El president de Nicaragua, Daniel Ortega, ha descartat públicament qualsevol possibilitat d'alternança política al país. Durant la commemoració del 47è aniversari de la Revolució Sandinista, celebrada a Managua, el mandatari va assegurar que no permetrà que els partits opositors arribin al Govern mitjançant les urnes. "Aquí no hi tornarà a haver eleccions perquè, per aquesta via, intentin atrapar el Govern, atrapar el poder", va sentenciar. L'anunci afecta directament els comicis previstos per al novembre del 2027.
Ortega també va anunciar que treballarà amb l'Assemblea Nacional, controlada pel seu govern, i amb les "organitzacions corresponents" per aprovar lleis que bloquegin les formacions opositores. "Aquí s'ha acabat la història que els partits posats pels ianquis, posats pels somocistes, tornin a arribar al Govern. Mai, mai, mai. Per molts diners que els donin els ianquis, no podran", va insistir. El president no va concretar, però, quines mesures legals pensa impulsar ni com s'aplicaran.
Un poder cada vegada més concentrat
Les declaracions arriben després de la reforma constitucional que va entrar en vigor el febrer del 2025 i que va reforçar el poder d'Ortega i de la seva esposa, Rosario Murillo. El text va crear la figura de la copresidència, va ampliar de cinc a sis anys el mandat presidencial i va ajornar fins al novembre del 2027 les eleccions generals que inicialment s'havien de celebrar el 2026. La reforma també va situar l'Executiu per damunt de la resta d'òrgans de l'Estat.
Ortega governa Nicaragua des del 2007, mentre que Murillo va assumir la vicepresidència el 2017 i va ser designada copresidenta el 2025. Les eleccions presidencials del 2021 es van celebrar després de l'empresonament dels principals aspirants opositors, i el matrimoni es va adjudicar el 75,92% dels vots. Posteriorment, diversos opositors van ser expulsats del país, privats de la nacionalitat i inhabilitats per ocupar càrrecs públics.
Els crítics del règim consideren que les paraules d'Ortega obren la porta a un sistema de partit hegemònic o únic, en què les designacions es facin dins de l'estructura oficialista i no mitjançant una competició oberta. L'opositor Juan Sebastián Chamorro apunta a un model semblant al xinès, amb els càrrecs escollits des de dins del mateix partit. En qualsevol cas, les decisions continuarien concentrades en Ortega i Murillo.
L'oposició denuncia la fi de l'alternança
El moviment opositor Renacer considera que l'anunci culmina el procés de concentració absoluta del poder. "El règim deixa de fingir que existeix competència política i confirma públicament que des de fa anys no governa pel consentiment dels ciutadans, sinó per la força", va denunciar. L'analista Eliseo Núñez també va advertir que Ortega busca imposar uns fets consumats: "Ara el punt de partida serà que, simplement, no hi ha eleccions". Segons l'oposició, sense llibertats, garanties ni competència política, les urnes deixen de ser un mecanisme real de sobirania popular.