Onze països europeus, entre ells Espanya, i el Canadà, han anunciat aquest dimarts la seva intenció de restringir el comerç de béns procedents dels assentaments israelians a Cisjordània, considerats il·legals segons el dret internacional i que les Nacions Unides demanen que es desentelin. En una declaració conjunta, publicada a París, França, el Regne Units, el Canadà, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Noruega, Polònia, Portugal i Suècia afirmen que l'expansió dels assentaments i la violència dels colons estan posant en risc la viabilitat de la solució dels dos estats, un d'israelià i un de palestí, que defensen com l'única sortida al conflicte. En aquest sentit, el Regne Unit ja ha passat a l'acció. Aquest dimarts, el nou govern del primer ministre Andy Burnham ha anunciat la prohibició del comerç de béns i serveis amb els assentaments israelians a Cisjordània. En resposta a aquesta mesura, el ministre d'Exteriors israelià, Gideon Saar, ha anunciat el tancament del consolat britànic a Jerusalem Est, la part palestina de la ciutat santa que actualment es troba sota ocupació israeliana.
En el comunicat conjunt, els països signants confirmen la seva intenció d'introduir restriccions estatals i recolzar les restriccions a escala europea dels productes procedents dels assentaments. El president de França, Emmanuel Macron, i els primers ministres britànic i canadenc, Burnham i Mark Carney, respectivament, han reconegut les iniciatives presentades en aquest sentit per part d'Irlanda, Espanya, els Països Baixos, Noruega i Bèlgica a nivell estatal i europeu.
Defensen la solució dels dos Estats
Els signants asseguren que les accions del govern israelià a Cisjordània estan soscavant la possibilitat d'una solució dels dos estats i es refermen en la consideració d'aquesta com l'única manera de posar fi al conflicte. La situació, diuen els dotze estats participants, "s'està deteriorant ràpidament en mig de nivells sense precedents de violència per part dels colons i d'expansió dels assentaments". En aquest sentit, assenyalen la "inacceptable decisió de publicar licitacions per al projecte d'assentament E1" que, segons el planejament israelià, dividirà efectivament en dues meitats la Cisjordània palestina que l'exèrcit israelià ocupa des de 1967.
Els governs signants han expressat la seva oposició a "les accions que equivalen a una annexió del territori palestí i al desplaçament forçós de la població palestina". Per això, demanen al govern israelià que lidera Benjamin Netanyahu que "posi fi immediatament a l'expansió dels assentaments i de les competències administratives civils a Cisjordània". En aquest últim punt, fan referència a la delegació de les competències policials al territori palestí ocupat a la policia israeliana per part de l'exèrcit, cosa que pot entrar en contradicció amb les regles de l'ocupació militar internacionals. Reclamen també que els colons responsables "d'actes de violència" passin comptes i que s'investiguin les denúncies contra la complicitat o col·laboració de les forces armades israelianes en els atacs contra pobles palestins per part de colons.
Tanmateix, els estats signants insisteixen a reconèixer "els interessos legítims d'Israel en matèria de seguretat" i reiteren la seva condemna a "l'atemptat terrorista" perpetrat per Hamàs en territori israelià el 7 d'octubre de 2023, que descriuen com "la pitjo massacre antisemita des de l'Holocaust". Asseguren estar determinats a "combatre l'antisemitisme" allí on es produeixi de manera ferma, i també el seu compromís amb la solució dels dos estats que permeti "a Israel i a un estat palestí sobirà, democràtic i viable conviure en pau, seguretat i reconeixement mutu" en unes fronteres segures i reconegudes internacionalment.
El Regne Unit passa a l'acció
Dels països que signen el document, el Regne Unit és l'únic que ja ha passat a l'acció. Coincidint amb la declaració, el ministre d'Exteriors, Ed Miliband, ha dit al parlament que quedarà vetada la importació de productes procedents dels assentaments israelians i "es prendran mesures contra les empreses i individus que proporcionin serveis als assentaments", inclosa la construcció, l'assessoria o la publicitat. Miliband, que s'ha declarat ell mateix un "jueu orgullós", davant les crítiques per les seves postures, ha afirmat a més que el govern britànic adoptarà com a postura oficial la decisió del Tribunal de Justícia de l'ONU del juliol del 2024 de considerar il·legal tota l'ocupació dels territoris palestins per part d'Israel.
També ha lamentat la situació a Gaza, on ha dit que "sembla que s'han comès crims de guerra" en l'ofensiva llançada per Israel després dels atemptats de Hamàs el 7 d'octubre del 2023, i ha acusat el govern israelià de permetre una "neteja ètnica" per part dels colons dels assentaments. El ministre ha subratllat que la iniciativa de prohibir les transaccions amb els assentaments no té res a veure amb el suport del Regne Unit a l'Estat d'Israel i el seu poble, ni en el combat contra l'antisemitisme.
La resposta d'Israel
Davant d'això, el govern israelià ha reaccionat a l'anunci del Regne Unit amb una bateria de "contramesures", anunciades pel seu ministre d'Exteriors, Gideon Saar, que ha advertit a "tots els governs del món" que no tindran èxit en anar en contra dels "interessos nacionals i de seguretat" d'Israel. Saar ha anunciat el tancament del consolat britànic a Jerusalem Est, un dels vuit "consolats històrics" que hi ha en aquesta part de la ciutat santa ocupada i annexionada per Israel, però de majoria palestina, que la reivindiquen com la futura capital del seu Estat. La presència diplomàtica del Regne Unit, però també d'Espanya, França, Bèlgica, Itàlia, Grècia, Turquia i Suècia a la ciutat té un estatus especial en tractar-se d'oficines anteriors a la creació de l'Estat d'Israel.
Saar també ha anunciat la denegació de l'entrada a Israel a un advocat i 11 diputats britànics, tots "implicats en activitats antisemites i antiisraelianes", segons el ministre d'Exteriors. Entre els noms de la llista destaca el de Jeremy Corbyn, exlíder del Partit Laborista i ara diputat i cofundador de la formació d'esquerres Your Party. Les mesures també inclouen el cessament d'operacions de l'Equip de Suport Britànic a Ramal·lah, un petit destacament que des del 2008 entrena i assessora les forces de seguretat de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP).
També es retirarà els representants britànics del Centre de Coordinació Cívic-Militar per a Gaza (CMCC, per les sigles en anglès), establert a finals de l'any passat a Israel per avançar amb el pla de pau per a la Franja palestina promogut pels Estats Units, i del qual ja va expulsar els representants espanyols i holandesos.
"El poble jueu té dret a viure a tota la terra d'Israel", ha afirmat Saar, que ha criticat la decisió del govern britànic per ser una "greu ingerència en el procés electoral" israelià, en vista dels comicis legislatius previstos per a l'octubre. El ministre d'Exteriors acusa l'executiu britànic de dur a terme una "retòrica antiisraeliana esbiaixada i parcial" que ha contribuït, segons ha dit, "a l'augment sense precedents dels atacs antisemites".