El xef José Andrés, un dels cuiners espanyols més influents del món, ha sorprès en revelar quin és el plat que més el va marcar durant la seva infància durant molts anys. Lluny d'elaboracions sofisticades o receptes d'alta cuina, la seva elecció és un entrepà certament humil que connecta directament amb els seus records familiars. Es tracta d'un sandvitx que el seu pare li preparava a casa i que ell defineix sense dubtar com “el millor que he menjat mai”. Una afirmació que no només parla del gust, sinó també del valor emocional que té aquesta recepta en la seva vida.
La realitat és que aquest entrepà destaca precisament per la seva senzillesa i per una combinació d'ingredients que, sobre el paper, pot semblar poc habitual. El mateix xef va compartir aquesta anècdota al canal de YouTube ‘First We Feast’, on va explicar com aquest plat barreja tradició amb un toc personal que el converteix en una cosa única. No és una recepta complicada, però sí molt ben pensada i amb un extra propi dels genis culinaris com José Andrés.
Fer un entrepà que combina tot allò tradicional, juntament amb el toc especial que li donen els grans xefs
Una base clàssica amb ingredients ben pensats
I és que el punt de partida d'aquest entrepà és una truita francesa elaborada amb dos ous, un pessic de sal i un rajolí d'oli d'oliva. Aquest element aporta una textura suau i sucosa que serveix com a base perfecta perquè brillin la resta dels ingredients.
D'aquesta manera, la truita es col·loca sobre una llesca de pa de motlle untada amb maionesa, a la qual s'afegeix una capa de tomàquet fregit. Aquesta combinació crea un equilibri entre el cremós i l'àcid que potencia el conjunt. El resultat és una base saborosa i equilibrada que prepara el terreny per als ingredients principals. A més, aquest tipus de construcció permet que cada mos tingui una barreja uniforme de sabors. No hi ha elements aïllats, sinó una integració completa que fa que l'entrepà funcioni com un tot.
El detall que el converteix en únic
La realitat és que el salt diferencial arriba amb els ingredients finals. A la base s'hi afegeixen unes rodanxes de ventresca de tonyina, que aporten intensitat i una textura més rica, elevant el nivell del conjunt de manera notable. Així doncs, l'element més sorprenent, que ja és collita pròpia, és el nori komi furikake, un condiment japonès elaborat amb algues i sal que el mateix José Andrés va decidir incorporar anys després. Aquest toc introdueix un matís umami que trenca amb tot allò tradicional i afegeix profunditat al sabor habitual de l'entrepà.
En definitiva, aquest entrepà demostra que no cal recórrer a tècniques complexes per crear quelcom memorable. La combinació d'ingredients senzills, ben equilibrats i amb un toc personal pot donar lloc a una experiència gastronòmica única. Un exemple clar de com la cuina també és memòria, emoció i creativitat.