Hi ha una frase tan famosa sobre la CIA que molta gent la identifica com el lema oficial de l’agència d’intel·ligència exterior dels Estats Units. Però no ho és. No només això, sinó que és una crítica que li va fer un assessor de Kennedy. El lema institucional associat a la CIA és el vers bíblic que Allen Dulles —un dels grans arquitectes de la CIA— va voler que quedés inscrit a la seu de l’Agència de Langley: “Coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures” (Joan 8,32). Dulles va tenir una gran influència política i operativa dins de la CIA durant la Guerra Freda i en va ser director l’any 1953. Va exercir aquest càrrec fins al 1961, quan Kennedy el va forçar a dimitir després del desastre de la badia de Cochinos. Arran d’aquesta operació fallida, el principal redactor de discursos i conseller proper de John F. Kennedy, Ted Sorensen, va dir en una entrevista: “Sempre he pensat que el lema de la CIA hauria de ser: sovint equivocats, però mai dubtant”. Per això, sovint, quan es parla de la CIA, es fa servir aquesta frase: Often wrong, but never in doubt. És a dir, sovint equivocats, però mai dubtant. De fet, la frase va fer tanta fortuna que es fa servir en altres àmbits, com la política.
A Catalunya no tenim la CIA, però tenim el CEO. Qui no es conforma és perquè no vol. Al CEO, després d’una colla d’anys, i malgrat el seu reconegut prestigi, també li podem atribuir l’eslògan de Sorensen: “Sovint equivocats, però mai dubtant”. Perquè, si bé és cert que moltes vegades els resultats dels seus Baròmetres han quedat desmentits per la realitat dels resultats de les eleccions, no hi ha dubte que les seves enquestes condicionen les estratègies polítiques de govern i partits.
Que aquest silenci de cinc mesos es produeixi quan a Pedro Sánchez el que més li convé és pau a Catalunya, grinyola
He citat el prestigi reconegut del CEO, fet que es posarà en risc si el que ha passat a la publicació d’aquest Baròmetre —previst per ser publicat el mes de març— torna a passar. Hi ha organismes públics que han de funcionar puntualment. El CEO n’és un. El seu director està obligat, per llei!, a aprovar un pla anual amb el contingut i la periodicitat dels estudis previstos. Presentar la primera onada del Baròmetre quan ja s’hauria d’haver presentat la segona està molt malament. El Baròmetre fa uns vint anys que es publica. Si realment hi ha hagut un retard tan important per un error administratiu és greu. Però que aquest silenci de cinc mesos es produeixi quan a Pedro Sánchez el que més li convé és pau a Catalunya, grinyola.
Més enllà d’aquesta mostra de mala gestió, que políticament és rellevant perquè ha alterat el ritme normal de lectura de l’opinió pública catalana —que suposo que els grups parlamentaris ja s’ocuparan d’aclarir— hi ha els resultats. Tal com el sospitós retard de la publicació del Baròmetre quan més ho necessitava el PSOE ens pot fer venir al cap alguna novel·la de la CIA, el que ens explica l’enquesta ens recorda el seu eslògan no oficial: "Sovint equivocats, però mai dubtant". Així és com sembla que els catalans volen els lideratges polítics. Els concedeix el benefici de l’error —passat o futur— però no perdona el dubte, la poca claredat en els objectius, en els lideratges i en els posicionaments. I dues constants que es van repetint onada rere onada que haurien de ser ben valorades per l’independentisme. La primera és que el 45% de la població vol la independència i el model preferit de relació amb Espanya és l’estat propi. Normalitat. La segona, també molt dolenta per al PSC, és que el PSC no creix sinó que decreix. Governa a tot arreu, té abocats a ajudar-los tots els que diuen que quan s’imposa un 50% és normalitat, però quan s’imposa l’altre és divisió, i baixen. Mai en dubte.