El cabinet de seguretat d'Israel ha aprovat aquest diumenge una sèrie de mesures per estrènyer el control israelià sobre el territori palestí de Cisjordània, que l'estat hebreu ocupa des de l'any 1967. Les mesures facilitaran l'expansió dels assentaments israelians, considerats il·legals per la legislació internacional, la qual cosa suposa una "annexió de facto" d'algunes de les zones palestines per a Eitan Diamond, expert del Centre Internacional de Dret Humanitari. L'Autoritat Palestina, que controla directament algunes parts de Cisjordània, també apunta que les mesures són equivalents a una annexió de facto. Els ministres sionistes radicals Bezalel Smotrich, de Finances, i Israel Katz, de Defensa, han exposat les mesures a través d'un comunicat conjunt. Smotrich afegia que el moviment de l'executiu té com a objectiu "aprofundir les nostres arrels en totes les regions de la Terra d'Israel i enterrar la idea d'un estat palestí".
Segons explica el comunicat, entre les mesures aprovades hi ha l'abolició d'una llei jordana de l'any 1953 —Jordània va ocupar Cisjordània entre 1950 i 1967— que impedia als jueus comprar terres lliurement en el territori palestí. La normativa també inclou l'obertura pública dels registres de la propietat per facilitar la compravenda de terres, l'ampliació del control Israelià sobre Hebron o el rellançament de l'administració per a la compra pública de terres palestines. "Comprometen el benestar dels palestins, obligant-los a abandonar les seves terres i privant-los de les seves propietats", afirma Diamond en declaracions a EFE, on abunda en què "tampoc responen a una necessitat essencial de seguretat israeliana. Al contrari, serveixen a un projecte que beneficia il·legalment als ciutadans israelians en detriment dels palestins".
Treure "barreres" als assentaments
En el seu comunicat, els ministres sionistes radicals anuncien que les decisions canvien "dramàticament" la registració i l'adquisició de la propietat a Cisjordània, facilitant la colonització hebrea del territori. Les mesures "tenen com a objectiu eliminar barreres de dècades d'antiguitat, derogar la legislació jordana discriminatòria i permetre el desenvolupament accelerat dels assentaments sobre el terreny", indicaven els dos ministres en el seu comunicat conjunt. La nova situació que s'obre permetrà "als jueus comprar terra a Judea i Samària tal com compren [terres] a Tel-Aviv o Jerusalem", diu el comunicat, tot fent servir terminologia bíblica per referir-se a Cisjordània. Les mesures aprovades també expandeixen la capacitat de control i aplicació de la llei a les àrees A i B pel que fa a les infraccions de l'aigua, danys a llocs arqueològics i riscos ambientals que contaminen el territori.
Com a resposta, l'Autoritat Palestina ha condemnat el moviment israelià i ha fet una crida a la intervenció de l'ONU i dels Estats Units. Mahmud Abbas, president de l'AP, ha dit que les noves mesures són perilloses, il·legals i equivalents a una annexió de facto: "Les decisions reflecteixen obertament l'intent israelià de legalitzar l'expansió dels assentaments, la confiscació de terres i la demolició de propietats palestines, fins i tot en àrees de sobirania palestina". Segons els Acords d'Oslo, Cisjordània es divideix en àrees A, B i C. Mentre l'àrea C, la més extensa, es troba sota control complet d'Israel, les àrees B i A es troben sota control civil palestí i militar israelià i control complet palestí, respectivament. Les noves mesures portarien les forces de seguretat israelianes a controlar àrees sota sobirania palestina.
Més control israelià a Hebron i a Betlem
Entre les mesures adoptades pel cabinet de seguretat hi ha el traspàs de l'autorització sobre permisos de construcció per a l'assentament jueu d'Hebron, del municipi palestí, que es troba en la zona C, a l'autoritat militar israeliana. Fins ara, i d'acord amb l'Acord d'Hebron de 1997, qualsevol canvi en les construccions de la comunitat jueva havia de passar per l'aprovació del municipi i de l'Administració Civil israeliana. Amb la decisió del cabinet, aquests canvis només necessitaran l'aprovació de les forces de defensa israelianes. Les mesures també inclouen l'establiment d'una "autoritat municipal dedicada" a la cura de la Tomba de Raquel a Betlem per part d'Israel, altra vegada en una zona sota sobirania palestina.
Davant de tot això, Hamàs ha fet una crida a l'"escalada" a Cisjordània i ha demanat als estats àrabs i musulmans que tallin tota relació amb Israel. Hamàs demana als palestins que comencin "una rebel·lió a tota Cisjordània i Jerusalem" i "l'escalada per tots els mitjans possibles de conflicte contra l'ocupació i els seus colons, per tal de frustrar els seus projectes d'annexió, judaïtzació i desplaçament". En un comunicat, 8 nacions de majoria musulmana han denunciat Israel per imposar la "sobirania il·legal israeliana" sobre Cisjordània amb les mesures aprovades.
La UE i Espanya condemnen les mesures
"La Unió Europea condemna les recents decisions del cabinet de seguretat israelià d'ampliar el control israelià a Cisjordània", ha dit aquest dilluns Anouar El Anouni, portaveu de la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas. Les mesures "imposaran noves realitats que contradiuen directament els Acords d'Oslo, dels quals Israel és signatari", ha indicat el portaveu comunitari, que ha recordat que Israel no té autoritat civil en les zones de Cisjordània que sota control de l'AP, i que es posa en risc "el delicat statu quo dels llocs religiosos". "Recordem que l'annexió és il·legal segons el dret internacional, per la qual cosa qualsevol mesura concreta que avanci en aquest sentit es consideraria una violació del dret internacional", ha especificat El Anouni.
Per la seva part, el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha condemnat "fermament" les decisions aprovades per Israel diumenge. En aquest sentit, a través d'un comunicat, el govern espanyol "urgeix" Israel a complir amb les seves obligacions com a potència ocupant segons el IV Conveni de Ginebra, i a posar fi a la seva "ofensiva expansionista", així com a la "impunitat que protegeix els colons". "Aquestes mesures i qualsevol intent d'annexió són inacceptables, i posen en perill els esforços actuals per a la posada en marxa del Pla de Pau i l'alto el foc, incrementant el risc de desencadenar una nova onada de violència", apunten des del Ministeri d'Exteriors.
Finalment, el secretari general de l'ONU, António Guterres, ha demanat a Israel que reverteixi les mesures "coercitives" aprovades diumenge i ha advertit que la seva trajectòria, inclosa aquesta decisió, està "soscavant les perspectives de la solució de dos estats". "Aquestes mesures, inclosa la presència continuada d'Israel al territori palestí ocupat, no només són desestabilitzadores, sinó que, com ha recordat la Cort Internacional de Justícia, són il·legals", ha declarat en un comunicat difós pel seu portaveu, Stéphane Dujarric. Guterres reitera "que tots els assentaments israelians a la Cisjordània ocupada, inclòs Jerusalem Est, i el seu règim i infraestructura associats manquen de validesa jurídica i constitueixen una violació flagrant del dret internacional".