Quan un cuiner com Jordi Roca decideix compartir una recepta des de casa, convé parar atenció. El petit dels germans Roca, conegut per la seva sensibilitat pastissera i la seva capacitat per convertir el quotidià en extraordinari, ha publicat a Instagram un nou vídeo dins de la seva sèrie “Coses de casa” on transforma un clàssic absolut de la rebosteria catalana en quelcom fresc i sorprenent. La proposta s'anomena pinya catalana, i és exactament el que sembla: una reinterpretació de la tradicional crema catalana on la fruita adquireix un paper protagonista. Una recepta que combina tècnica pastissera, producte senzill i un toc creatiu que qualsevol pot replicar a la seva pròpia cuina.
Recepta de pinya catalana de Jordi Roca
El punt de partida és una base clàssica de crema catalana elaborada amb llet sencera infusionada amb pell de llimona i branca de canyella, vuit rovells d'ou, sucre i midó de blat de moro. Jordi Roca comença pelant un quart de pinya amb precisió, separant diferents talls: per una banda, prepara daus petits en brunoise, i per l'altra, làmines fines i tires delicades que aportaran textura i matisos diferents en boca. Aquest detall no és casual, perquè en la cuina del reboster cada tall influeix en l'experiència final.
Mentrestant, la llet s'escalfa suaument amb la canyella i la llimona per extreure tots els aromes. En un bol a part, barreja amb energia els rovells i el sucre, creant una base cremosa i brillant, a la qual incorpora després el midó de blat de moro. A poc a poc afegeix la llet calenta sense deixar de remenar, integrant tots els ingredients abans de tornar la barreja al foc. El secret rau en la paciència: la crema es cou a foc molt baix i sense deixar de moure, perquè espesseixi de forma uniforme i sense grumolls.
Jordi Roca transforma un clàssic absolut de la rebosteria catalana en quelcom fresc i sorprenent
Abans que la crema estigui llesta, els daus de pinya es col·loquen al fons dels bols que serviran com a base de les postres. Aquesta capa aporta frescor, acidesa i un contrast suculent enfront de la untuositat de la crema. Quan la barreja comença a quallar i adquireix la textura adequada, es retira del foc i s'aboca directament sobre la fruita. El resultat és una combinació que respecta l'essència de la crema catalana tradicional, però introdueix un toc tropical i lleuger.
La recepta pot gaudir-se tal qual, reposada a la nevera, o culminar-se amb el gest més icònic: sucre escampat i cremat amb bufador fins a formar una capa cruixent. Jordi Roca, com no podia ser d'una altra manera, utilitza el seu cremador per aconseguir aquesta superfície caramel·litzada que es trenca amb la cullera i contrasta amb la suavitat interior.
Més enllà de la tècnica, aquesta pinya catalana demostra com un clàssic pot renovar-se amb un simple gest creatiu. És una recepta accessible, amb ingredients habituals en qualsevol cuina, però que gràcies a la mirada d'un dels grans noms de la gastronomia catalana es converteix en unes postres dignes de celebració. Perquè de vegades, com suggereix el mateix Roca, si vols que t'estimin i t'adoren, n'hi ha prou amb servir alguna cosa feta amb cura, tradició i un toc inesperat.