Uns 1.285 gazians han mort des que ara fa deu mesos Hamàs i Israel acordessin un alto el foc al conflicte que va assolar la Franja de Gaza durant els dos anys anteriors, segons indiquen els recomptes del ministeri de Salut de l'enclavament palestí. Aquestes víctimes se sumen a les més de 71.000 que van morir a causa de l'ofensiva israeliana sobre aquest territori. I, si alguna cosa tenen en comú totes aquestes víctimes de la brutal resposta israeliana als atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023, és que necessiten un lloc on descansar. L'escala de la destrucció a la Franja, com també l'escassetat pràcticament absoluta a la qual s'enfronten els seus gairebé dos milions d'habitants, compliquen aquesta tasca a mesura que Gaza es queda sense espai als cementiris, molts dels quals han estat destruïts totalment o parcialment a causa de la guerra.
Segons l'Observatori de Drets Humans Euro-Med, més del 93% dels cementiris a la Franja de Gaza han estat afectats per atacs israelians des del 7 d'octubre de 2023, alguns havent estat arrasats completament o convertits en instal·lacions militars per a l'exèrcit israelià, que manté el control sobre més de la meitat de l'enclavament palestí. Aquest fet provoca moltes dificultats a l'hora de donar una sepultura permanent a les víctimes que, pràcticament cada dia, resulten dels atacs. Al cementiri de Zeitoun, un barri de la ciutat de Gaza, les tombes s'estrenyen entre elles i moltes estan simplement marcades amb una pedra i un tros de paper que indica el nom del mort. La falta d'espai implica, també, un increment dels preus per obrir una tomba, que en aquest cementiri pot ascendir fins als 140 euros, una xifra inassumible per gran part de la població gaziana.
Mancances a tots els serveis
La desestructuració de gran part dels serveis públics d'aquest enclavament palestí a causa de la guerra ha posat dificultats al simple fet de poder identificar els morts quan hi ha un bombardeig o un esfondrament. A més, durant la guerra, moltes persones van acabar enterrades de qualsevol manera entre les runes de cases o escoles, en camps de desplaçats o en hospitals. L'alentiment de la guerra des de l'alto el foc ha provocat que moltes famílies hagin volgut desenterrar els seus éssers estimats i donar-los sepultura en un cementiri oficial, però la gran majoria estan plens o afectats pel conflicte.
El Ministeri de Donacions i Afers Religiosos de Gaza assegura que uns 40 cementiris han estat destruïts des de l'inici de la guerra i que la gran majoria dels 60 cementiris de la franja ja estaven plens fins i tot abans de l'inici de la guerra. "Necessitem establir nous cementiris donada la falta d'espai per a l'enterrament que tenim disponible", assegura Ikrami al-Madallal, portaveu del ministeri en declaracions a Al-Jazeera.
L'organisme oficial busca nous espais per establir-los en la meitat de Gaza que ha quedat fora de l'ocupació militar israeliana, i organitza les transferències de cossos des de llocs improvisats cap als cementiris, tot i que ambdues feines són difícils en una terra amb greus problemes d'escassetat. Les autoritats indiquen que aquesta falta de materials, com de pedra per a fer làpides, han fet pujar el preu dels enterraments fins entre els 200 i 290 euros, preus que els gazians no poden assumir.
Fins que no s'habilitin els espais i els preus es normalitzin perquè les famílies gazianes puguin enterrar els milers de desapareguts que queden en llocs improvisats, restes d'edificis caiguts, blocs de fang o restes metàl·liques, pedres i papers s'han convertit en les marques d'aquestes tombes que esperen que siguin temporals. Si al cementiri de Khan Yunis hi havia 60 tombes abans de l'inici de la guerra, ara n'hi ha unes 6.000, assegura en Tafesh Abu Hatab, enterrador des de fa gairebé 20 anys.
Més de 73.400 morts en l'ofensiva
Tot i que el ritme dels atacs ha baixat, Israel continua atacant pràcticament cada dia el territori gazià a l'altra banda de l'anomenada Línia Groga que, des del mes d'octubre, divideix la Franja en dues meitats. Israel sosté que l'acord d'alto el foc li permet bombardejar l'enclavament quan identifica una "amenaça immediata" per a les seves tropes, si bé defineix com una amenaça també els que creu que planegen atacs contra els soldats, encara que aquests no siguin imminents, en el que denomina "atacs preventius". Més de 1.285 gazians han mort en atacs d'Israel durant la treva, segons el recompte de morts publicat pel Ministeri de Sanitat de l'enclavament aquest divendres. En total, més de 73.400 persones han mort a Gaza des del 7 d'octubre del 2023, quan Israel va llançar la seva ofensiva en represàlia pels atacs de Hamàs aquell mateix dia.