Els drons d’atac de l’Iran s’han convertit en un dels principals reptes militars per als Estats Units en la guerra oberta amb Teheran. En una sessió informativa a porta tancada al Congrés aquesta setmana, responsables del Pentàgon van advertir els legisladors que les defenses aèries nord-americanes no podran interceptar tots els aparells que l’Iran està desplegant.
🔴 Guerra a l’Iran, DIRECTE | Continuen els atacs a l'Orient Mitjà, última hora
Segons fonts presents a la reunió, el secretari de Defensa, Pete Hegseth, i el cap de l’estat major conjunt, el general Dan Caine, van reconèixer que els drons Shahed estan plantejant més dificultats del que s’havia previst inicialment. Aquests drons, que l’Iran utilitza des de fa anys en diferents conflictes, volen a baixa altitud i a una velocitat relativament lenta. Aquestes característiques, paradoxalment, els fan més difícils de detectar per alguns sistemes de defensa que no pas els míssils balístics. Tot i això, els responsables militars van intentar rebaixar l’alarma entre els legisladors i van destacar que diversos països aliats dels Estats Units al golf Pèrsic han acumulat grans reserves de míssils interceptors per reforçar la defensa aèria de la regió.
Una guerra amb objectius ambiciosos
La reunió al Congrés es va produir en un moment en què el conflicte amb l’Iran continua intensificant-se i creixen els temors que la guerra pugui desestabilitzar encara més el Pròxim Orient i afectar els mercats energètics mundials. El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que la major part de les instal·lacions militars iranianes ja han estat “neutralitzades” i que les operacions també han colpejat figures clau de la cúpula del règim.
Segons fonts que coneixen el contingut de la sessió informativa, els responsables del govern van reiterar els objectius principals de la campanya militar: destruir la capacitat de míssils de l’Iran, debilitar la seva marina, impedir el desenvolupament d’armes nuclears i frenar el suport de Teheran a milícies aliades a la regió. Tot i això, van evitar donar detalls sobre el futur polític del país o sobre qui podria substituir l’aiatol·là Ali Khamenei, mort la setmana passada en una operació atribuïda als Estats Units i Israel.
Dubtes sobre la durada del conflicte
Una de les principals incògnites és quant de temps pot durar la guerra. Després de la sessió informativa, els legisladors van sortir amb impressions molt diferents. Alguns republicans van assegurar que el govern preveu una operació relativament curta. El senador Tommy Tuberville va afirmar que els responsables de l’administració van parlar d’un possible final del conflicte en un termini d’entre tres i cinc setmanes. Altres polítics, però, van mostrar-se molt més escèptics. El senador republicà Josh Hawley va dir que la reunió no havia deixat clar cap calendari concret i que la guerra podria allargar-se més del previst.
Els demòcrates també han expressat preocupació tant per la durada com per la legalitat del conflicte. El líder de la minoria demòcrata a la Cambra de Representants, Hakeem Jeffries, va criticar que la Casa Blanca hagi iniciat l’operació militar sense l’autorització formal del Congrés.
El risc d’una guerra llarga
Alguns senadors també alerten del cost militar que podria tenir una guerra prolongada. El senador Mark Kelly, membre del Comitè de Forces Armades del Senat, va advertir que els Estats Units no disposen de recursos il·limitats. Segons Kelly, l’Iran té capacitat per produir grans quantitats de drons d’atac i manté importants reserves de míssils de curt i mitjà abast. Això podria convertir el conflicte en una guerra d’esgotament en què cada bàndol intenta resistir més temps que l’altre.
“En algun moment això es converteix en un problema de números”, va advertir el senador, referint-se a la necessitat de continuar reabastint els sistemes de defensa aèria. Amb la guerra encara en plena escalada i sense una estratègia de sortida clara, la capacitat de l’Iran per llançar grans quantitats de drons barats, però efectius, podria acabar marcant el ritme del conflicte.