La d'aquest diumenge ha estat, tret d'imprevistos, l'última assemblea del Futbol Club Barcelona abans de les eleccions a la presidència de l'entitat, que tret d'imprevistos se celebraran en el segon trimestre de l'any vinent. Tot i que el model d'assemblees del club afavoreix enormement qui en regeix el destí, Joan Laporta va ensopegar amb pocs obstacles a l'hora de conduir-ne el desenvolupament, aprovar les votacions que es van realitzar i obtenir l'aplaudiment del compromissari del club. La millora de la situació econòmica i esportiva des que va agafar les regnes de l'entitat són una bona carta de presentació per als socis, igual que la construcció d'un nou estadi que, tot i que va amb retard respecte a les dates anunciades, abans que acabi el 2025, el Barça tornarà a jugar a l'Spotify Camp Nou.
Laporta va enviar tres missatges a l'assemblea: el Barça és molt més que una empresa, té un rol a Catalunya i està compromès amb la democràcia i les llibertats; amb ell al capdavant de l'entitat, la independència del club està assegurada i el club continuarà sent dels socis i sòcies; i després de quatre anys i mig al capdavant del club, ara cal completar l'obra amb un nou mandat. Tot i que és obvi que la precampanya dels possibles adversaris està en marxa, molt especialment la de Víctor Font, el presidenciable més actiu i sempre a l'aguait d'un mal resultat per treure el cap, seria bo que els diferents aspirants sabessin separar les seves lògiques ambicions amb forçar la inestabilitat de l'equip.
Els aspirants a confrontar-s'hi hauran de portar molt més que PowerPoints per tenir aspiracions i possibilitats d'èxit
Després d'un any excel·lent, la temporada passada, en què només va perdre per autèntica mala sort les semifinals de la Champions —va guanyar Lliga i Copa del Rei—, enguany les coses no seran tan fàcils. L'arrencada de l'equip ha estat dubitativa i, tot i així, pot sortir líder dissabte del campionat si guanya al Santiago Bernabéu. La plantilla té talent i futur, i a aquella legió de joves que s'agrupen al voltant del nou ídol del terreny de joc, Lamine Yamal, cal donar-los temps, ajudar-los a créixer en un entorn esportiu sempre complicat i convèncer-los que la seva dedicació al club ha de ser exclusiva, perquè molts talents esportius han acabat extraviats per estar mal aconsellats, un ensuperbiment exagerat o una actitud massa individualista.
La veterania d'un professional com Hansi Flick, que ha entès perfectament el sentiment blaugrana i les complexitats d'una entitat com el FCB, ajudarà en aquesta cursa. Tot això potser hauria passat amb un altre president. No ho sabrem mai. Però el que sí que sabem és la ruïna que es va trobar Laporta, tant esportiva com econòmica, i un estadi que queia a trossos. Això és indiscutible. Els aspirants a confrontar-s'hi hauran de portar molt més que PowerPoints per tenir aspiracions i possibilitats d'èxit.