En ple xoc diplomàtic amb Espanya per la crisi migratòria a Ceuta, el govern de Giorgia Meloni ha rebut aquest diumenge un revés que topa amb el seu discurs de mà dura contra la immigració irregular. Segons informa La Repubblica, el canceller alemany, Friedrich Merz, pressionat per unes enquestes que reflecteixen l’ascens d’Alternativa per Alemanya (AfD), ha decidit endurir la política migratòria i reactivar les devolucions cap a Itàlia dels sol·licitants d’asil que, segons el Reglament de Dublín, haurien de ser gestionats pel país per on van entrar a la Unió Europea. El primer retorn està previst per al 19 d’agost i afectarà Abdirisaq Warsame, una dona somali que va arribar a Alemanya al març després d’haver entrat inicialment al continent per Itàlia. Roma té poc marge per oposar-s’hi, ja que Berlín s’empara precisament en les normes europees vigents.
Des del 2022, el govern de Meloni s’havia negat a acceptar aquests anomenats "casos de Dublín". La situació va quedar parcialment encarrilada el desembre del 2025, quan Roma i Berlín van pactar "fer creu i ratlla" amb els expedients anteriors, però Alemanya vol aplicar ara la normativa als casos que arribin aquest any. Un portaveu del Ministeri de l’Interior alemany ha explicat a La Repubblica que "un sistema de Dublín que funcioni és un requisit indispensable per a l’èxit de la Reforma Europea d’Asil (GEAS)", per la qual cosa "Alemanya espera que els trasllats a Itàlia i Grècia es reprenguin".
Encara no és clar quantes persones seran retornades a Itàlia, però la decisió de Berlín suposa un nou revés per a Roma en plena crisi pel relat migratori amb la Moncloa. El govern de Meloni havia establert controls fronterers amb Espanya arran de la crisi de Ceuta amb l’argument de "salvaguardar la seguretat nacional i prevenir possibles repercussions per a la nació". La resposta de Pedro Sánchez ha estat, al seu torn, "proporcional", amb controls als viatgers procedents d’Itàlia. Així, el país transalpí té ara dos fronts de pressió oberts: Espanya endureix l’entrada des d’Itàlia mentre Alemanya reactiva els retorns de sol·licitants d’asil.
El primer cas serà, doncs, el de la jove somali de 22 anys que viu actualment en un centre d’acollida a Baviera. El 25 de juny va rebre una notificació del Ministeri de l’Interior alemany en què se li comunicava que el 19 d’agost seria traslladada al país transalpí i que la policia passaria a recollir-la. La jove havia fugit del seu pare i d’un matrimoni concertat, va arribar a Alemanya el 31 de març després d’haver passat per Itàlia i va presentar la seva petició d’asil en territori alemany, on ja resideixen la seva mare, el seu germà i altres familiars. El Ministeri de l’Interior, però, sosté que "està sota la jurisdicció d’Itàlia" i que "no es compleixen les condicions" perquè la seva sol·licitud sigui tramitada a Alemanya.
Mal tràngol per a Meloni
La decisió alemanya difícilment serà ben rebuda per Meloni, que ha convertit la lluita contra la immigració irregular en una de les principals banderes del seu mandat. De fet, Itàlia ha liderat la defensa de traslladar sol·licitants d’asil i migrants a centres de retenció fora de la Unió Europea —com preveu el polèmic acord amb Albània— i ha pressionat Brussel·les perquè avanci en el nou reglament de retorns. Tot i això, en plena crisi diplomàtica amb Espanya, Sánchez ja va intentar girar aquest discurs contra Roma amb dades de Frontex sobre les entrades irregulars registrades entre el 2021 i el 2026, les quals mostraven que Itàlia en sumava 478.600, més del doble que Espanya, amb 234.760.