La Ciutat Vella de Jerusalem ha tornat a convertir-se aquest dijous en escenari d’una de les jornades més tenses i controvertides del calendari israelià. Milers de joves ultranacionalistes jueus han participat en la coneguda com a Marxa de les Banderes, una celebració del Dia de Jerusalem que commemora l’ocupació israeliana de la part est de la ciutat després de la guerra dels Sis Dies del 1967.
La mobilització, que cada any travessa el barri musulmà de la Ciutat Vella fins al Mur de les Lamentacions, ha estat novament marcada per consignes racistes, insults contra els palestins i moments de gran tensió als carrers més estrets i comercials de la zona antiga. Durant hores, desenes de grups formats principalment per adolescents vinculats al sionisme religiós i als moviments de colons han recorregut la ciutat entre càntics nacionalistes i proclames supremacistes.
Molts comerciants palestins han optat per abaixar les persianes abans del pas de la marxa per evitar incidents. La decisió s’ha repetit com una rutina assumida des de fa anys entre els veïns del barri musulmà, on nombrosos residents asseguren sentir por cada vegada que arriba aquesta jornada. Alguns botiguers expliquen que en anteriors edicions han patit destrosses, escopinades o amenaces, i que aquest any han preferit no arriscar-se.
La tensió era visible des de primera hora del matí. Al voltant de la Porta de Damasc, un dels accessos principals a la Ciutat Vella, grups de joves israelians onejaven banderes mentre cridaven lemes contra els àrabs i reivindicaven la sobirania jueva sobre tot Jerusalem. En paral·lel, els carrers habitualment plens de turistes i compradors palestins apareixien mig buits i sota una forta presència policial.
Una celebració cada vegada més radicalitzada
El Dia de Jerusalem va començar fa dècades com una commemoració principalment patriòtica i militar, però amb el pas del temps s’ha anat transformant en una demostració de força dels sectors més nacionalistes i religiosos d’Israel. La Marxa de les Banderes s’ha convertit especialment en un símbol per als moviments de colons i per a grups ultradretans que defensen l’expansió israeliana als territoris palestins. Durant el recorregut d’aquest dijous, molts participants corejaven missatges de revenja i odi contra els palestins mentre ballaven i saltaven pels carrers de la Ciutat Vella. Diversos activistes i periodistes també han denunciat insults i agressions verbals al llarg de la jornada.
La policia israeliana havia desplegat milers d’agents i efectius de seguretat amb l’objectiu de controlar possibles incidents i garantir el desenvolupament de l’esdeveniment. Tot i això, organitzacions pacifistes israelianes han criticat durament l’actuació policial i han acusat el govern de permetre actituds violentes i intimidatòries contra la població palestina.
L’organització israelo-palestina Standing Together va mobilitzar centenars de voluntaris als carrers per intentar reduir la tensió i donar suport als residents palestins. Alguns dels seus membres lamentaven que una ciutat considerada sagrada per a diverses religions s’hagi convertit durant aquesta jornada en un espai de confrontació i hostilitat.
El pes simbòlic de Jerusalem
La participació del ministre israelià de Seguretat Nacional, Itamar Ben Gvir, ha afegit encara més tensió política a la jornada. El dirigent ultranacionalista ha visitat l’Esplanada de les Mesquites, un dels llocs més sensibles del conflicte entre israelians i palestins, on ha reivindicat el control israelià de l’espai. Per als palestins, Jerusalem Est continua sent la capital desitjada d’un futur estat palestí. Israel, en canvi, considera tota la ciutat la seva capital “indivisible”, una annexió que no està reconeguda per bona part de la comunitat internacional.
En aquest context, la Marxa de les Banderes va molt més enllà d’una celebració festiva o patriòtica. Per a molts palestins, representa una demostració de força i dominació en una ciutat profundament marcada per la divisió política, religiosa i identitària. I, un any més, els carrers estrets de la Ciutat Vella han tornat a reflectir fins a quin punt Jerusalem continua sent un dels punts més sensibles i explosius del Pròxim Orient.