D'això nosaltres en diem formatge, i els francesos fromage. Els italians, formaggio. Però atenció, perquè els italians també fan servir la paraula caccio per parlar de formatge. I caccio també és com queso, que és el que fan servir els castellans. Els anglesos, cheese. I tot això, per què? Avui descobrim l'etimologia del formatge, un producte curiós que, com que existeix de diverses maneres (no tots els formatges es fan ni són iguals) ha acabat rebent noms diferents.
Etimologia del formatge
Allà on ha triomfat la paraula formaggio, com a Catalunya, que tenim la paraula 'formatge', és allà on devien ser més fans dels formatges durs. Allà on arribaven aquests formatges que la ciutat enviava als seus legionaris, als seus exèrcits. Mentre que casseus segurament eren llocs on el formatge que imperava era un formatge més casolà, més fet i per consumir immediatament. Llavors és molt possible que aquestes dues paraules tinguin relació amb això, amb la distribució del formatge si era més curat, més per exportar o més de consum intern. Llavors els celtes van agafar l'arrel casseus i d'allà en van fer el cheese i el case, que llavors ha triomfat en altres idiomes.
I els grecs? Els grecs feien servir la paraula tiros i d'aquí ve l'arrel de tirosina, que són aquests cristalls que ens fan crec-crec en el parmesà o en altres formatges ben curats, o els torofílics, que som nosaltres, gent que no pot viure sense formatge.
El formatge ha evolucionat en llengües i països diferents en funció del tipus i l'ús que se'n feia. Però en català, més enllà del formatge, tenim una gran riquesa lingüística amb mots que s'utilitzen en diferents territoris per referir-se a un mateix producte
Riquesa lèxica
El vocabulari gastronòmic és ple de paraules diferents que es fan servir per referir-se a un mateix producte. El formatge ha evolucionat en llengües i països diferents en funció del tipus i l'ús que se'n feia. Però en català, més enllà del formatge, tenim una gran riquesa lingüística amb mots que s'utilitzen en diferents territoris per referir-se a un mateix producte. Així doncs, per exemple, 'pastanaga', 'safranòria' i 'carrota', o 'patata' i 'trumfo' són diferents maneres de referir-se als dos tubercles. També trobem exemples en productes marins, com amb l'escamarlà, que a les terres de Tarragona també rep el nom de 'gadagang'. I com aquests trobaríem tantíssims exemples de varietats dialectals en català que nodreixen un patrimoni lingüístic i culinari que cal preservar. I la millor manera de preservar una llengua, i una cuina, és parlant, i cuinant, en el nostre idioma.
Així que ara ja ho saps. Les coses no reben un nom per casualitat. Tot té un origen, i en el fascinant món del formatge, aquest origen ha determinat la manera com diferents llengües es refereixen a un mateix producte, que té moltes cares, usos i beneficis.