El Camp IV de l'Everest, situat a uns 7.900 metres d'altitud i considerat el campament més alt del planeta, s'ha convertit en un símbol de la degradació ambiental que acompanya la creixent comercialització de la muntanya més alta del món. El que hauria de ser un dels indrets més espectaculars de la Terra presenta avui una imatge ben diferent: tendes abandonades, bombones d'oxigen buides, llaunes, restes de material d'escalada i tota mena de residus escampats sobre el gel.
Les imatges difoses recentment des del South Col, l'últim gran campament abans de l'ascensió final al cim de l'Everest, han reobert el debat sobre l'impacte de les expedicions comercials en un dels espais naturals més emblemàtics del planeta. Molts alpinistes i experts en conservació alerten que l'acumulació de deixalles és només la manifestació més visible d'un problema que s'ha agreujat durant les últimes dècades.
This is Camp IV on Mt Everest (~7,900 m), the highest campsite on Earth and the final stop before the summit.
— Everest Today (@EverestToday) June 1, 2026
What should be one of the most extraordinary places on the planet has, in many ways, become one of the ugliest faces of Everest's commercialisation. Abandoned tents,… pic.twitter.com/0Th04sCa5J
L'Everest ha experimentat una transformació profunda des que les expedicions comercials es van popularitzar. Cada temporada, centenars de persones intenten arribar al sostre del món amb el suport d'empreses especialitzades que ofereixen ascensions guiades. Aquest augment constant del nombre d'alpinistes ha generat una pressió creixent sobre els ecosistemes d'alta muntanya, especialment en zones clau com els camps d'altitud.
Camp IV, un punt sensible
El Camp IV és un dels punts més sensibles. Situat en una àrea coneguda com el Coll Sud, a la frontera entre el Nepal i la Xina, és l'últim lloc on els escaladors descansen abans de l'atac final al cim. Les condicions extremes, amb temperatures molt per sota dels zero graus i nivells d'oxigen mínims, dificulten enormement la retirada de residus i de material utilitzat durant les expedicions.
Malgrat això, les organitzacions ambientalistes i nombrosos muntanyencs sostenen que la situació actual és conseqüència principalment de la massificació i d'una gestió insuficient dels residus. En molts casos, el material abandonat inclou tendes malmeses pel vent, cartutxos de gas, envasos d'aliments i bombones d'oxigen que no han estat recuperades després de l'ascensió.
Durant els darrers anys, les autoritats nepaleses han impulsat diverses campanyes de neteja i han endurit algunes normes per obligar les expedicions a baixar part dels residus generats. També s'han establert sistemes de dipòsits econòmics que es retornen als equips que acrediten haver recuperat les seves deixalles.
Tanmateix, les iniciatives no han aconseguit eliminar completament el problema. Les dificultats logístiques i l'elevat nombre de visitants continuen complicant la conservació d'un entorn considerat únic al món.
L'Everest, nova destinació turística?
Per a molts alpinistes, la situació planteja una qüestió de fons sobre el futur de l'Everest. La muntanya, símbol universal de l'exploració i de la superació humana, s'enfronta al repte de conciliar l'activitat turística amb la preservació ambiental. Les imatges del Camp IV, convertit en un cementiri de material d'escalada, han tornat a evidenciar que la popularitat de l'Everest té un cost cada vegada més visible.
Els crítics adverteixen que, sense mesures més estrictes, el sostre del món corre el risc de continuar acumulant els efectes d'un model d'explotació que molts consideren insostenible. Una realitat que contrasta amb la majestuositat d'una muntanya que, segons recorden els defensors de la seva conservació, mereix alguna cosa millor que convertir-se en un abocador a gairebé 8.000 metres d'altitud.