Benjamin Netanyahu ha decidit plantar cara al pla de Donald Trump per a Gaza. El primer ministre israelià ha rebutjat aquest diumenge de manera explícita el document de 15 punts impulsat per la Junta de Pau que presideix el mandatari nord-americà i ha advertit que les tropes israelianes no es retiraran de la Franja fins que Hamàs estigui completament desarmat. Netanyahu, a més, ha reivindicat que Israel és capaç de mantenir les seves posicions fins i tot davant del seu principal aliat, els Estats Units. "Vull aclarir una cosa: Israel rebutja el document de 15 punts", ha sentenciat Netanyahu a l’inici de la reunió setmanal del seu govern, després de les pressions perquè aclarís públicament si acceptava o no el full de ruta promogut per Washington per avançar en la Gaza de postguerra. El primer ministre ha deixat clar que la retirada de l’exèrcit israelià està condicionada a un desarmament total de Hamàs. “Les Forces de Defensa d’Israel no duran a terme cap retirada fins que Hamàs sigui desarmat", ha afirmat. I ha volgut precisar què significa això per al seu govern: “Quan dic que Hamàs ha de ser desarmat, em refereixo a les armes pesants, les armes menys pesants, totes les armes. Parlem d’un desarmament real, no d’un de fictici". Netanyahu també s'ha mostrat rotund i taxatiu pel que fa al futur de Gaza: "Mentre jo sigui primer ministre, no es crearà cap Estat palestí, ni a Cisjordània ni a Gaza", ha reblat.
Prime Minister Benjamin Netanyahu at the Start of the Government Meeting:
— Prime Minister of Israel (@IsraeliPM) August 9, 2026
"Israel does not accept the 15-point document. The IDF will not carry out any withdrawal until Hamas is genuinely disarmed, and it will continue to thwart threats against our forces and citizens."
Full… pic.twitter.com/UrVY2FK9wO
El dijous 30 de juliol, Trump va anunciar que la Junta de Pau havia assolit un acord per al desarmament total de Hamàs i d’altres grups de la Franja, que va qualificar d’"acord històric" i que, segons va assegurar, permetria avançar cap a la segona fase de l’alto el foc. La negativa israeliana obre una esquerda amb l’administració Trump, que intenta fer avançar el seu full de ruta per consolidar la treva i definir el futur de la Franja. Hamàs ha acceptat la proposta, però des d’Israel hi ha el temor que el moviment islamista utilitzi les negociacions per evitar una nova ofensiva militar sense renunciar realment a la seva capacitat armada.
"Sabem mantenir-nos ferms"
Netanyahu ha combinat el rebuig al pla de Gaza amb elogis a Trump, però també amb una advertència inequívoca a Washington. “Sento un gran respecte pel president Trump. És un gran amic nostre a la Casa Blanca”, ha afirmat, abans de reivindicar la cooperació entre els dos països davant de l’Iran. Tot seguit, però, ha remarcat que aquesta aliança no implica que Israel hagi d’acceptar totes les propostes de Washington. “Podem i sabem mantenir-nos ferms fins i tot davant dels nostres millors amics quan sigui necessari”, ha assegurat.
Segons Netanyahu, Israel continua negociant amb els Estats Units sobre les discrepàncies al voltant del pla. “Ells tenen idees; algunes ens semblen acceptables i d’altres no, i sabem com oposar-nos-hi”, ha explicat. “Ho hem demostrat en el passat i ho continuem demostrant avui”. El primer ministre també ha advertit que l’exèrcit israelià continuarà actuant contra qualsevol amenaça a Gaza. Netanyahu considera que Hamàs conserva capacitat per atacar Israel i atribueix la relativa calma de les últimes setmanes al poder de dissuasió israelià. “Potser ens atacarà, però per què han passat tantes setmanes sense que ho faci? Perquè sap el cop dur que li infligirem si ho fa”, ha sostingut.
Sense retirada abans del desarmament
El document de 15 punts impulsat per la Junta de Pau pretén avançar en el futur de Gaza i inclou el desarmament de Hamàs, el desplegament d’una Força Internacional d’Estabilització i la retirada progressiva de les tropes israelianes. El govern israelià ha avalat l’entrada d’aquesta força internacional perquè contribueixi a desarmar Hamàs i assumeixi funcions de control sobre el territori, però Netanyahu rebutja que Israel hagi de retirar les seves forces abans que el desarmament sigui complet.
Aquesta és precisament una de les principals discrepàncies sobre l’aplicació del full de ruta. Diversos dirigents israelians havien pressionat Netanyahu perquè deixés clar públicament que Israel no acceptaria unes condicions que comportessin la retirada de les tropes sense garanties sobre la desaparició de l’arsenal de Hamàs. La negativa expressada ara per Netanyahu posa en dubte l’aplicació del pla sobre el terreny i evidencia les diferències entre Washington i el govern israelià sobre com s’ha d’executar.
Netanyahu torna a tancar la porta a un Estat palestí
El primer ministre israelià també ha aprofitat la seva intervenció per reiterar una de les seves línies vermelles: la negativa a permetre crear un Estat palestí. “Mentre jo sigui primer ministre, no s’establirà un Estat palestí”, ha assegurat, tant en referència a Gaza com a Cisjordània. "Ni Fatahistan ni Hamastan", ha reiterat aquest diumenge Netanyahu, que ha afegit als noms dels partits palestins el sufix persa -stan, present en noms de països com l’Afganistan o el Pakistan.
Netanyahu també ha defensat la política del seu govern en altres fronts de la regió. Sobre l’Iran, ha promès que Teheran no disposarà d’armes nuclears mentre ell continuï al capdavant del govern israelià, independentment de si s’arriba o no a un acord internacional.
Pel que fa al Líban, ha assegurat que Israel ha actuat “amb contundència” durant els últims dies contra objectius que considera terroristes i ha afirmat que està en marxa una operació “de gran importància”, sense donar-ne més detalls. "La seguretat de tots els ciutadans d’Israel no és negociable. Ens mantenim ferms en la defensa d’aquests interessos", ha conclòs Netanyahu, en una intervenció que arriba en plena intensificació de la batalla política interna israeliana i enmig de les crítiques dels seus adversaris, que l’acusen d’haver permès que Trump tingui massa influència sobre les decisions de seguretat d’Israel.
La influència del context electoral
La postura de Netanyahu s'emmarca en un context electoral. Israel té les eleccions legislatives fixades per al 27 d’octubre de 2026, després que la Knesset es dissolgués al juliol. Per tant, Netanyahu ja està efectivament en campanya electoral, a menys de tres mesos de les urnes. La campanya arriba amb Netanyahu sota pressió i amb unes enquestes que no garanteixen que el Likud sigui la primera força. Aquestes eleccions, a més, seran les primeres des dels atacs del 7 d’octubre del 2023 i la guerra posterior, de manera que Gaza, la seguretat i la gestió de Netanyahu seran inevitablement al centre de la batalla electoral, un context que redueix el seu marge per fer concessions sobre Gaza.