preu dels aliments, en l’habitatge i en el cost de l’energia, especialment en un context global marcat per la inestabilitat —amb la guerra amb l’Iran com a teló de fons que amenaça de tensionar encara més la inflació. Frederiksen ho sap i, en la recta final de campanya, ja ha obert la porta a mesures per contenir l’impacte econòmic si la situació empitjora.
Els rivals de Mette Frederiksen
No ho tindrà fàcil. Un dels seus principals rivals és Troels Lund Poulsen, líder liberal i actual ministre de Defensa, que aposta per rebaixes fiscals i una línia dura en immigració. També trepitja fort Alex Vanopslagh, una figura més jove que ha construït el seu discurs contra la burocràcia, tot i que la seva campanya ha quedat tocada per un escàndol. I és que va admetre que havia consumit cocaïna mentre era al capdavant del partit, dient que només ho havia fet “una o dues vegades com a molt” des que és líder. Això, evidentment, va provocar crítiques internes i externes, inclosa l’expulsió d’un candidat del partit que no compartia la seva postura.
Amb tot, entendre unes eleccions a Dinamarca no és senzill. El país compta amb un sistema multipartidista molt fragmentat, amb una dotzena de forces amb opcions reals. Això obliga a pactes constants i converteix cada escó en una peça clau. I aquí és on entra un actor sovint secundari però potencialment decisiu: Groenlàndia. Amb només dos representants al parlament danès —els mateixos que les Illes Fèroe—, pot acabar inclinant la balança en unes eleccions ajustades com les que apunten les enquestes.
El poder de Groenlàndia
La paradoxa és evident: un territori llunyà, amb aspiracions d’independència i una relació històricament complexa amb Copenhaguen, pot acabar decidint qui governa Dinamarca. I aquest any, encara més. Perquè tot indica que Groenlàndia podria trencar la seva tendència tradicional i enviar representants menys alineats amb el bloc d’esquerres.
Això dona encara més incertesa a un escenari ja obert. El bloc progressista liderat per Frederiksen parteix amb avantatge, però sense garanties de majoria. A l’altra banda, la dreta podria sumar prou suports si aconsegueix aliances clau, amb els moderats com a possibles àrbitres.
Sigui quin sigui el resultat, el que sembla clar és que la pròxima legislatura exigirà pactes i concessions des del primer dia. I que la política danesa, sovint vista com estable i previsible, també sap moure’s en terreny incert. Frederiksen, que podria convertir-se en una de les líders més longeves del país, arriba a la cita amb l’experiència d’haver governat en temps convulsos. Però en aquestes eleccions no n’hi haurà prou amb gestionar crisis globals: el veredicte final es decidirà, sobretot, a la butxaca dels ciutadans.