La que fou primera ministra de Bangladesh, Sheikh Hasina, de 78 anys, i que es troba exiliada a l'Índia, ha estat condemnada a la pena de mort per crims de lesa humanitat comesos durant la repressió d'unes protestes estudiantils el juliol i l'agost del 2024. Segons l'ONU, aquest "bany de sang" li va costar la vida a unes 1.400 persones, la majoria joves civils, a més de desenes de milers de detinguts. Hasina, qui va començar la seva carrera política com a icona del moviment prodemocràtic, va ser declarada culpable en absència per ordenar l'ús de força letal contra els manifestants. Va arribar al poder convertida en un símbol de la democràcia a Bangladesh, però en els últims anys del seu mandat es va tornar autocràtica i va començar a reprimir a l'oposició. En els informes de les nacions unides, els experts asseguren que l'ex primera ministra va intentar aferrar-se al poder mitjançant una violència sistemàtica i mortal contra tot el qui li portava la contrària. Aquest dimarts, el Tribunal Internacional de Crims, el mateix òrgan que ella mateixa va crear, l'ha condemnat a mort.
Sheikh Hasina Wazed, líder del partit polític de centreesquerra Lliga Awami, ha estat la primera ministra de Bangladesh durant cinc mandats, quatre d'ells consecutius: el primer va ser entre el 1996 i el 2001, on va guanyar amb més del 37% dels vots i una participació de gairebé el 76% de la ciutadania. Posteriorment, va perdre els següents comicis davant Jaleda Zia, líder del Partit Nacionalista de Bangladesh.
Què pot passar ara amb Hasina?
El futur de Sheikh Hasina passa per una paraula: extradició. I en aquest procés l'Índia té un paper clau, ja que és el país on l'exmandatària està exiliada des de l'agost del 2024 i l'únic que pot decidir si serà lliurada o no a la justícia de Bangladesh. Si el país accedeix a lliurar Hasina, permetrà que avanci l'execució d'una condemna a mort amb un fort impacte polític i regional. Si es nega, corre el risc de tensionar la relació amb l'Executiu provisional i, a la pràctica, consolidar l'exili de l'exmandatària.
Hores després de la sentència, el Govern interí de Bangladesh va demanar formalment a l'Índia la “lliurament immediat” de Sheikh Hasina i del seu col·laborador Asaduzzaman Khan Kamal. Nova Delhi en aquell moment va reafirmar el seu compromís amb el poble bangladesí, encara que sense pronunciar-se directament sobre el futur de Hasina, cosa que ha col·locat l'Índia en una posició diplomàtica delicada.