El ministre de Seguretat Nacional d’Israel, Itamar Ben Gvir, ha defensat públicament que l’Exèrcit israelià mati cada nit entre 30 i 40 palestins a Gaza, incloses persones que, segons ell, no representarien una amenaça immediata. Les declaracions les ha fet en el primer episodi del seu pòdcast, 8 d’octubre, en una conversa amb Rom Braslavski, un israelià que va ser ostatge de Hamàs a la Franja.
"Crec que s’haurien de cometre assassinats selectius a Gaza, eliminant entre 30 i 40 persones cada nit", afirma Ben Gvir durant l’entrevista. El ministre va més enllà i sosté que hi ha persones que "no mereixen viure" i que "ni tan sols són persones". Les expressions, de caràcter explícitament deshumanitzador, han generat una nova polèmica internacional al voltant del paper de l’extrema dreta dins del Govern israelià.
Netanyahu, qüestionat
Ben Gvir també qüestiona la línia actual del primer ministre, Benjamin Netanyahu. El ministre assegura que no està d’acord amb la reducció de les operacions militars israelianes a Gaza i reclama mantenir una política més agressiva. Tot i formar part del Govern i controlar la policia i el sistema penitenciari israelians, Ben Gvir no té autoritat directa per ordenar operacions militars a les Forces de Defensa d’Israel.
Durant la conversa, el líder ultranacionalista defensa també la sortida massiva de palestins de Gaza i la recuperació dels assentaments jueus a la Franja. "Tota Gaza és nostra", afirma, abans de reclamar que s’hi tornin a establir colònies israelianes. Per als palestins que considera membres de grups armats, rebutja qualsevol possibilitat de trasllat i defensa directament que siguin assassinats.
Les declaracions s’inscriuen en una trajectòria política marcada per l’ultranacionalisme i l’hostilitat envers la població àrab. Ben Gvir va ser condemnat el 2007 per donar suport a una organització terrorista i per incitació al racisme, després d’haver difós material vinculat al moviment Kach, declarat terrorista per Israel.
La retòrica de dirigents israelians sobre Gaza ja ha aparegut en el procediment obert davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ), en el cas iniciat per Sud-àfrica contra Israel per presumpta violació de la Convenció sobre el Genocidi. La Cort va ordenar el 2024 a Israel adoptar mesures per prevenir actes de genocidi i, posteriorment, va exigir que prengués mesures per prevenir i castigar la incitació pública i directa al genocidi. Això no implica que la CIJ hagi determinat que Israel hagi comès genocidi: el cas sobre el fons continua obert.
Les paraules de Ben Gvir arriben, a més, després que al juliol participés en una marxa de colons i activistes ultranacionalistes fins a la frontera amb Gaza per reclamar el retorn dels assentaments jueus a la Franja, desmantellats per Israel el 2005. La mobilització va posar novament sobre la taula una de les principals reivindicacions de l’extrema dreta israeliana: recuperar el control territorial de Gaza i impulsar-hi nous assentaments jueus.
Ben Gvir ha defensat reiteradament aquesta opció i ha reclamat que es fomenti l’expulsió de la població palestina de la Franja, una proposta que organismes i experts han advertit que podria comportar un desplaçament forçat de la població. Les seves declaracions contribueixen així a mantenir oberta la disputa dins del mateix govern israelià sobre quin ha de ser el futur polític i territorial de Gaza després de la guerra.