Barcelona és una ciutat a la qual li agrada esmorzar. A dins i a fora de casa, hi ha entusiasme de començar el dia (quan podem) amb un bon tiberi. No en va, els esmorzars de forquilla han tornat amb força a ocupar els matins amb les sentors del capipota. A Romita, el restaurant germà i veí del triomfador Bar Roma, serveixen esmorzars i menús del dia nostrats i viatjats. Perquè com va dir aquell publicista: en la varietat està el gust.
Esmorzar, dèiem, és un dels esports gastronòmics que practiquem els barcelonins i, no en tinc cap dubte, també la resta de catalans. Si alça la persiana un lloc que proclama que ens donarà vianda fina des de primera hora del matí, cap allà que hi anem. La màxima de començar amb el peu dret és certa i encara ho és més aquella que diu que el primer mos del dia és el més important i, per això, hauria de ser el més satisfactori. I a Romita ho aconsegueixen.
A qui no li agrada doblegar el temps i menjar al migdia allò que originalment havia estat pensat per endrapar fora d’àpats
Aquell dia jo hi arribo tard, per dinar, però a qui no li agrada doblegar el temps i menjar al migdia allò que originalment havia estat pensat per endrapar fora d’àpats. Ja ho deia Pere Quart: “El protocol és intocable però fem-lo ben elàstic”. És justament això el que fan a Romita de 08:30 h a 16 h (el menú es pot gaudir de 13 h a 15 h o fins a acabar existències). Un bon exemple és el bikini clàssic (5,9 €) que serveixen a Romita, que va fer famós el Bar Roma i que és dels millors puntuats de la ciutat. Duu un bon pernil i també un bon formatge, i com a novetat l’acompanyen d’una salsa marina de tomàquet, a part que transforma al paladar i amb una sucada el bikini en una pizza.
A Romita confirmen que saben fregir molt i molt bé amb tres execucions mestres. Dues croquetes, una esfèrica i de parmesà (3 €), i l’altra allargada i de rostit (3 €), per les quals no em podré decidir quan hi torni, i la seva icònica milanesa (11,9 €), cruixentíssima, que se serveix entre dos pans de brioix, rodanxes de tomàquet fresc i unes fulles d’enciam. També la tenen en format vegà.
L’amanida russa (7,5 €), sense tonyina, té coberts propis: unes marineras, com a Múrcia, que són uns anells de pa cruixent per tal d’anar-hi untant la barreja de patata i maionesa. La perfumen amb un toc d’anet, cibulet i un reguitzell de salsa de remolatxa.
Romita, entre la tradició i la novetat, preserva l’estètica d’un bar de sempre en aquesta cantonada entre el carrer de València i l’avinguda de Roma
La comanda d’aquell dia barreja alguns ítems del menú del dia (16,95 €) amb d’altres de la carta, i per això també arriba a taula un plat de salmorejo que hauria encantat a la meva àvia cordovesa i mitja ració (demanem aquesta reducció per a tastar més plats) de mandonguilles amb parmentier, exquisides, de bona textura i salsa fina i ben pronunciada de gust.
Un esmorzar no és complet sense una part dolça que faci de contrapès gustatiu a la càrrega salada, i per això acabem amb un tros de pastís de llimona Key (6 €) i amb un pastís de Guinness i xocolata coronat amb una mousse de xocolata regada amb oli i sal (6 €). Per fer baixar, cafès espresso d’òptima extracció, amb grans del torrador barceloní Nomad.
Haver perfilat així les tècniques que posen a taula plats aparentment senzills, però als que ja feia temps que els calia una actualització i una mica més de cura, no és casualitat perquè Gala Massetti i Jordi Saavedra, el motor de Romita i Roma, han tingut trajectòries destacades en restaurants de renom. Van trobar-se a Enigma ara fa vuit anys, però, respectivament, havien passat per Tickets, Mugaritz i Pakta, i Martín Berasategui, Hoja Santa i The Fat Duck. Romita, entre la tradició i la novetat, preservant l’estètica d’un bar de sempre en aquesta cantonada entre el carrer de València i l’avinguda de Roma, és un bon senyal: que Barcelona segueix perfeccionant la seva cuina, afinant fins i tot en com factura els esmorzars.