L'operació retorn a Espanya de Joan Carles I, que va abandonar Madrid amb destinació a Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units, el 3 d'agost del 2020, ja està en marxa. Només cal veure els pronunciaments en cadena del Palau de la Zarzuela, el govern de Pedro Sánchez i el Partit Popular a la desclassificació dels papers del cop d'estat del 23 de febrer del 1981 per veure el veritable interès de la documentació, parcial i incompleta, penjada al web de la Moncloa. El deteriorament de la salut de l'emèrit, que aquest gener va fer 88 anys, és més que probable que hagi portat a una decisió dràstica: seria un descrèdit per a la monarquia espanyola que Joan Carles I morís a l'estranger. Per això, l'Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats.

Aquest dijous, tots els missatges han anat en aquesta direcció. Ha començat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, assegurant que aquests papers desclassificats havien de reconciliar els espanyols amb qui va parar el cop d'estat, en referència a Joan Carles I. Per, tot seguit, revelar l'objectiu de l'operació 23F: seria desitjable que el rei emèrit tornés a Espanya, ja que —segons Feijóo— el mateix Joan Carles I ha reconegut errors innegables en la seva trajectòria. El primer pas estava fet. A Feijóo l'ha seguit, com si es tractés d'un rellotge suís, el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños: la decisió del rei emèrit de tornar o no depèn exclusivament d'ell; mai no se li ha denegat l'entrada a Espanya. I, a partir d'aquí, li passo la pilota a la Casa Reial, el darrer actor d'aquesta triangulació de l'Estat: la decisió competeix a Joan Carles I i a la Casa Reial, no al govern espanyol ni al cap de l'oposició.

L’Estat intenta un rentat ràpid i intens de la biografia del monarca exiliat des de fa més de cinc anys després dels greus problemes de corrupció en què es va veure embolicat i que ja fa un temps que van quedar convenientment arxivats

El govern i l'oposició havien fet la seva part de la cursa, però, què n'opinava Felip VI? La resposta de la Casa del Rei arribava al vespre: el rei emèrit pot tornar quan vulgui a Espanya. Depèn d'ell. L'operació traçada per blanquejar el rei emèrit recorda molt la que van dur a terme, el 2014, l'aleshores cap de la Casa del Rei Joan Carles I, el diplomàtic Rafael Spottorno, amb el govern del PP de Mariano Rajoy —representat per Jorge Moragas, com a director del Gabinet de la Presidència del govern— i el cap de l'oposició socialista, el traspassat Alfredo Pérez Rubalcaba. Aquella cèl·lula que va dissenyar l'abdicació del rei emèrit la completaven l'aleshores vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaria i Jaime Alfonsín, aleshores cap de la Secretaria del Príncep Felip. Sis persones, cap més. En aquesta ocasió, els noms seran uns altres, però el rang semblant, començant pel cap de la Casa de Felip VI, el diplomàtic Camilo Villarino.

Estem observant, per tant, només la punta de l'iceberg d'una operació perfectament dissenyada que anirem veient com es va presentant les setmanes vinents. Però el punt d'arrencada ja es coneix i totes les parts hi han donat el vistiplau. Enrere queda el seu llibre de memòries, Reconciliació, que es va posar a la venda el desembre de l'any passat, escrit amb l'ajuda de la periodista i escriptora francesa Laurence Debray i que va originar més d'un enrenou per frases com una de dedicada al seu fill, al qual retreia certa fredor en el tracte, i avançava que volia recuperar una relació més fluida. Aquest llibre va servir de poc a l'hora de rentar-ne la imatge, però va ser l'inici d'una reescriptura dels fets de Joan Carles I. Ja ho va dir l'escriptor colombià Gabriel García Márquez: la vida no és la que hom ha viscut, sinó la que hom recorda i com la recorda per explicar-la.