Poques begudes tenen una història tan antiga, misteriosa i llegendària com la hidromel, també coneguda com “la beguda dels déus”. Abans que existissin la cervesa o el vi, els pobles antics ja fermentaven mel, aigua i llevats naturals per crear aquesta beguda daurada, dolça i lleugerament alcohòlica que ha acompanyat rituals, banquets i celebracions durant milers d'anys. El seu origen es remunta a civilitzacions com la vikinga, la celta o la grega, on es considerava una font de força, inspiració i fertilitat. Avui, la hidromel està vivint un renaixement gràcies a la passió pels productes artesanals i les receptes tradicionals recuperades.
Què és la hidromel i com es prepara?
La hidromel s'elabora a partir d'un procés de fermentació molt semblant al del vi, però substituint els raïms per mel pura. La proporció clàssica parteix de tres ingredients essencials: mel, aigua i llevat. Encara que sembla simple, la màgia rau en els matisos. Depenent del tipus de mel, del temps de fermentació i dels afegits aromàtics, el resultat pot anar des d'una beguda suau i dolça fins a una potent i seca, gairebé com un vi blanc o una sidra. Actualment, molts artesans experimenten amb ingredients com canyella, gingebre, fruites del bosc, vainilla o llúpol, aconseguint hidromels úniques i amb personalitat pròpia.
Per preparar hidromel a casa, es comença barrejant mel i aigua calenta perquè el sucre natural de la mel es dissolgui per complet. Un cop tèbia la barreja, s'hi afegeix llevat per a vi o cervesa i es deixa fermentar durant diverses setmanes en un recipient tancat amb vàlvula d'aire. Durant aquest temps, els llevats transformen els sucres en alcohol, alliberant aromes i bombolles. Després, la beguda es deixa madurar en ampolles de vidre, preferiblement durant un o dos mesos més, perquè guanyi cos i suavitat. El resultat és una beguda daurada, amb un grau alcohòlic que sol oscil·lar entre el 8% i el 14%, i un sabor que combina el millor de la mel amb notes de flors, fruites i espècies.
La hidromel s'elabora a partir d'un procés de fermentació molt semblant al del vi
La hidromel es pot servir freda, a temperatura ambient o calenta, segons l'ocasió. Als països nòrdics és habitual prendre-la tèbia a l'hivern, mentre que a les regions mediterrànies se serveix ben fresca com a aperitiu o digestiu. A més, marida a la perfecció amb formatges curats, carns rostides o postres amb fruits secs.
Més enllà del seu sabor, el que fa especial la hidromel és la seva càrrega simbòlica i cultural. Va ser la beguda de l'amor i la fertilitat en moltes cultures, d'aquí el terme “lluna de mel”, i encara avui conserva aquest toc màgic que la fa diferent. Beure hidromel és, en cert mode, tornar a les arrels de la història humana, a un temps en què la natura, la tradició i el plaer estaven perfectament units en una copa.