Topada entre els arguments de la defensa del president a l'exili Carles Puigdemont i els del Tribunal de Comptes (TCu). Aquest tribunal ha fet pública una providència explicant que no aplicarà l’amnistia malgrat la sentència del TJUE que avala la llei, i ha anunciat que obre un període d'al·legacions perquè les parts es pronunciïn. Ho ha fet al mateix temps que la defensa de Puigdemont que encapçala Gonzalo Boye, presentava un escrit al TCu reclamant-li que atengui la sentència del Tribunal de Luxemburg i arxivi la causa. En el text, al qual ha tingut accés aquest ElNacional.cat, Boye adverteix que el Tribunal de Comptes ha de resoldre i aplicar l'amnistia sense valorar al·legacions —just el contrari del que ha anunciat aquest tribunal—, i adverteix que “mantenir avui la suspensió o les mesures suposaria pervertir el sentit de la sentència”.
En l’escrit, l’advocat de Puigdemont demana l’aixecament de la suspensió del procediment i que es dicti una resolució “preferent i urgent” que declari amnistiats els fets, amb l’extinció de la responsabilitat comptable que se’ls imputa, com també l’aixecament de les mesures cautelars. El text recorda que el procediment es va suspendre arran de la presentació de les qüestions prejudicials i que, un cop resoltes, s’ha de reprendre de manera immediata.
TJUE vinculant
Adverteix que la decisió del TJUE és vinculant i que el tribunal espanyol ha de resoldre d’acord amb la interpretació del tribunal de Luxemburg. Subratlla que la sentència dictada dijous de la setmana passada ha esvaït els dubtes plantejats i que cap de les vuit qüestions plantejades ha conclòs que la llei d’amnistia tingui cap incompatibilitat amb el dret de la Unió; i que s'ha descartat expressament que una hipotètica reducció de la renda nacional bruta espanyola derivada d’una eventual secessió de Catalunya afectés els recursos propis de la Unió. “Sense fons europeus compromesos, no hi ha afectació dels interessos financers de la Unió”, conclou.
Pel que fa les garanties processals, recorda que la sentència declara que no s’oposa al termini màxim de dos mesos per extingir la responsabilitat, “sense valorar les al·legacions i proves exculpatòries i sense donar audiència a totes les parts”. Recorda que, segons la sentència, l’obligació de resoldre sense valorar al·legacions és “consubstancial al principi mateix de l’amnistia”; que el legislador nacional està facultat per imposar als òrgans jurisdiccionals l’obligació de posar fi als procediments en curs en les condicions que preveu la llei d’amnistia; i que, atès l’objectiu de la llei circumscrita a la resolució del conflicte polític al voltant del procés, no pot generar problemes de caràcter sistèmic.
Pervertir la sentència del TJUE
En relació amb la suspensió del termini de dos mesos que fixa la llei per aplicar l’amnistia, adverteix que un cop el TJUE ha dictat sentència, “no existeix ja cap títol, ni europeu ni intern, que permeti demorar la resolució d’extinció de responsabilitat ni l’aixecament de les cautelars”. No només això, subratlla que “mantenir avui la suspensió o les mesures suposaria pervertir el sentit de la sentència, convertint en obstacle permanent el que el Tribunal de Justícia va configurar com a garantia temporal del diàleg prejudicial”.
Recorda que el TJUE ha descartat que s’hagin vist afectats interessos financers de la Unió, i que l’entitat afectada, que seria la Generalitat, no només no s'oposa sinó que ja està apartada del procediment. Pel que fa l’acusació popular i el ministeri fiscal, argumenta que el TJUE admet que la resolució d’extinció de responsabilitats s’apliqui sense donar audiència a les parts del procediment, ni amb la pràctica de diligències probatòries sobre l’origen o destinació dels fons, atès que la “impossibilitat” d’aquesta valoració és consubstancial a l’amnistia.