La crisi migratòria desencadenada per l’arribada massiva de migrants a Ceuta ha encès les alarmes entre alguns estats membres de la Unió Europea. Itàlia, Finlàndia i Dinamarca —entre altres—han plantejat la possibilitat de suspendre l’espai Schengen amb Espanya, una proposta que ha alimentat el debat sobre si un soci europeu pot impedir la lliure circulació amb un altre país de l’espai comunitari. La reacció més contundent ha arribat des de Roma. La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha assegurat que el seu govern està "preparat per intervenir amb instruments extraordinaris per defensar les fronteres i la seguretat dels ciutadans, com la suspensió de l’espai Schengen amb Espanya". En la mateixa línia, el ministre d’Exteriors, Antonio Tajani, s’ha mostrat partidari del "tancament de l’espai Schengen amb Espanya" i ha argumentat que "la immigració irregular i descontrolada representa un perill per a la seguretat nacional".
La proposta italiana ha trobat ràpidament suports en altres governs europeus. La ministra de l’Interior de Finlàndia, Mari Rantanen, membre del populista i euroescèptic Partit dels Finlandesos, ha acusat Espanya d’haver "fracassat completament a protegir la frontera exterior de l’àrea Schengen de la immigració il·legal" i ha advertit que "això no pot continuar així". A més, ha instat la resta d’estats a secundar la iniciativa de Roma en afirmar que "tots els països d’Europa han de donar suport a la proposta de Meloni" i que aquells que "no compleixin la seva obligació de protegir la frontera exterior no poden ser membres de Schengen". Mette Frederiksen, la primera ministra danesa, s'ha posicionat a favor d'aquesta crida. La socialdemòcrata ha defensat que la Unió Europea estudiï "totes les opcions, inclosa la suspensió de la cooperació Schengen", perquè, segons ha assegurat, "la immigració descontrolada suposa una amenaça per a Europa i Dinamarca".
Poden Itàlia o Finlàndia suspendre l’espai Schengen amb Espanya?
La resposta és que no. Els tractats de la Unió Europea no preveuen cap mecanisme que permeti a un país expulsar un altre estat de l’espai Schengen ni suspendre unilateralment la seva participació en aquest sistema de lliure circulació. Ara bé, el que sí que recull el marc legal europeu són mesures més limitades que, en la pràctica política i mediàtica, sovint s’interpreten o es presenten com una "suspensió de Schengen". En concret, el Codi de Fronteres Schengen autoritza cada estat membre a reintroduir de manera excepcional, temporal i proporcionada els controls a les seves pròpies fronteres interiors quan consideri que existeix una "amenaça greu per a l’ordre públic o la seguretat interior", una possibilitat prevista, entre altres supòsits, per afrontar episodis d’immigració irregular, amenaces terroristes o emergències sanitàries.
En la pràctica, això significa que, si Itàlia, Finlàndia o qualsevol altre estat decideixen reintroduir controls fronterers amb Espanya, no estarien tancant la frontera ni impedint els desplaçaments entre països. Els viatgers, però, podrien ser sotmesos a controls d’identitat i afrontar més temps d’espera en aeroports, ports i altres punts d’entrada. La mesura també podria afectar el transport, el turisme i l’activitat econòmica, ja que Schengen està concebut precisament per garantir la lliure circulació sense controls a les fronteres interiors. Això no obstant, cal recordar que la reintroducció d'aquests controls ha de ser temporal i ha de complir els requisits fixats per la legislació europea, que obliga els estats a comunicar la decisió a les institucions comunitàries i a justificar-ne tant la proporcionalitat com la durada.
Aquesta no seria una situació inèdita. Fa uns mesos, Alemanya, Àustria, Dinamarca, Eslovènia, França, Itàlia, els Països Baixos, Suècia i també Noruega van reforçar temporalment els controls a les seves fronteres interiors per intentar contenir els moviments de migrants irregulars dins l’espai Schengen. Tanmateix, el juny passat la Comissió Europea va enviar un dictamen en forma de "recomanació" a aquests estats perquè retiressin aquestes mesures en considerar que desvirtuaven l’esperit del sistema de lliure circulació. Brussel·les va recordar que la implantació de controls només pot ser una eina "temporal i excepcional".
El mecanisme d'emergència de la UE
A banda del que pugui fer un país per si sol, la normativa europea preveu també un mecanisme d’emergència per als casos en què un estat membre incompleixi de manera greu les seves obligacions en el control de les fronteres exteriors i això posi en risc el funcionament de tot l’espai Schengen. En aquest supòsit, però, la decisió no correspon a un sol govern, sinó al conjunt de la Unió Europea. Són la Comissió Europea i, sobretot, el Consell els qui poden impulsar una resposta coordinada i recomanar que diversos o tots els estats membres reintrodueixin temporalment controls fronterers. "Les regles de Schengen es revisen regularment i, si es constata que un país no les compleix, es pot portar la discussió al si del Consell", recorda l’executiu comunitari. Per tant, qualsevol actuació d’aquest tipus ha d’estar avalada per les institucions europees i no pot ser decidida unilateralment per un únic país.
En qualsevol cas, de moment, la Comissió Europea ha descartat una ruptura de l’espai Schengen amb Espanya. Brussel·les "no ha observat cap moviment des de Ceuta cap a l'Espanya peninsular ni cap a altres estats membres" i s'ha constatat que "les autoritats espanyoles estan controlant les fronteres exteriors per garantir que no es produeixin aquests desplaçaments cap a la resta de la Unió". Així mateix, ha assegurat que està disposada a proporcionar "més suport a Espanya, tant financer com a través d’assistència tècnica i operativa addicional, fins i tot per mitjà de Frontex", segons ha explicat un portaveu de l’executiu comunitari a EFE.
La Comissió també ha celebrat "l’estreta cooperació entre el Marroc i Espanya per fer front a aquests fluxos" i per garantir "el ràpid retorn dels que han entrat il·legalment a Ceuta". A més, ha insistit que el Marroc és "un soci clau i de confiança de la UE" i ha destacat que, en els últims anys, la cooperació amb Rabat en migració, gestió de fronteres i lluita contra el tràfic il·lícit s’ha intensificat, amb l’objectiu d’elevar aquesta relació a una "associació global i estratègica".