El Tribunal Suprem ha confirmat la destrucció del material intervingut durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i ha rebutjat que els objectes siguin lliurats a Carles Puigdemont perquè en garanteixi la conservació. La resolució, dictada el 16 de juliol, desestima els recursos presentats per Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva i ja no es pot recórrer. La decisió ratifica una providència de l’abril que, arran d’una petició de la Direcció General de la Policia de Catalunya, no s’oposava a destruir el material dipositat en dependències policíaques. El tribunal va establir, però, que se’n conservessin una o dues mostres de cada tipus per si poguessin ser necessàries en altres procediments judicials.
Puigdemont s’havia oposat a la destrucció i havia demanat que els objectes li fossin entregats "en la seva condició d’expresident de Catalunya" perquè els rebés com a dipositari i en garantís "la custòdia, la conservació i la preservació adequades". En el recurs sostenia que eren elements inseparables del llegat històric, institucional i memorial del país. La sala considera que aquesta entrega és improcedent perquè Puigdemont "no té cap títol de propietat, legitimació patrimonial ni competència pública" per conservar el material.
Junqueras i Romeva, per la seva banda, reclamaven que abans de prendre una decisió es consultés el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atès que encara hi ha pendent el judici del sumari 2/2019, relacionat amb els mateixos fets. El Suprem descarta aquesta petició i defensa que les mostres que es conservaran són suficients per atendre futures necessitats probatòries.
La tinenta fiscal del Tribunal Suprem havia donat suport als recursos. La fiscalia considerava que no calia entrar a valorar les connotacions polítiques o històriques dels objectes ni "el seu valor testimonial, històric o patrimonial, que, d’altra banda, no es pot discutir". També defensava que el material fos retornat al seu propietari, que identificava inicialment amb la Generalitat. En canvi, l'Advocacia de l'Estat i Vox van demanar que es mantingués la destrucció. Jordi Turull, Jordi Sànchez i Josep Rull es van adherir als recursos que s'hi oposaven.
El tribunal argumentava que no hi ha cap raó per conservar indefinidament els objectes als magatzems policials, on acabarien patint un deteriorament progressiu. Afegeix que, fins i tot en cas que se'n reconegués el propietari, la legislació només exigiria escoltar-lo, però no obtenir-ne el consentiment abans de decidir-ne el destí.
La resolució conclou amb crítica directa als arguments sobre la rellevància memorial dels objectes. Els magistrats afirmen que, tenint en compte els fets jutjats i la sentència del procés, és "discutible i fins i tot sorprenent" atribuir al material confiscat "connotacions polítiques, institucionals i històriques" o un suposat valor testimonial o patrimonial.