Els humans tenim una gran capacitat, nascuda d’una gran necessitat, de trobar paradisos artificials arreu. Pel poeta que va posar nom a aquestes fugues de la realitat, Charles Baudelaire, eren al vi, a l’haixix i a l’opi, però hom pot trobar el seu paradís artificial sense recórrer a les drogues: les experiències culinàries són un trencament amb el dia a dia, amb la normalitat d’alimentar-se, i fan que el comensal combregui amb els ritus i el recorregut proposat pel restaurant. A Safo Bar, al cor de Girona, ho saben i es proposen “com un racó on es pugui escapar de l’enrenou exterior i, simplement, gaudir”.
Diuen que van pensar Safo com un espai per desconnectar on la música, el vi i el menjar contribueixen a aquest efecte. “Som un bistrot de vins amb ànima, versàtil i sense lligams. Ja sigui per a un sopar íntim, un aperitiu improvisat, una copa entre amics o simplement per picar alguna cosa; no hi ha regles, només la llibertat de viure el plaer”, expliquen la Marietta Richter i en Víctor Martín, propietaris del Safo Bar, que desenvolupen una cuina viva, canviant amb les estacions, inspirada per Catalunya i per Mèxic, on ha viscut gran part de la seva vida la Marietta, que és originària de Kenya.
La proposta gastronòmica, ben filada i amb personalitat, fa que pensi a tornar aviat a Safo a tastar altres plats
“La majoria de les nostres idees comencen amb un antull. Entenem la nostra cuina amb la plena llibertat i falta de restriccions, i això fa que brolli la creativitat i constantment provem coses noves. Som fidels al nostre instint: malgrat que de vegades no sabem com fer-ho, tenim clar què volem fer”, expliquen els hostalers, que afirmen cuinar per passar-s’ho bé, per evocar records i experiències, i per trobar l’equilibri a cada mossegada. Volen que el client se senti a gust, tranquil, i que connecti amb aquella part més primària de l’experiència de menjar i de beure (aposten pel vi natural i a la seva carta hi trobo un Saint Joseph blanc 2022 de Dard et Ribo, els icònics vinyataires del Ròdan) que és el pur plaer.
Què hi ha a la carta de menjar de Safo? Un brioix fregit de gambes a l’estil asiàtic (13 €), una amanida de tomàquet, dashi, togarashi i figues que rebla el clau (15 €), un tamal de bolets i formatge feta, amb múrgoles, que és lleuger i llaminer malgrat l’aparent densitat de la massa de blat de moro (16 €), una gordita de musclos en escabetx, amb mostassa i amanida (13 €), fregida amb lleugeresa i tocada amb molt de gust per contrapunts àcids i aromàtics, la galta de rap a la brasa, amb salpicó de pebrot verd i de mongeta verda fina (18 €) i la broqueta de llengua de vedella a la brasa, amb pico de gallo (6,5 €), que és gustosa i no peca de la falta de sal comuna en tantes elaboracions amb llengua. Aquests són els plats que vaig tastar, i que em van semblar d’òptima factura, d’una execució feta amb un paladar fi però poderós, que no té por de jugar amb els límits culturals ni gustatius, i que guanya per golejada i sense despentinar-se perquè té molt clar com fer gaudir els comensals.
La proposta gastronòmica, ben filada i amb personalitat, fa que pensi a tornar aviat a Safo a tastar altres plats, com ara l’amanida freda de fideus, camagrocs, espàrrec salvatge i avellana, la pizzeta a la brasa amb crema d’alls rostits, cansalada i amanida, la galette de labneh i anguila fumada o el taco dorado de xai, salsa de mongeta i crema. La varietat, les combinacions inesperades i l’objectiu que persegueix el gust fan de la carta de Safo una lectura que diverteix, que convida a tornar i que, sobretot, fa obrir la gana de valent.
Pregunto pel nom del restaurant, que em porta a la poeta arcaica grega, però vaig errada. “Safo” és un mexicanisme, una expressió col·loquial que, expliquen els hostalers, es fa servir per evitar la responsabilitat o per no haver de fer alguna cosa, per defugir-ne. “Safo va néixer l'octubre de 2020, sense un espai fix, quan la Marietta feia tamals a domicili durant la quarantena. Teníem una idea clara: que el menjar no sigui una feinada, que ja te’l fem i portem nosaltres. Més endavant, va sorgir l’oportunitat de posar-li parets al nostre projecte”.
