Les eleccions israelianes de dimarts han donat la victòria per a Benjamin Netanyahu, amb 30 diputats, però no se sap si podrà arribar a la majoria absoluta de 61 escons, que dependrà de si l'articula. Però, més enllà d'això, aquestes són 4 lliçons i fets de les eleccions israelianes.
Un sistema proporcional que provoca fragmentació
La Knesset, el Parlament de 120 escons d'Israel, tenia fins ara 8 partits, i en la nova n'hi haurà 13. El sistema electoral israelià és un dels més proporcionals del món i té com a resultat aquesta fragmentació política de la Knesset. Tota la pressió política es desplaça a les negociacions un cop coneguts els resultats electorals, i amb una forta tendència a la inestabilitat. Però a Israel aquest sistema té sentit, a causa del calidoscopi de cultures i sensibilitats de la seva societat, que queda així representat en el legislatiu. La participació en els comicis ha arribat al 67,2%, més baixa que en els anteriors.
Netanyahu ja és una figura central de l'Israel modern
La victòria relativa de Netanyahu el situa com una figura central de l'Israel modern. És un dels millors estrategues que ha tingut el país, i s'ha convertit en el primer ministre que ha estat més anys en el càrrec des de la independència del 1948. Netanyahu té molts problemes legals que poden acabar amb la seva carrera política, però es va presentar a les eleccions amb el programa de vacunació més exitós a escala mundial, ha establert una aliança amb els Emirats Àrabs Units sunnites que ha fragmentat l'hostilitat tradicional dels països àrabs, i ha captat una part del vot àrab israelià en els comicis.
No es pot descartar algun pacte amb els partits àrabs israelians
Segons el Jerusalem Post, no es pot descartar que Netanyahu completi la majoria amb algun dels partits àrabs israelians. Apunta que el líder del nou partit àrab islamista Raam, Mansour Abbas, hi estaria d'acord si a canvi s'aconsegueixen millores per a aquest col·lectiu que formen 1,9 milions de ciutadans israelians, sobretot amb millora d'infraestructures, lluita contra la delinqüència i reactivació econòmica. En cap cas Raam entraria al govern israelià, però podria donar algun suport extern a Netanyahu, fins i tot absentant-se de la sessió d'investidura. Els partits àrabs no han quedat ben posicionats en els comicis, a causa d'una gran fragmentació interna.
Què s'ha votat a Jerusalem? I què a les localitats de prop de Gaza?
A Jerusalem ha guanyat el partit ortodox asquenazita Judaisme Unit de la Torà, mentre a Tel Aviv -considerada l'altra cara d'Israel- ha vençut el partit centrista i laicista Yesh Atid (Hi ha futur). Haifa, en canvi, ha apostat pel Likud (La Consolidació), i també ho han fet les localitats properes a Gaza, Ashkelon i Ashdod, que sovint són objectiu d'atacs de Hamàs. A Beersheva, la ciutat dels 7 pous del desert del Neguev, també va guanyar Likud.