L'11 de setembre de 1924, el primer que es vivia sota la dictadura del general Primo de Ribera, la policia espanyola va detenir l'arquitecte Antoni Gaudí per mantenir el català davant d'un policia que volia imposar-li que parlés en castellà. Aquest dimarts, aquell Antoni Gaudí ha reviscut davant la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana en un acte de les entitats memorialistes i l'ANC per recordar aquell moment i denunciar la repressió que es vivia simplement per parlar en català. Tot això passa només quatre dies després que el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica declarés l'edifici del número 43 de la Via Laietana com a lloc de memòria democràtica encara amb la policia a l'interior, d'on les entitats reclamen que marxi per poder fer-ne un lloc d'interpretació i memòria de la tortura. Nan Valentí ha estat l'encarregat de narrar la detenció d'un Gaudí interpretat per Enric Majó, en un acte especial dins de les congregacions habituals dels dimarts davant la comissaria, en el qual els han acompanyat altres actors i persones.
En els parlaments davant la comissaria, els advocats Pilar Rebeque i Pep Cruanyes han recordat la declaració del ministeri espanyol de la comissaria com a espai de memòria, però sense fer fora a la policia de l'espai ara memorial. Davant d'això, els manifestants han entonat crits de "fora, fora", i les entitats han recordat les seves reivindicacions històriques: despullar l'edifici dels seus usos policials i crear-hi un centre d'interpretació i memòria de la repressió franquista i policial. Els advocats també han anunciat l'aprovació al Parlament d'una resolució que insta a fer fora la policia espanyola de l'edifici, que s'ha aprovat amb els vots favorables de Junts, ERC, els Comuns i la CUP i l'abstenció del PSC.
Aquell matí de l'11 de setembre, Gaudí va ser detingut juntament amb Antoni Valls i Cascante, membre de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, fundada pel mateix Gaudí, a la porta de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona. Allí se celebrava una missa en record a les víctimes del 1714 quan la resta d'actes, les ofrenes florals i els memorials, estaven prohibits. Segons el relat, escrit per primer cop per Joan Creixell i publicat a la revista Serra d'Or l'any 1987, els policies van detenir Valls i Gaudí a les portes de l'església i se'ls van endur a la comissaria de la plaça del Regomir. Allà, un dels agents torna a increpar Gaudí per parlar en català, com li tornarien a fer més endavant del dia en una altra comissaria. Valls el defensa, però és alliberat quan comença a parlar en castellà amb els policies.
La recreació ha comptat amb la participació de Nan Valentí com a narrador, Enric Majó fent d'Antoni Gaudí, Manel Barceló com al Senyor Valls i amb Xavier Vernetta, Quico Romeu, Miquel Malirach i Teresa Ferran representant els papers de policies, presos i acompanyants, tot plegat sota la direcció de Pepa Arenós. Arenós ha estat l'encarregada, seguidament, de llegir els noms de les desenes de torturadors i implicats en els maltractaments que van passar a l'interior del número 43 de la Via Laietana. En recitar cada nom, que ha comentat que semblen "d'àrbitres, o de jutges", els concentrats han respost cridant "torturador". "Mai oblidarem els torturadors, se sàpiga o no el seu nom", ha conclòs amb els aplaudiments dels manifestants.
A l'acte també hi han assistit, entre altres, les expresidentes del Parlament Laura Borràs i Carme Forcadell, el president de l'Assemblea Nacional Catalana, Josep Vila i Francesc de Dalmases, diputat de Junts, entre els activistes i torturats a Via Laietana com Maribel Ferrandis. L'acte ha comptat amb l'actuació d'un "grup de cantaires", que han entonat l'himne dels Segadors i la cançó popular 'Rossinyol'. L'acte ha servit també, diuen els organitzadors, per homenatjar tots els cantaires que van ser expulsats de la Sagrada Família durant l'acte central de la visita del papa Lleó XIV a Barcelona el passat mes de juny.