La manera habitual de menjar una mandarina sembla gairebé automàtica: retirar la pell, separar els grills i, si tenim paciència, eliminar també tots aquells fils blancs que queden enganxats a la fruita. Ho hem fet sempre perquè tenen una textura més fibrosa i un punt amarg que no resulta especialment atractiu. Però alguns nutricionistes proposen mirar aquesta part de la mandarina d’una altra manera. Tant l’albedo, que és la capa blanca situada sota la pell, com la mateixa pell contenen fibra i compostos vegetals interessants. Per això hi ha qui fins i tot s’atreveix a menjar mandarines senceres quan tenen una pell especialment fina: “Sembla una bogeria, però jo ho faig sovint”.
Menjar tota la mandarina no és una decisió gens habitual
Els fils blancs no són una part que calgui eliminar
L’albedo és probablement la part que més sovint acaba a les escombraries. Aquests filaments blancs contenen pectina, un tipus de fibra soluble present de manera natural als cítrics. La fibra contribueix al funcionament intestinal i també ajuda a fer que la fruita resulti més saciant.
A més, aquesta zona i la pell exterior contenen flavonoides, compostos vegetals característics dels cítrics. Entre ells hi ha substàncies com l’hesperidina, que forma part dels antioxidants presents naturalment a la mandarina. Això no significa que sigui necessari començar a menjar-ne la pell per obtenir beneficis: els grills continuen sent una fruita nutritiva i aporten vitamina C, aigua, fibra i altres micronutrients.
Però sí que existeix una conclusió molt més senzilla: retirar obsessivament tots els fils blancs no aporta cap avantatge nutricional. Si la seva textura no molesta, es poden menjar perfectament juntament amb els grills i aprofitar així una mica més de fibra.
Menjar la pell és possible, però no és obligatori
El pas més sorprenent és consumir també la capa exterior. La pell de la mandarina és comestible i pot utilitzar-se ratllada en postres, amanides, salses o infusions. Algunes persones també mengen la fruita sencera quan troben varietats petites amb una pell fina i poc amarga. En aquest cas és important rentar molt bé la mandarina abans de consumir-la, especialment si ens menjarem la superfície exterior. La textura i l’amargor expliquen que culturalment hàgim preferit descartar aquesta part, i no passa absolutament res si continuem fent-ho.
La idea del nutricionista no consisteix tant a obligar-nos a menjar la mandarina com si fos una poma, sinó a deixar de considerar automàticament inútil tot allò que envolta els grills. Els fils blancs es poden menjar sense problema i la pell també té usos gastronòmics interessants. Potser no cal arribar al seu extrem de menjar-la sencera, però la pròxima vegada val la pena pensar-s’ho abans d’arrencar fins a l’últim fil blanc.