La tensió internacional continua escalant enmig del xoc polític entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president dels Estats Units, Donald Trump, després que Washington amenacés de trencar relacions comercials amb Espanya. El discurs televisat de Sánchez, en què va reiterar el seu rebuig a la guerra i va advertir contra una possible escalada militar amb l’Iran, ha tingut un ampli ressò. Paral·lelament, els Estats Units han confirmat l’enfonsament d’una fragata iraniana davant la costa sud de Sri Lanka mitjançant un torpede llançat des d’un submarí, un atac que ha provocat almenys 83 morts. En aquest context de màxima tensió, Turquia també ha anunciat que ha interceptat un míssil balístic procedent de l’Iran gràcies als sistemes de defensa antimíssils de l’OTAN desplegats al Mediterrani Oriental.
Fins aquí el directe sobre la guerra de l'Iran d'aquest dijous a ElNacional.cat. La informació sobre el conflicte tornarà divendres a primera hora. Bona nit.
El Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, de José Manuel Albares, ha condemnat aquest dijous "enèrgicament" els nous atacs de l'Iran que s'han registrat en les últimes hores a Turquia, l'Azerbaidjan i països del Consell de Cooperació del Golf, com Qatar, on "cal lamentar" vuit ferits. Ho ha fet a través d'un comunicat després que Turquia hagi anunciat l'abatiment per part de sistemes de defensa aèria de l'OTAN d'un míssil balístic disparat des de l'Iran que "es dirigia al seu espai aeri" després de sobrevolar l'Iraq i Síria.
El ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, Óscar López, ha assenyalat que "qui perd amb la guerra som tots", en ser preguntat per les recents declaracions del president estatunidenc, Donald Trump, titllant Espanya de "perdedor" i acusant-la de ser "molt hostil" cap a l'OTAN. "Crec que qui perd amb la guerra som tots. I sobretot perden les majories i perden les poblacions; són els que perden amb les guerres. Per descomptat, sembla mentida que no hàgim après les lliçons de la història i que no hàgim après el que va passar a l'Iraq", ha lamentat, sense voler "entrar a comentar les paraules de cap altre dirigent".
La ministra de Defensa, Margarita Robles, s'ha referit a les declaracions del president dels Estats Units, Donald Trump, sobre Espanya, en un acte celebrat a Barcelona: "No puc acceptar que Trump, elegit president d'un país amb el qual tenim moltíssims llaços, parli amb aquest menyspreu d'Espanya".
El líder de l'Executiu, Pedro Sánchez, ha traslladat aquest dijous al president del Líban, Joseph Aoun, el seu "suport total" després de l'onada de bombardejos llançada per Israel contra el país. "Prou d'escalades", ha declarat. "Acabo de parlar amb el president del Líban Joseph Aoun sobre la greu situació a Beirut i la resta del país", ha informat a través d'un missatge a la xarxa social X. "El poble libanès pot comptar amb el nostre suport total i assistència humanitària als milers de desplaçats", ha prosseguit.
Acabo de hablar con el presidente de Líbano Joseph Aoun sobre la grave situación en Beirut y el resto del país.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) March 5, 2026
El pueblo libanés puede contar con nuestro apoyo total y asistencia humanitaria a los miles de desplazados.
Basta ya de escaladas. No más destrucción. No a la guerra.
El govern espanyol se les té amb el PP per un vídeo on surt la ministra de Defensa, Margarita Robles, reunint-se dimecres amb nou ambaixador dels Estats Units. En el vídeo editat, que ha difós el PP, sembla que Robles diu que ella està "amb Trump". El govern espanyol ha dit que es tracta d'una "manipulació interessada".
Buenos días @sumar, @Esquerra_ERC, @ehbildu, @obloque, @chunta, @compromis y @podemos.
— Partido Popular (@ppopular) March 5, 2026
Dice (una parte) del Gobierno que está con Trump.
¿Cómo lo veis desde ese lado del muro? ¿Os han contado que hemos mandado una fragata armada rumbo a la zona de conflicto? ¿U os habéis… pic.twitter.com/U28VyHUuIY
El Ibex-35 ha tornat aquest dijous al terreny negatiu i, després dels ascensos de la vigília (2,49%), s'ha deixat un 1,38% i ha cedit el nivell dels 17.300 punts, en una sessió marcada per una elevada volatilitat derivada del conflicte a l'Orient Mitjà i el to negatiu de Wall Street. Amb la nova caiguda, el principal indicador de la Borsa espanyola esborra els guanys anuals.
La ministra de Sanitat i líder de Más Madrid, Mónica García, ha replicat al president dels Estats Units, Donald Trump, que Espanya és "orgullosament" el país del 'No a la guerra' i ha assegurat, a més, que els que se situen en el costat "perdedor" de la història són els líders de PP i Vox, Alberto Núñez Feijóo, i la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso.
🔴Alguns dels participants asiàtics que han assistit al Mobile World Congress (MWC), a Barcelona, tenen problemes per tornar als seus països d'origen després que aquest dijous finalitzada la vintena edició, per la guerra a l'Orient Mitjà i el tancament de l'espai aeri per aquesta zona del món.
Aquest dijous és el tercer dia de retrets de l'administració Trump contra el govern espanyol i Pedro Sánchez. En el marc de la seva disputa amb Pedro Sánchez, el líder de la Casa Blanca ha titllat Espanya de “país perdedor” i l’ha acusat d'anar en contra de l’OTAN, després de lamentar que és l'únic aliat a oposar-se a dedicar el 5% del seu PIB a la despesa en defensa. "Tenim molts guanyadors, però Espanya és un perdedor", ha apuntat el mandatari nord-americà en una entrevista per telèfon amb el diari New York Post.
Felip VI ha fet una crida "a la contenció en l'ús de la força" davant la situació "crítica i especialment perillosa" a l'Orient Mitjà, expressant la seva solidaritat amb els països afectats pel conflicte, i ha defensat una Europa "amb més sobirania estratègica".
La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha afirmat aquest dijous que és "molt respectable" la postura del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, en relació amb la guerra a l'Iran, en negar-se a autoritzar l'ús de les bases de Morón i Rota per a les operacions militars dels EUA, cosa que ha obert un conflicte amb l'administració de Donald Trump.
Segons informa Reuters, Donald Trump ha assegurat a l'agència de notícies que tindrà un rol a l'hora de triar el pròxim líder suprem de l'Iran, seguint l'exemple de Veneçuela.
El nombre de morts per la campanya de bombardejos israelians contra el Líban s'eleva ja a 102 i el de ferits a 638, en complir-se aquest dijous quatre dies de l'inici dels atacs, segons informa el Centre d'Operacions d'Emergència libanès.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, s'ha reunit aquest dijous amb les empreses i entitats que formen el grup anomenat G8: Pimec, el Cercle d'Economia, el RACC, Barcelona Global, FemCat, el Col·legi d'Economistes, la Cambra de Comerç i Fira de Barcelona. Entre els temes que s'han tractat, a banda dels pressupostos, destaca el context internacional protagonitzat per les guerres a l'Orient Mitjà i a Ucraïna.
El president d'Israel, Isaac Herzog, ha afirmat aquest dijous que Espanya "està jugant un joc estrany i incomprensible" en la guerra contra l'Iran i el va acusar d'incomplir "el seu paper com a membre de l'OTAN i de la Unió Europea". Herzog ha pronunciat aquestes paraules en una visita a una seu dels bombers, on ha afirmat que ara es veu quins països donen suport a Israel en la seva campanya contra l'Iran i quins, com Espanya, no ho fan, segons un comunicat que recull el seu discurs enviat pel cos de Bombers. Aquestes declaracions s'afegeixen a les que ha fet també Donald Trump de nou contra Espanya.
La guerra s'està expandint. Aquest dijous l'Azerbaidjan ha acusat l'Iran de perpetrar un atac amb drons. El país ha anunciat que es prepara "per al combat". El president Ilham Aliyev ha instat les forces armades a estar llestos per a possibles atacs. L'atac s'hauria produït a la regió de Nakhtxivan.
The State of Azerbaijan strongly condemns this heinous terrorist act. Those responsible must be brought to justice without delay. The Iranian side must provide an official explanation to Azerbaijan, issue an apology, and ensure that the perpetrators are held criminally… pic.twitter.com/ltpRUsskYE
— Ilham Aliyev (@presidentaz) March 5, 2026
💥 "Spain is a loser": Donald Trump ataca de nou Espanya per la posició del govern de Pedro Sánchez en el conflicte obert contra l'Iran. En declaracions a New York Post, Trump ha dit que Espanya és un país "perdedor". "Tenim molts guanyadors, però Espanya és una perdedora, i el Regne Unit ha estat molt decebedor", ha dit el president dels Estats Units en referència també al Regne Unit. "[Espanya és] molt hostil amb l’OTAN", ha reiterat. "No paguen el que els toca — són els únics que han votat en contra del pagament del 5%, i són molt hostils amb tothom", ha subratllat, referint-se al compromís dels membres de l’aliança d’aportar el 5% del seu PIB a defensa. "No és un jugador d’equip, i nosaltres tampoc no serem un jugador d’equip amb Espanya", ha conclòs.
El Mobile World Congress de Barcelona ha superat una edició marcada per la guerra a l'Orient Mitjà. La trobada ha aconseguit tancar aquesta edició amb 105.000 visitants "malgrat les interrupcions que s'han produït en viatges mundialment", ha informat l'organització GSMA en un comunicat. L'esdeveniment va començar dilluns i s'ha celebrat al recinte Gran Via de Fira de Barcelona a L'Hospitalet de Llobregat. El conflicte ha requerit un esforç de seguretat suplementari per part dels Mossos d'Esquadra.
❌ Oposició a Espanya a l'enviament d'una fragata a Xipre. La secretària general de Podemos, Ione Belarra, ha rebutjat que s'enviï una fragata a l'illa, tal com ha anunciat aquest dijous el govern espanyol. Els de Podemos insten Pedro Sánchez a què demostri el seu 'No a la guerra' tancant les bases de Rota i Morón per "tancar-li la boca a Trump". Els morats consideren que l'enviament de la fragata implica participar en una guerra "il·legal".
Azerbaidjan acusa l'Iran de llançar drons contra el seu territori
Azerbaidjan ha acusat la República Islàmica d’expandir la guerra al seu territori amb el llançament d’un dron. L’atac ha deixat almenys quatre ferits, segons les autoritats del país caucàsic. L’impacte s’ha produït a la regió de Nakhtxivan, on un dels aparells hauria arribat als voltants de l'aeroport i un altre hauria caigut a prop d'una escola, causant danys a infraestructures civils. El ministre d'Exteriors israelià ha assenyalat a la xarxa social X que ha mantingut una conversa amb el seu homòleg àzeri per abordar la situació.
Spoke with my friend, Azerbaijan's FM @Bayramov_Jeyhun. I condemned Iran’s overt and deliberate aggression against Azerbaijan. This aggression against Azerbaijan and against other countries in the region is completely unacceptable and once again proves that the Iranian regime is… pic.twitter.com/ovDUjkrTBc
— Gideon Sa'ar | גדעון סער (@gidonsaar) March 5, 2026
Un milió de desplaçats
Segons Mohamad Safa, diplomàtic libanès a les Nacions Unides, el nombre de desplaçats interns superarà el milió de persones.
Yesterday, Israel issued evacuation for all residents of south Lebanon, ordering them to move north of the Litani River.
— Mohamad Safa (@mhdksafa) March 5, 2026
Today, Israel issued an evacuation order for all residents of Beirut’s southern suburb, ordering them to move to North and Mount Lebanon.
The number of… pic.twitter.com/SSumFN2gg4
Pocs minuts després de l'avís d'Israel sobre Beirut, els carrers estan plens de trànsit de persones fugint. Hadi Kaakour, un resident, ha dit a The Associated Press que no estava segur que marxar el fes més segur. "Ens atacaran allà on anem", referint-se a Israel.
Reza Pahlavi, fill de l'últim xa de l'Iran enderrocat en la revolució islàmica del 1979, ha afirmat aquest dijous que qualsevol líder que el govern clerical triï per succeir l'aiatol·là Ali Khamenei serà il·legítim. Reza Pahlavi, que s'ha posicionat ell mateix com a alternativa en cas que caigui la república islàmica, afirma en xarxes socials que "la victòria és a prop", després de la mort de Khamenei el cap de setmana passat en bombardejos dels Estats Units i Israel. "Qualsevol intent de nomenar un successor per a ell (Khamenei) està predestinat al fracàs. Qui sigui presentat... mancarà de legitimitat i serà considerat còmplice del sagnant historial d'aquest règim i els seus líders criminals", assegura Pahlavi.
هممیهنان عزیزم،
— Reza Pahlavi (@PahlaviReza) March 5, 2026
همانطور که در پیامم پس از هلاکت خامنهای تاکید کردم، هرگونه جانشینسازی برای او، از پیش شکست خورده است. هر نامی که معرفی شود، مجتبی باشد یا حسن، فاقد مشروعیت، و شریک کارنامه خونین این رژیم و رهبران جنایتکارش، خمینی و خامنهای خواهد بود.
رژیمِ در حال سقوط… pic.twitter.com/vneO9g3kQ3
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha denunciat almenys 13 atacs contra el seu personal i instal·lacions a l'Iran, i un al Líban. Així ho ha confirmat Hanan Balkhy, directora regional de l'OMS a la Mediterrània Oriental, que ha afegit que en aquests atacs han mort quatre membres de l'organització i 25 més han resultat ferits en envestides contra diversos dels seus cenrtres de salut a la regió “donada la seva proximitat als llocs dels assalts”, on tractaven les víctimes.
Al fil de la crisi de combustible, la presidenta del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, ha advertit d'una afectació "mundial" sobre els preus de l'energia i la inflació en general arran dels atacs dels Estats Units i Israel sobre l'Iran. En una conferència celebrada aquest dijous a Bangkok, la dirigent búlgara ha alertat que "la incertesa és ara la nova normalitat" i que, en l'escenari actual, "les crisis són més freqüents i inesperades". "És possible que ens trobem en un període prolongat de canvis", ha insistit Georgieva, qui també ha demanat diàleg als líders mundials per fer front a les noves exigències. "Com més aviat veiem el final de la calamitat, millor per a tot el món", ha sentenciat.
Israel ja havia llançat durant els últims mesos desenes de bombardejos contra el Líban malgrat l'alto el foc aconseguit el novembre del 2024, argumentant que actua contra activitats de Hezbollah i assegurant que, per això, no viola el pacte, si bé tant les autoritats libaneses com el grup s'han mostrat crítics amb aquestes accions, igualment condemnades. L'alto el foc contemplava que tant Israel com Hezbollah havien de retirar els seus efectius del sud del Líban.
Ordre d'evacuació a Beirut
L'Exèrcit d'Israel ha emès una ordre d'evacuació que afecta quatre barris al sud de la capital del Líban, Beirut, enmig de la campanya de bombardejos i incursions terrestres al país. "Residents dels barris de Burj al Barajné i Hadaz: dirigiu-vos a l'est en direcció a la muntanya del Líban a l'eix Beirut-Damasc", ha dit el portaveu en àrab de l'Exèrcit d'Israel, Avichai Adrai, en un missatge a les xarxes socials.
El preu de la gasolina 95 E5 s’ha enfilat fins als 1,56 euros el litre, un increment d’un 5,26% en una setmana, segons les dades del 4 de març recollides pel Ministeri de la Transició Ecològica al geoportal de gasolineres. El gasoil A encara ha incrementat més de preu i ja es pagava a 1,544 euros el litre, un 8,12% més que el dimecres de la setmana anterior, abans de l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà entre els Estats Units, Israel i l’Iran. L’increment de preu registrat a Catalunya està lleugerament per sobre del conjunt de l’Estat. Així, en una setmana el cost de posar gasolina s’ha enfilat un 5% fins als 1,55 euros el litre. En el cas del gasoli, la diferència es nota més, ja que a l’Estat espanyol el preu ha crescut un 7,6% en una setmana fins als 1,541 euros el litre d’aquest dimecres.
El rei Felip VI ha fet una crida novament a la "contenció en l'ús de la força" al Pròxim Orient després de l'escalada militar arran de l'atac dels Estats Units i Israel contra l'Iran i els atacs llançats per Teheran contra països de la regió, defensant així mateix la necessitat que els països europeus romanguin units. "Veiem amb enorme inquietud i preocupació la situació crítica i especialment perillosa que travessa el Pròxim Orient i la regió del Golf", ha sostingut durant el seu discurs en l'esmorzar ofert en honor dels Grans Ducs de Luxemburg, Guillem V i Stéphanie Marie. Espanya i Luxemburg, ha afegit el monarca, s'uneixen "a les crides per la contenció en l'ús de la força, el respecte màxim per la vida i seguretat de la població civil i la recerca de sortides diplomàtiques, i també per la garantia de les llibertats i els drets humans davant la repressió".
Rússia ha anunciat aquest dijous l'evacuació de dones i nens de la seva ambaixada a Teheran, capital que ha estat intensament bombardejada des de dissabte per Israel i els Estats Units, mentre que la major part del personal diplomàtic roman al lloc. "Els dies 3 i 4 de març vam evacuar les nostres dones i els nostres nens cap a Rússia", ha informat l'ambaixada en un comunicat publicat a Telegram. El viceministre rus d'Afers Exteriors, Andrei Rudenko, ha confirmat que "el nucli principal del personal roman" a l'ambaixada, informa l'agència estatal TASS.
Xipre, país que ocupa aquest semestre la presidència de torn del Consell de la Unió Europea (UE), ha decidit cancel·lar totes les reunions informals de ministres europeus que tenia previst acollir aquest mes arran del conflicte a l'Orient Mitjà i de les alteracions de l'espai aeri. Aquesta decisió s'ha pres "per garantir predictibilitat" i "evitar inconvenients a les delegacions participants", i davant les "disrupcions parcials de les connexions aèries", segons una portaveu de la presidència xipriota. Totes les reunions previstes al març de forma presencial se celebraran de forma telemàtica o seran posposades fins a altres dates. Entre les cites afectades es troba una reunió informal de ministres de Defensa de la UE prevista per al 12 de març i una altra de ministres de Finances i governadors de bancs centrals dels Vint-i-set dels dies 26 a 28.
El Ministeri de Defensa de Qatar ha informat aquest dijous que el sistema de defensa antiaèria del país està interceptant una nova bateria de míssils llançats des de l'Iran contra posicions nord-americanes i israelianes. Prèviament, el canal de televisió iranià IRIB ha informat que s'han pogut observar columnes de fum a la base militar nord-americana d'Al Udeid, situada al sud-oest de Doha, la capital de Qatar, i la de més envergadura amb què compten les forces nord-americanes a la regió.
🔴 La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha assegurat aquest dijous haver abatut un caça F-15 de la Força Aèria estatunidenca al sud-oest del país, en el marc del conflicte desfermat per l'ofensiva llançada per Israel i els Estats Units contra l'Iran, que ha respost atacant territori israelià i interessos estatunidencs en països de la regió.
L'Exèrcit d'Israel ha ordenat a la població libanesa, per primera vegada des de la fundació de l'Estat el 1948, abandonar "immediatament" les seves llars en diversos barris del Dahiye, els suburbis del sud de Beirut. "Advertiment urgent als residents dels suburbis del sud de Beirut: salvin les seves vides i evacuïn les seves llars immediatament", va alertar l'Exèrcit, mobilitzant el desplaçament forçós dels residents del barri, conegut bastió del grup xiïta Hezbol·là. L'ordre de desplaçament se centra en quatre barris densament poblats al cor dels suburbis: el camp de refugiats palestins de Bourj el Barajne i Hadaz, més al sud; i Haret Hreik i Chiyah, sobre ells.
Almenys 1.335 persones han mort en els últims sis dies des que es va desencadenar el conflicte entre els Estats Units i Israel contra l'Iran. La majoria de les víctimes (1.230) es concentra a la república islàmica.
- Iran: 1.230 morts
- Israel: 10 morts
- Líban: 77 morts
- Bahrain: 1 mort
- Kuwait: 3 morts
- Oman: 1 mort
- Emirats Àrabs Units: 3 morts
- Síria: 4 morts
- EUA: 6 soldats desplegats a Kuwait
🔴 L'agència iraniana Tasnim ha elevat a 1.230 el nombre de morts a l'Iran per la campanya de bombardejos dels Estats Units i Israel iniciada el passat dissabte.
El Ministeri d'Afers Exteriors ha informat aquest dijous que aproximadament 3.000 espanyols ja han estat repatriats des de l'Orient Mitjà i ha garantit que, davant el conflicte obert a la regió, "l'objectiu és repatriar fins a l'últim espanyol que així ho desitgi". Fonts del ministeri han explicat que continuen en marxa operacions d'evacuació amb totes les possibilitats, tant terrestres com aèries, i que hi ha previstos vols des de Dubai (Emirats Àrabs Units) cap a Espanya i també un avió militar des de Mascate (Oman) cap a la base de Torrejón de Ardoz (Madrid). A aquests vols cal sumar-hi els comercials. Afers Exteriors assenyala que està en contacte amb les companyies aèries per garantir que els espanyols que ja tenien un bitllet puguin continuar utilitzant-lo.
🔴 Azerbaidjan ha posat en màxima alerta les seves Forces Armades després d'un atac amb drons atribuït a l'Iran, que el líder azerbaidjanès, Ilham Aliyev, ha qualificat d'"acte terrorista". "Les nostres forces armades han estat posades en alerta màxima i han d'estar preparades per dur a terme qualsevol operació", ha declarat en una reunió del Consell de Seguretat del país, reunit amb urgència després de l'incident que ha deixat avui quatre ferits i l'autoria del qual va ser negada per Teheran.
La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, ha donat suport a l'enviament de la fragata espanyola Cristóbal Colón a Xipre per reforçar la seguretat europea davant possibles atacs de l'Iran, en subratllar que es tracta d'una actuació "estrictament defensiva i en el marc de la Unió Europea". En declaracions als mitjans, Díaz ha detallat que Sumar, el soci minoritari de l'executiu, estava "completament" informada de la missió que tindrà aquesta embarcació, que serà "defensiva" i emparada per la UE, és a dir, desvinculada de l'operació militar dels Estats Units i Israel.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha carregat aquest dijous contra el PP per assegurar els populars que ella va dir a l'ambaixador dels Estats Units a Espanya, Benjamin León, que "està amb Donald Trump" en el marc de l'ofensiva contra l'Iran. "El PP és insolidari amb Espanya, els hauria de fer vergonya", ha afirmat la ministra. El PP ha compartit al seu compte de la xarxa social X un vídeo de recursos previs a la reunió que Robles i León van mantenir dimecres a la seu del Ministeri de Defensa, assegurant que la ministra diu: "No, no. Jo estic amb Trump, el que passa és que aquí la gent ...". El Ministeri de Defensa titlla de "falsa" aquesta afirmació i matisa a Europa Press que la titular del ministeri va dir que "estava còmoda" amb la temperatura de la sala.
Bon dia @sumar, @Esquerra_ERC, @ehbildu, @obloque, @chunta, @compromis i @podemos.
— Partido Popular (@ppopular) 5 de març de 2026
Diu (una part) del Govern que està amb Trump.
Com ho veieu des d'aquest costat del mur? Us han explicat que hem enviat una fragata armada rumb a la zona de conflicte? O us heu… pic.twitter.com/U28VyHUuIY
L'aerolínia estatal de Dubai, Emirates, ha anunciat que entre avui dijous i demà més de 100 vols operats per la seva companyia arribaran o sortiran de Dubai, després de la reobertura parcial de l'espai aeri regional per a vols comercials, tancat des de dissabte per la resposta militar iraniana al golf Pèrsic. Emirates va confirmar que està operant "un programa reduït de vols fins a nou avís", transportant passatgers i productes farmacèutics i peribles. La companyia sosté que la seguretat és la seva "màxima prioritat" i que continuarà restablint gradualment la seva programació de vols "en funció de la disponibilitat de l'espai aeri i en compliment de tots els requisits operatius". De moment, només els passatgers amb una reserva confirmada han d'anar a l'aeroport i que publicaran pròximes actualitzacions referents als seus serveis a través dels seus canals oficials a xarxes socials.
Míssils disparats pels Estats Units i Israel han impactat en dues escoles a la localitat de Parand, al sud-oest de Teheran, segons informa l'agència de notícies iraniana Fars. L'agència ha compartit fotos de danys i runes en el que semblava ser una aula i va assenyalar que diversos habitatges propers també van patir danys.
🔴 Atacs a Israel. Dues explosions es van sentir dijous a primera hora de la tarda a Jerusalem, poc després que s'activessin les sirenes d'alerta antiaèria, segons van informar periodistes d'Agence France-Presse. Una primera alerta s'havia emès uns minuts abans en una àmplia zona que cobreix el centre d'Israel, inclosa l'àrea de Tel Aviv, després que l'exèrcit anunciés haver identificat míssils llançats des de l'Iran.
🔴 Confirmat l'atac a un petrolier en aigües del golf Pèrsic. Una embarcació iraniana a control remot, carregada amb explosius, ha estat llançada aquest dijous contra el petrolier Sonangol Namibe, amb bandera de les Bahames, que estava ancorat en aigües iraquianes, segons dues fonts de seguretat portuària de l'Iraq citades per l'agència Reuters. La petita embarcació-bomba va explotar després d'impactar contra el petrolier, cosa que representa el primer atac en aquesta zona econòmica exclusiva de l'Iraq i suposa una escalada en les amenaces als vaixells comercials que creuen el golf, segons aquestes fonts.
La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha rebutjat que l'enviament de la fragata Cristóbal Colón a Xipre signifiqui que Espanya entra en la guerra de l'Iran. La ministra ha deixat clar que es tracta d'una missió d'ajuda i de protecció com totes en les quals participen els militars espanyols en l'àmbit de l'OTAN o de la Unió Europea. "Una cosa és iniciar una guerra (...) i una altra que, quan hi ha una situació d'evident atac a valors, a drets, a llibertats, a vides humanes, hi ha el dret a la legítima defensa", ha indicat Robles a TVE. Igualment, ha assenyalat que l'enviament de la fragata "en absolut" suposa que Espanya vagi a cooperar amb l'Exèrcit nord-americà. "És la continuació d'una missió de col·laboració i suport que s'està realitzant en aquest moment al Bàltic", ha recalcat.
L'Exèrcit iranià ha negat aquest dijous haver atacat amb drons l'aeroport de l'enclavament azerbaidjanès de Nakhitxevan, després que així ho denunciés el Govern de l'Azerbaidjan. "La República Islàmica de l'Iran, alhora que respecta la sobirania de tots els països, especialment els musulmans i veïns, nega que les seves Forces Armades hagin llançat cap dron cap a la República de l'Azerbaidjan”, ha afirmat l'Estat Major de les Forces Armades en un comunicat. Teheran acusa Israel d'haver dut a terme aquest atac per culpar la República Islàmica. El Govern de l'Azerbaidjan ha acusat avui l'Iran d'atacar amb drons l'aeroport d'aquest enclavament situat a 10 quilòmetres de la frontera amb el país persa al sud-oest del país.
🇮🇷🇦🇿 | ÚLTIMA HORA: Iran ataca l'Aeroport Internacional Nakhchivan de l'Azerbaidjan. pic.twitter.com/R4PyrjX9Xs
— Alerta Mundial (@AlertaMundoNews) 5 de març de 2026
La UEFA ha comunicat aquest dijous que la decisió definitiva sobre la Finalíssima entre Espanya i l'Argentina, que tenia prevista disputar-se el pròxim 27 de març a l'estadi de Lousail (Qatar) abans que comencés el conflicte a l'Orient Mitjà, es prendrà a tot estirar la setmana que ve i que no s'està considerant "cap seu alternativa". "Som conscients de les especulacions que envolten la Finalíssima, atesa la situació a la regió. S'estan mantenint converses amb els organitzadors locals, que han fet un enorme esforç perquè el partit sigui un èxit", apunta la UEFA.
El Govern de Xipre ha agraït aquest dijous la disposició d'Espanya i Itàlia a contribuir a la defensa de l'illa, després d'anunciar tots dos països que contribuïen a un desplegament naval a la regió, va declarar el portaveu de l'Executiu, Konstantinos Letymbiotis. El portaveu ha explicat que el president de Xipre, Nikos Jristodulidis, ha mantingut avui una conversa telefònica amb la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, qui ha expressat la intenció del seu país de contribuir a les mesures preventives. També ha contactat amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que també va transmetre la seva disposició a aportar mitjans.
Les autoritats d'Abu Dabi han informat que sis persones han resultat ferides en caure les restes de diversos drons al districte ICAD 2 de la ciutat, capital dels Emirats Àrabs Units. Segons l'oficina de premsa de l'Emirat, els sistemes de defensa antiaèria han interceptat diversos drons, però les restes han caigut sobre aquest barri del sud-oest de la ciutat i han causat ferides lleus i moderades a sis persones, ciutadans del Nepal i el Pakistan.
La guerra a l'Iran ja fa mossa en el preu dels carburants. La benzina s'ha situat en un preu mitjà d'1,486 euros per litre, mentre que el dièsel es paga a 1,441 euros, segons el Butlletí Petrolier de la UE publicat aquest dijous. Ambdós carburants pugen més d'un 1% respecte a la setmana anterior, un percentatge que pot semblar modest, però que és significatiu per a un espai de temps tan curt: en el cas de la benzina, es tracta de la pujada més gran des de finals de juny. En aquell moment, aquest increment va ser el més gran en dos anys.
L'Iran ha acusat Israel i els Estats Units d'apuntar "deliberadament" a zones civils en la seva guerra contra la República Islàmica de l'Iran, que va començar fa sis dies. "El nostre poble està sent brutalment massacrat mentre els agressors apunten deliberadament a zones civils i a qualsevol lloc que considerin que infligirà el màxim patiment i pèrdues humanes", ha afirmat aquest dijous el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, Esmaeil Baqaei, en un missatge publicat a X. El portaveu ha fet un llistat dels punts afectats pels atacs.
L'escola primària a la ciutat de Minab va ser només una de les primeres ubicacions civils atacades per l'agressió brutal americana/israeliana; moltes més han estat atacades durant els últims 5 dies. Aquí hi ha algunes d'elles:
— Esmaeil Baqaei (@IRIMFA_SPOX) March 4, 2026
• Àrees residencials a la plaça Niloufar, Teheran (més de 20 innocents…
🔴 França ha autoritzat que avions estatunidencs utilitzin les seves bases a l'Orient Mitjà, en plena campanya d'atacs a l'Iran, i ho ha justificat per contribuir així a la protecció dels seus socis a la regió, segons fonts de l'Estat Major de l'Exèrcit.
El comissari de Migració i Interior, Magnus Brunner, ha afirmat aquest dijous que "de moment" no s'estan registrant "cap moviment" migratori des de l'Iran cap a altres països de la regió o de la Unió Europea, si bé ha apuntat que des del bloc observen la situació per estar preparats davant eventuals conseqüències en matèria de migració o seguretat. "Per descomptat, hi ha alguns desplaçaments dins de l'Iran, des de Teheran cap a altres ciutats o regions, però de moment no veiem cap moviment cap a Europa ni cap a altres països de la regió", ha afegit.
L'Alta Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Kaja Kallas, ha assegurat que hi ha una solidaritat "molt clara" entre els Vint-i-set estats membres, fins i tot "si hi ha opinions diferents", després que el canceller alemany, Friedrich Merz, no defensés Espanya davant les crítiques del president dels Estats Units, Donald Trump, en la seva reunió a la Casa Blanca de dimarts. Sobre les amenaces de l'inquilí de la Casa Blanca a Espanya de tallar tota relació comercial, Kallas ha recordat que el comerç "és una competència europea", que els Estats Units i la UE tenen "un acord comercial signat al juny" i que espera que Washington el respecti.
Rússia no ha rebut cap sol·licitud d'ajuda de l'Iran, incloent-hi comandes d'armament, després dels atacs dels Estats Units i Israel a la nació persa, va declarar aquest dijous el portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov. "En aquest cas no hi ha hagut cap sol·licitud per part de l'Iran", va dir durant la seva roda de premsa telefònica diària, durant la qual ha destacat que la posició conseqüent de Rússia respecte al conflicte a l'Iran "és ben coneguda per tothom" i va subratllar que "no hi ha cap canvi al respecte". Rússia, que s'ha limitat a expressar el suport polític a la nació persa i a condemnar l'assassinat del líder suprem iranià, Ali Khamenei, tampoc va acudir en la seva ajuda quan va ser atacada pels EUA i Israel a mitjans de 2025, tot i que Teheran va subministrar drons i equip militar a Moscou per a la seva campanya militar a Ucraïna.
L'Exèrcit israelià ha assegurat aquest dijous haver atacat 320 objectius del grup xiïta libanès Hezbol·là, dels quals 80 en les últimes 24 hores, va informar el portaveu castrense, Effie Defrin. L'Exèrcit israelià va ordenar aquest dimecres als residents del sud del Líban que abandonessin les seves cases i es desplacessin "immediatament" al nord del riu Litani, advertint que tenia previst bombardejar àrees del sud en el marc de l'actual escalada contra Hezbol·là i la guerra amb l'Iran. De moment, això ha suposat el desplaçament de 84.000 persones segons el Govern libanès, una xifra que Defrin va augmentar a 300.000. Les forces armades israelianes asseguren haver pres "menys de deu" posicions al costat libanès de la divisòria amb una profunditat de "centenars" de metres al país veí, al·legant crear una línia defensiva per a les comunitats del nord d'Israel.
El ministre de Defensa italià, Guido Crosetto, ha anunciat aquest dijous que el seu país també enviarà vaixells en els pròxims dies per protegir Xipre després de l'atac de dilluns amb drons contra una base britànica. Itàlia se suma així a Espanya, França i els Països Baixos, que han fet anuncis similars.
Israel ha obert aquest dijous el seu espai aeri, després del seu tancament el passat dissabte a l'inici de la seva ofensiva a l'Iran, per rebre vols de repatriació d'israelians encallats a l'estranger, una obertura que ha coincidit amb l'activació d'alarmes al país per míssils provinents del país persa. El Ministeri de Transports ja va anunciar que els vols de repatriació es reprendrien la nit de dimecres a dijous, i aquest dijous al matí s'han produït les primeres arribades, segons van informar mitjans israelians. Els primers vols són de dos avions, d'Atenes i de Roma. S'estima que uns 100.000 israelians es trobaven fora del país quan, juntament amb els Estats Units, va llançar un atac a l'Iran.
🔴 Espanya enviarà la fragata Cristóbal Colón a Xipre en companyia del portaavions francès Charles de Gaulle i d'altres navilis de l'Armada grega, segons ha informat el Ministeri de Defensa en un comunicat. La Cristóbal Colón es va incorporar el 3 de març al Grup Naval del Charles de Gaulle per fer tasques d'escorta, protecció i ensinistrament avançat al mar Bàltic. Ara, el conjunt es dirigirà a la Mediterrània per arribar a les costes de Creta cap al 10 de març. També sortirà breument a la mar el vaixell d'aprovisionament 'Cantabria' per subministrar combustible i prestar suport logístic durant el trànsit del Grup Naval pel Golf de Cadis. Defensa ha explicat que Cristóbal Colón és la "fragata tecnològicament més avançada". La seva missió a la Mediterrània serà oferir protecció i defensa aèria, complementant d'aquesta manera les capacitats de la bateria Patriot desplegada a Turquia. També estarà en llista per prestar suport a qualsevol evacuació de personal civil que pogués resultar afectat pel conflicte.
El Ministeri d'Exteriors de l'Azerbaidjan ha condemnat el que ha qualificat d'“atac” contra el seu territori amb dos drons procedents de l'Iran que han caigut a l'enclavament de Nakhitxevan, fronterer amb l'Iran, i ha anunciat que ha convocat l'ambaixador iranià al seu país per queixar-se per l'atac. El govern azerbaidjanès afirma en un comunicat que un dels drons ha caigut a l'aeroport de Nakhitxevan, prop de la frontera, i un altre prop d'una escola. El ministeri ha confirmat que l'atac amb drons va ser dut a terme des del territori de l'Iran i afirma que es reserva el dret a prendre represàlies. “Aquest atac al territori de l'Azerbaidjan contradiu les normes i principis de la legalitat internacional i contribueix a augmentar les tensions a la regió. Reclamem a la República Islàmica de l'Iran que clarifiqui l'assumpte com més aviat millor, proporcioni una explicació i prengui les mesures urgents necessàries per evitar que aquests incidents es repeteixin en el futur”, diu la nota del Govern de Bakú.
Tthree Iranian drones have targeted the passenger terminal of Razi Airport in Azerbaijan's Nakhchivan, Azerbaijan authorities told Euronews.
— euronews (@euronews) March 5, 2026
Nakhchivan is in close proximity to the Iranian-Azerbaijani border.
Follow our live blog for the latest updates: https://t.co/exVgTfREZX pic.twitter.com/X0LylRhCaD
El Govern d'Austràlia ha confirmat aquest dijous el desplegament de dues naus militars al Pròxim Orient com a part d'un pla de contingència per donar suport a la repatriació de ciutadans australians que romanen a la regió enmig de l'escalada del conflicte. El primer ministre australià, Anthony Albanese, ha explicat al Parlament que els aparells van ser enviats a principis d'aquesta setmana per donar suport a la planificació d'evacuacions coordinada pel Departament d'Afers Exteriors i Comerç (DFAT, per les seves sigles en anglès). Les aeronaus enviades són un avió de transport C-17A i un avió cisterna KC-30 de la Força de Defensa Australiana, tot i que l'Executiu no ha detallat la seva ubicació exacta ni l'abast operatiu de la missió.
🔴 Una nova sèrie d'explosions es va sentir dijous sobre Doha, capital de Qatar, segons van informar periodistes de l'agència Agence France-Presse. Doha és objectiu d'onades de drons i míssils iranians des que l'Iran va llançar una àmplia campanya de represàlies al Golf, després dels atacs dels Estats Units i Israel contra territori iranià.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha descartat aquest dijous que hagi de cridar a consultes l'ambaixador dels Estats Units a Espanya després de l'escalada diplomàtica entre els dos països a conseqüència de la guerra a l'Iran, a la qual Espanya s'hi oposa, i les amenaces del president, Donald Trump. Albares, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha assegurat que la relació amb el seu homòleg nord-americà, Marco Rubio, és "fluida" malgrat que no han parlat en les últimes hores.
La guerra a l'Iran ha afectat fins ara almenys 172 ciutats iranianes, amb més de 1.300 bombardejos des que van començar dissabte els atacs dels Estats Units i Israel. El cap dels serveis mèdics d'emergència de l'Iran, Yafar Miadfar, citat per l'agència oficial IRNA, va dir que els atacs han afectat 172 ciutats en 29 províncies, i que les seves víctimes van des d'un nadó d'un any fins a un ancià de 75 anys. Per la seva banda, la Mitja Lluna Roja de l'Iran va elevar a 174 les ciutats iranianes on hi ha hagut atacs des de l'inici de la guerra el passat dissabte, i va precisar que, en total, hi ha hagut 1.332 bombardejos en 636 punts. Els atacs han deixat almenys 787 morts, segons la Mitja Lluna Roja, que no ha actualitzat aquesta xifra des de dimarts; mentre que l'Agència de Notícies d'Activistes de Drets Humans (HRANA), amb seu als Estats Units, assegura que són ja almenys 1.097 civils els que han mort a l'Iran, inclosos 181 nens menors de 10 anys.
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, ha afirmat aquest dijous que Itàlia "no està en guerra" ni vol "entrar-hi" i ha recordat que si arriba una petició per a l'ús en accions bèl·liques de les bases dels Estats Units en el territori italià s'haurà de consultar el Parlament. "No estem en guerra ni volem entrar-hi", ha assegurat Meloni en declaracions a l'emissora RTL 102.5 sobre la situació a l'Orient Mitjà. La primera ministra ha mostrat la seva preocupació "per la crisi cada vegada més evident del dret internacional i de les organitzacions internacionals".
El conseller d'Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha xifrat aquest dijous en "una mica més de 6.000" els catalans registrats en consolats espanyols en països de l'Orient Mitjà, però ha afirmat que probablement n'hi haurà molts més que es trobaven a la zona per turisme, de pas o altres motius. Duch, en una entrevista a Ser Catalunya, ha assegurat que la repatriació dels nacionals s'està fent amb la prioritat de la "seguretat" i que es depèn de l'estat de l'espai aeri dels països que s'han vist implicats pel conflicte a l'Iran.
Míssils i drons llançats des de l'Iran han caigut a prop de l'aeroport de Nakhitxevan (Azerbaidjan), segons una font pròxima al govern del país. La regió de Nakhitxevan és un enclavament de l'Azerbaidjan que limita directament amb l'Iran, Armènia i Turquia, per la qual cosa qualsevol projectil que travessi la zona genera molta preocupació pel risc que el conflicte regional s'estengui. Fins ara, no hi ha confirmació en mitjans internacionals sobre aquest incident específic, tot i que el llançament massiu de drons i míssils iranians contra diversos països de la regió ha provocat que alguns hagin caigut fora dels seus objectius.
La Guàrdia Revolucionària iraniana ha afirmat aquest dijous que l'estret d'Ormuz està sota el control de la República Islàmica segons les lleis internacionals i va avisar que els vaixells que no compleixin amb els protocols “podrien ser atacats o enfonsats”. “Conforme a les lleis i resolucions internacionals en temps de guerra, les normes de trànsit per l'estret d'Ormuz estaran sota control de la República Islàmica de l'Iran”, ha afirmat a televisions locals el general de brigada Kiumars Heidari, subcomandant de la Base Jatam al Anbiya, el comandament central unificat de les Forces Armades iranianes.
L'Exèrcit de l'Iran ha amenaçat de llançar un atac contra les instal·lacions nuclears d'Israel a Dimona en cas que els Estats Units i Israel facin passos per intentar concretar un "canvi de règim". Un alt càrrec militar de l'Iran ha assenyalat que "si els Estats Units i Israel busquen un canvi de règim a l'Iran, Teheran atacarà el reactor nuclear de Dimona, als territoris ocupats", segons ha informat l'agència iraniana de notícies ISNA. Les instal·lacions, ubicades al desert del Nègueb, són clau per a Israel, per la qual cosa és un dels llocs més protegits del país.
🔴 La Guàrdia Revolucionària iraniana ha informat aquest dijous que ha atacat un petrolier dels Estats Units al nord del golf Pèrsic i que el vaixell es troba en flames. La informació de l'atac no ha pogut ser confirmada de manera independent. Amb tot, aquest mateix dijous el Centre d’Operacions de Comerç Marítim del Regne Unit (UKMTO) també ha informat que un petrolier ha patit “una gran explosió” a babord abans que “una petita embarcació” s’hagi “allunyat de la zona”.
🔴 La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha confirmat avui que el govern espanyol "valora" prestar suport militar a Xipre en el marc de la defensa europea, segons ha explicat en una entrevista a la Cadena Ser. En ser preguntada si Espanya facilitarà suport militar a Xipre, després de l'atac sofert per part de l'Iran, la ministra ha explicat que si la Unió Europea o una sèrie de països de la Unió Europea, en defensa de la pau, envien efectius, "doncs evidentment Espanya, com fa moltíssimes ocasions en moltíssimes altres missions, ho tindrà en compte i ho valorarà". En aquest context, la ministra ha recordat que Espanya és un "aliat fermament compromès" amb els marcs en els quals està, és a dir, a les Nacions Unides, l'OTAN i la Unió Europea. "Per tant, si la Unió Europea o membres de la Unió Europea per protegir Xipre decideixen algunes missions" Espanya ho tindrà en compte.
El ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat aquest dijous que tots els espanyols que volien sortir de l'Iran ja ho han fet i que els que romanen al país és perquè així ho desitgen. En declaracions a RAC1, Albares ha recordat que el grup de 22 espanyols que desitjava sortir de l'Iran ho va aconseguir ahir per via terrestre, i que van creuar de manera segura la frontera amb l'Azerbaidjan, on els esperava personal diplomàtic de l'ambaixada d'Espanya. Uns 31.000 espanyols, entre residents, turistes i persones que es van desplaçar per motius de feina, es trobaven a la regió quan dissabte va esclatar la guerra entre els Estats Units i l'Iran. Des d'ahir han començat a tornar a Espanya alguns grups de ciutadans, tot i que Albares ha deixat clar que "són una minoria" els que sol·liciten tornar a Espanya.
El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha defensat que existeix un suport "massiu" dels països aliats a la guerra llançada a l'Iran pels Estats Units i Israel, a pesar de les crítiques expressades per líders europeus com el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. "L'OTAN no hi està involucrada, però, òbviament, els aliats donen suport de forma massiva al que està fent el president Trump", ha afirmat Rutte en una entrevista a última hora de dimecres a Newsmax, una cadena de televisió nord-americana conservadora i afí al trumpisme. Va afegir que els aliats "també estan facilitant el que els Estats Units estan fent ara a la regió, eliminant la capacitat nuclear de l'Iran i, per descomptat, la seva capacitat en matèria de míssils".
El conflicte a l'Orient Mitjà complica el retorn de part dels congressistes que aquests dies assisteixen al Mobile World Congress (MWC). El tancament de l'espai aeri està comportant cancel·lacions de vols, cosa que ha fet que alguns dels participants de la cita que ja han emprès el viatge de tornada hagin quedat atrapats en ciutats de connexió, i que d'altres ja estiguin gestionant vols amb rutes alternatives que els comporta allargar el viatge i també encarir el seu cost. Rishab Raina, sènior mànager de l'empresa índia GX Group explica: "Ara mateix no sabem si el vol està cancel·lat o no perquè les aerolínies no ens han informat, estem consultant contínuament l'estat del vol, però no hem rebut cap resposta".
El ministre d'Exteriors de l'Iran, Abbas Araqchi, ha acusat els Estats Units de "perpetrar una atrocitat" en enfonsar amb un torpede una fragata iraniana prop de les costes de Sri Lanka i advertit que lamentaran "amargament el precedent que ha establert". "Els Estats Units han perpetrat una atrocitat al mar, a 2.000 milles de les costes de l'Iran", ha dit, abans de ressaltar que "la fragata Dena, convidada de l'Armada de l'Índia i portant prop de 130 mariners, va ser assolida en aigües internacionals i sense advertiment". L'Armada de Sri Lanka ha recuperat els cossos de més de 80 mariners.
El preu del petroli pujava abans de l'obertura de les Borses europees després d'una nova onada d'atacs sobre l'Iran i les dificultats per travessar l'estret d'Ormuz, per on circula al voltant d'una cinquena part del petroli i el gas mundial. En concret, el preu del barril de Brent --referència a Europa-- pujava un 1,6% al voltant de les 8.20 hores, fins als 83,81 dòlars, alhora que el West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, avançava un 3,2%, fins als 77,07 dòlars.
El ministre israelià de Defensa, Israel Katz, va conversar la matinada de dijous amb el secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, a qui va assegurar que l'aliança bèl·lica entre ambdós països està "canviant la història". "La cooperació entre el president Trump i el primer ministre Netanyahu contra l'Iran està canviant la història", va dir Katz segons un comunicat. Katz va manifestar també el seu condol per la mort de sis soldats estatunidencs a Kuwait mentre que, segons el text, Hegseth li va dir: "Continuïn fins al final; estem amb vostès".
Les Forces Armades de l'Iran han anunciat aquest dijous que han llançat un atac contra posicions de grups kurds al Kurdistan iraquià, en el que suposa una nova ampliació d'una guerra que arriba al seu sisè dia. “Hem atacat les casernes de grups kurds opositors al Kurdistan iraquià amb tres míssils”, va informar la Base Jatam al Anbiya, el comandament central unificat de les Forces Armades iranianes, segons IRNA. L'atac es produeix després que el president dels Estats Units, Donald Trump, parlés amb líders kurds sobre “les bases” estatunidenques al nord de l'Iraq. La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va assegurar aquest dimecres que "és completament fals que s'hagi d'armar les forces kurdes amb l'esperança d'inspirar l'aixecament popular a l'Iran", després de dies d'especulacions sobre això.
Un avió A330 de l'Exèrcit de l'Aire ha aterrat poc abans de les set del matí a la base de Torrejón de Ardoz (Madrid) amb 171 espanyols repatriats des d'Oman que havien quedat atrapats a l'Orient Pròxim per la guerra contra l'Iran iniciada pels EUA i Israel el passat dissabte, han indicat fonts del MInisteri de Defensa. El vol forma part de l'operació d'evacuació dels espanyols que s'han vist atrapats pel tancament de l'espai aeri després dels atacs a l'Iran. Dimarts van arribar a Madrid els primers evacuats, 175 en total, en un vol comercial procedent d'Abu Dhabi, capital dels Emirats Àrabs Units.
Un altre grup d'espanyols que es trobaven a l'Orient Mitjà acaba d'arribar a la base aèria de Torrejón en un avió de @EjercitoAire.
— José Manuel Albares (@jmalbares) March 5, 2026
Des de @MAECgob continuem treballant perquè totes les operacions d'evacuació en marxa culminin amb èxit. pic.twitter.com/fZZbKlfiWT
🔴 L'Estat Major de les Forces Armades de l'Iran ha negat aquest dijous que hagi llançat un míssil contra Turquia, després que s'informés que les defenses de l'OTAN en aquest país haurien interceptat un projectil iranià. "Les Forces Armades de la República Islàmica de l'Iran respecten la sobirania de Turquia, país veí i amic, i deneguen qualsevol llançament de míssils cap al seu territori", ha indicat l'Estat Major en un comunicat recollit per mitjans iranians. Les defenses de l'OTAN a Turquia van informar dimecres que havien interceptat un míssil iranià sobre la Mediterrània oriental i que les restes de la munició antiaèria van caure a l'extrem sud del país, sense causar víctimes. Es tracta del primer incident en sòl turc des de l'inici dels atacs nord-americans i israelians contra l'Iran el passat dissabte.
La Marina de Sri Lanka continua la recerca de desenes de desapareguts, després de l'enfonsament del vaixell de guerra iranià IRIS Dena en aigües internacionals, provocat per l'atac amb torpede d'un submarí dels Estats Units i que ha causat la mort d'almenys 84 tripulants. Les tasques de rastreig continuen actives per localitzar la resta d'una tripulació estimada en 180 persones, van informar les autoritats aquest dijous a mitjans locals. Fins al moment han aconseguit rescatar amb vida 32 mariners, els quals es troben ingressats rebent atenció mèdica a l'Hospital Nacional de Galle.
Noves explosions han tornat a sacsejar Teheran, la capital iraniana, al llarg de la nit i la matinada d'aquest dijous, segons han informat mitjans de la regió, en el que és el sisè dia de guerra entre l'Iran, els Estats Units i Israel. L'agència iraniana Tasnim va assegurar que les defenses antiaèries iranianes es van activar al voltant de les cinc del matí i que es van sentir diverses explosions. La televisió qatariana Al Jazeera també va identificar almenys dos atacs contra la capital iraniana. Les Forces de Defensa Israelianes (FDI) no van avisar d'haver llançat cap atac, tot i que hores després van difondre imatges dels seus bombardejos a un llançador de míssils i sistemes de defensa iranians a Isfahan i Qom, localitats allunyades de la capital, sense especificar en quin moment les van destruir.
URGENT 🚨
— H҉A҉C҉K҉E҉R҉ VENEZUELA (@hackervnzl) 5 de març de 2026
Avions de la Força Aèria Israeliana van atacar i desmantellar un llançamíssils balístics armat a la zona de Qom, a punt per disparar contra Israel.
Un sistema de defensa aèria iranià també va ser atacat a Isfahan.
❗️Abans dels atacs, les Forces de Defensa de… pic.twitter.com/gaMZ1Q0QF0
🔴 Israel va llançar nous bombardejos a la matinada d'aquest dijous contra els barris del sud de Beirut, mentre que un atac separat contra un edifici residencial al nord del Líban va deixar almenys dos morts i un ferit, segons van informar l'agència estatal i autoritats sanitàries libaneses. D'acord amb l'Agència Nacional de Notícies libanesa (NNA), caces israelians van efectuar diverses incursions aèries contra la perifèria sud de la capital, un bastió de Hezbol·là, que van assolir les zones de Ghobeiri i Bir al Abed, a l'àrea de Haret Hreik. Les explosions es van produir a l'alba i se sumen a la intensificació dels atacs israelians en diferents punts del país en els últims dies.
El Senat dels Estats Units ha rebutjat aquest dimecres la resolució que pretenia frenar la intervenció militar ordenada contra l'Iran pel president nord-americà, Donald Trump, que no va sol·licitar autorització prèvia al Congrés per a l'atac. Amb una votació de 47 a favor i 53 en contra, la proposta que havia estat impulsada pel demòcrata Tim Kaine i recolzada també pel republicà Rand Paul, tenia poques possibilitats de tirar endavant perquè l'oposició està en minoria en ambdues cambres legislatives. Encara que la mesura hagués avançat, s'enfrontava a una batalla complicada al Capitoli, ja que hauria hagut de ser esmenada abans de passar a la Cambra de Representants, i després un probable veto presidencial que requereix dos terços dels vots per anul·lar-lo.
El secretari de Guerra dels Estats Units, Pete Hegseth, ha anunciat que l’exèrcit nord-americà ha matat l'home iranià que, segons Washington, va dirigir el 2014 una suposada trama per assassinar Donald Trump. Hegseth ha explicat que l’operació militar no tenia inicialment aquest objectiu concret, però que la identificació del responsable va convertir-lo en una prioritat. “L’Iran va intentar matar el president Trump i el president Trump ha respost”, ha afirmat.
Segons la CNN, Mojtaba Khamenei no compliria estrictament alguns requisits constitucionals per convertir-se en líder suprem. No té el rang religiós d’aiatol·là i, abans de la mort del seu pare, no ocupava cap càrrec oficial dins l’estructura institucional del règim. Tot i això, el càrrec concentra un poder molt ampli: el líder suprem fixa les línies generals del sistema, designa el comandament militar i controla institucions clau de l’Estat.
Qui governarà a l'Iran?
Mojtaba Khamenei, de 56 anys i fill de l’aiatol·là Ali Khamenei, apareix com un dels possibles successors al lideratge de l’Iran. Durant anys ha estat considerat una figura influent a l’ombra i un dels principals col·laboradors del seu pare. Diversos analistes havien apuntat des de fa temps a una possible successió dinàstica, tot i que aquest escenari genera recels dins del mateix estament clerical iranià.
Pel que fa a la mort de Khamenei, diversos països de la regió han reaccionat amb mostres de dol i protestes. A l’Iraq, el govern ha decretat tres dies de dol oficial i s’han registrat manifestacions a Bagdad. També hi ha hagut protestes davant el consolat dels Estats Units a Karachi, al Pakistan. Paral·lelament, agències internacionals han informat de celebracions puntuals en algunes ciutats iranianes.
Turquia ha confirmat que ha interceptat un míssil balístic llançat des de l’Iran gràcies als sistemes de defensa antimíssils de l’OTAN desplegats al Mediterrani oriental. Segons Ankara, el projectil travessava l’espai aeri de l'Iraq i Síria abans de dirigir-se cap al sud-est turc i va ser neutralitzat abans d’arribar a zones habitades. Les autoritats turques han destacat que l’operació es va coordinar amb l’aliança atlàntica i no ha causat víctimes ni danys materials.
Atac més enllà de l'Orient Mitjà
Els Estats Units han enfonsat una fragata iraniana amb un torpede llançat des d’un submarí davant la costa sud de Sri Lanka, segons ha confirmat el secretari de Guerra nord-americà, Pete Hegseth. L’atac ha provocat almenys 83 morts mentre el vaixell navegava prop del litoral de l’illa. “Un submarí nord-americà ha enfonsat un vaixell de guerra iranià que es pensava que estava segur en aigües internacionals”, ha assegurat el responsable del Pentàgon.
El xoc entre Pedro Sánchez i Donald Trump per l’amenaça nord-americana de trencar relacions comercials amb Espanya ha tingut un ampli ressò en l'àmbit internacional. Diversos mitjans analitzen el discurs televisat del president espanyol, en què va reiterar el seu rebuig a la guerra i va advertir contra una possible escalada militar amb l’Iran.
Bon dia, el conflicte a l'Orient Mitjà segueix una cinquena jornada més. Avui seguirem tota l'actualitat del conflicte, en directe, des d'ElNacional.cat.