El responsable polític del que faci el cos de Mossos d’Esquadra és el president Illa i no la consellera Parlon. És ell qui va nomenar Trapero director general de la policia des d’un plató de televisió per tenir el titular d’un debat electoral. Ho va fer abans de ser president. Ho va fer abans de nomenar Núria Parlon. I ho va fer perquè ja tenia el sí de Trapero. Aquest és el pecat original: la consellera està totalment desempoderada pel president i el director ho juga a fons. Hi ha un motiu per demanar la dimissió de Parlon, però no és per la infiltració dels agents en una reunió de mestres. Es pot demanar la dimissió de la consellera perquè no rasca bola, no controla res i no té la informació necessària per manar.
El greu error de posar de director de la policia un policia sembla que ha provocat una situació en què la consellera només té accés a allò que Trapero vol. I podem imaginar-nos que, quan rep la informació, és en la versió que vol Trapero. Així ho va voler el president. Aquest nomenament se suma als nombrosos errors que acumula al capdavant de la Generalitat. Queda clar que era un missatge al cos i més enllà: ara mana qui va declarar tenir un pla per detenir Puigdemont. Però és un error greu. La Direcció General de Policia necessita un polític. Una mirada política que vagi més enllà dels interessos corporatius del cos i que entengui la seguretat pública en un sentit ampli. No necessita una mirada policial. En canvi, el cos de Mossos d’Esquadra ha de ser dirigit per comandaments policials empoderats. I així es desenvolupa la gestió democràtica de la seguretat. Nomenar un policia director general trenca tots aquests senzills principis bàsics. Primer, perquè un policia a la Direcció General no aporta la visió general de la seguretat; policialitza la política. I, en segon lloc, perquè un policia a la Direcció General pren autoritat a l’escala de comandaments, amb conseqüències greus. Ja que, tot i ser lluny de l’operatiu, és una Direcció General que no permet l’autonomia ni la presa de decisions dels comandaments. Arran d’això, ningú no gosa fer notar que algunes coses no s’estan fent bé per por de represàlies.
El responsable polític del que faci el cos de Mossos d’Esquadra és el president Illa i no la consellera Parlon
La situació de la infiltració de dues agents en una reunió de docents —tots treballadors públics pagats per nosaltres, tots treballadors del mateix govern— és un exemple clar dels dos fets que denuncia aquest article i que no s’arregla demanant perdó. Quan un conseller diu a les entrevistes o en seu parlamentària que s’ha assabentat d’una acció del cos per la televisió, vol dir dues coses: que no dirigeixes i que no t’informen. Algú dirà que, tècnicament, no cal. D’acord, només ho constato.
Quan un director de la policia diu en seu parlamentària que una infiltració “era una maniobra operativa poc encertada, innecessària i ingènua” i acaba demanant disculpes, és perquè actualment les decisions es prenen a un nivell baix. Fer recaure la responsabilitat sobre els agents és un acte de covardia, ja que si són ells qui prenen les decisions és perquè hi ha falta de directrius i de supervisió de l’estructura del cos, que se sent desempoderada per un director general policia. Sort per a les agents que era una assemblea de professors —també algú haurà de fer aquesta reflexió. La infiltració ha sigut un error greu. I algú ha d’assumir-ne la responsabilitat. A nivell polític és Illa, no és Parlon.